Bulgària entra en l’euro

La pujada de preus dels productes bàsics que sol acompanyar la introducció de l’euro pot agreujar el descontentament i la inestabilitat. El 71% dels búlgars temen que es produeixi aquesta forta pujada artificial de preus, segons el sondeig d’Alpha Research encarregat pel Ministeri de Finances. Malgrat que el suport a l’euro ha pujat entre la població i arriba al 49,2%, encara un 45,8% dels búlgars es declara oposat, indica el sondeig.

Malgrat la crisi política, la integració de Bulgària en l’euro seguirà segons el previst, perquè les mesures necessàries ja van ser adoptades i estan en vigor, assenyala la Comissió Europea, tot i que persisteixi un nivell molt alt de corrupció. Les agències de qualificació de deute, com Fitch, també estimen que la crisi política no alterarà el pla d’integració en l’euro. La prevista pròrroga del pressupost actual per a 2026 i l’inici de les negociacions pel president búlgar, Rumen Radev, per nomenar un Govern transitori fins a les noves eleccions anticipades asseguraran la continuïtat del funcionament de l’Administració i l’Estat.

Frenada del creixement

Fitch va destacar en una nota del 17 de desembre que la crisi política retardarà l’adopció de reformes, debilitarà el creixement i augmentarà el dèficit públic. Fitch estima que el creixement econòmic es frenarà del 3,3% de 2025 al 2,7% el 2026 i 2027, mentre que el dèficit públic creixerà del 3% del producte interior brut (PIB) el 2025 al 3,2% el 2026 i al 4,3% el 2027. El PIB per càpita de Bulgària equival al 66% de la mitjana de la UE, indica Eurostat.

Malgrat tot, Fitch va decidir mantenir la qualificació del deute públic búlgar en el BBB+, la categoria a què l’havia ascendit el juliol passat després de l’aprovació definitiva de la seva integració en l’euro, perquè Bulgària té un nivell de deute públic molt baix -28,5% del PIB, segons la Comissió Europea i molt per sota de la mitjana de l’eurozona del 88,2% en el segon trimestre del 2025, segons Eurostat.

Les massives protestes, amb manifestacions de 100.000 persones en un país de 6,4 milions d’habitants, van començar el 26 de novembre, després que el primer ministre, el conservador Rosen Zhelyazkov, anunciés una pujada d’impostos i cotitzacions individuals a la Seguretat Social en el pressupost per a 2026. A més del rebuig del projecte de pressupostos, els manifestants van expressar el seu embafament per l’"intolerable" nivell de corrupció generalitzada i el greu deteriorament del sistema sanitari.

El líder del partit governant GERB i tres vegades primer ministre, Boyko Borissov, va ser especial blanc de les crítiques dels manifestants, que el responsabilitzen d’haver convertit el país en un Estat mafiós. Els manifestants també van mostrar un rebuig frontal contra l’oligarca Delyan Peevski, líder del partit Moviment pels Drets i Llibertats (DPS) i suport clau del Govern. Peevski està sancionat pels EUA i el Regne Unit per corrupció, suborn i malversació, però no per la UE.

Notícies relacionades

Arancha González Laya: "Cal buscar una líder de l’ONU capaç de guiar-la enmig de la tempesta"

Trump i Zelenski es reuniran demà a Florida

La laxitud de la Comissió Europea davant la rampant corrupció a Bulgària és una de causes de l’actual crisi política. La institució s’ha mostrat passiva perquè Bulgària ha estat dirigida gairebé la totalitat dels últims 17 anys pel Partit Popular Europeu (la mateixa família política que domina l’Executiu comunitari) i Borissov i el seu partit votaven obedientment en línia amb la Comissió Europea. Bulgària és el segon país més corrupte de la UE amb una puntuació de 43 sobre 100, només superat per Hongria, segons l’índex de Transparency International.

L’acomiadament, el 22 de desembre, de la periodista crítica Maria Tsantsarova –Premi a la Millor Periodista del 2020– pel principal canal de televisió búlgar, bTV, ha desencadenat noves protestes i les denúncies de l’Associació Europea de Periodistes i d’organitzacions cíviques, que critiquen un intent d’emmordassar la premsa.