Els gitanos de la Mina reviuen el Nadal flamenc de Barcelona

Els veïns de la Mina van reviure aquest cap de setmana una celebració que, expliquen els que promouen i difonen la cultura del poble gitano, no es repetia des de l’època dels poblats de barraques de Barcelona, l’origen de moltes de les famílies del veïnat situat a Sant Adrià de Besòs. Caldria, doncs, remuntar-se als temps del Somorrostro, la Perona, Montjuïc i el Camp de la Bota –el rastre dels quals es va esborrar al desplaçar els seus habitants a blocs com els de la Mina– per evocar una tarda multitudinària de gresca i germandat prenadalenca al ras semblant a la de dissabte al barri, que reclama atenció per no ser només notícia per aldarulls o misèries, sinó també quan ofereix personalitat, resistència i orgull.

Un bon nombre de petits i grans van sortir al carrer per rememorar una tradició que, tot i que perviu sobretot en comunitats gitanes del sud d’Espanya, mai va arrelar a la Mina amb el vigor d’abans, llavors al caliu d’una foguera entre construccions precàries. L’anomenen simbomba, una fórmula tan senzilla com distintiva per festejar el Nadal, que atrapa per l’estómac i desencadena alegria. Es va donar mostra d’això al peu del bust de Camarón de la Isla, quilòmetre zero del veïnat, donant a degustar el típic potatge de vigília gitano –a base de cigrons i bacallà, entre altres ingredients– i molt de flamenc.