De 1626 fins a Johnson: la història de la suspensió del Parlament
Des de fa gairebé 400 anys, la polèmica decisió ha sigut utilitzada en dues ocasions per aconseguir objectius polítics
zentauroepp49596339 file this thursday july 26 2007 file photo shows a gener190828143825 /
La suspensió del Parlament, com la que avui ha plantejat el primer ministre, Boris Johnson, no sol generar polèmica, ja que és un procediment estàndard al Regne Unit. 'Prorrogar', que és com es denomina al Regne Unit aquesta mesura, és simplement el terme donat per descriure el temps entre l’última sessió parlamentària i la primera sessió del nou calendari legislatiu. Això sí, mai hi va haver una suspensió tan llarga com la que proposa Johnson.
En tal cas, els diputats continuen la seva feina, però no acudeixen a sessions al Parlament, mentre el poder executiu continua funcionant normalment. No obstant, en diverses ocasions, aquesta tècnica ha sigut utilitzada per aconseguir objectius polítics amb el debilitament de l’oposició.
Dues pròrrogues controvertides
En tota la història política moderna del Regne Unit, només hi ha hagut dues pròrrogues considerades controvertides. La primera va ser després de la segona guerra mundial el 1948 quan el govern laborista de Clement Attlee va prorrogar el Parlament durant una batalla amb la Cambra dels Lords pel seu programa de nacionalització de la indústria del ferro i l’acer. La suspensió va durar poc més d’un mes.
En aquest cas, Attlee tenia una aclaparadora majoria de 146 escons al Parlament, a diferència del líder actual, Boris Johnson, que només té un escó de majoria. No obstant, quan Attlee va convocar eleccions anticipades per ampliar la seva majoria una vegada més el 1950, va perdre molt recolzament, i finalment Winston Churchill es va convertir en primer ministre de nou.
El 1997, dos parlamentaris conservadors van ser acusats d’acceptar diners a canvi de fer preguntes a la Cambra dels Comuns, cosa que finalment va portar el Parlament a iniciar una investigació oficial. El llavors primer ministre i líder del Partit Conservador, John Major, va prorrogar polèmicament el Parlament en un moment que va evitar el debat parlamentari sobre l’assumpte. La pròrroga va durar de març a maig i va acabar provocant un canvi de govern, dirigit pel laborista Tony Blair.
Les primeres pròrrogues eren una ocasió cerimoniosa en què participava el rei. El canceller principal era el que dissolia el Parlament d’acord amb les instruccions del rei o reina, que era present. El 1626, el rei Carles I va dissoldre el Parlament britànic.
Posteriorment, el 1831 el Govern va instar el rei a dissoldre el Parlament durant la crisi de la Gran Reforma, quan la Cambra dels Comuns va derrotar el primer projecte de llei de reforma.
Canvis de pràctica
La reina Victòria va suspendre el Parlament en persona entre 1837 i 1854, i després va deixar d’assistir-hi, suposadament perquè no li agradava la cerimònia. Va ser l’última ocasió en què el sobirà va prorrogar el Parlament o va donar-hi el consentiment reial en persona.
Notícies relacionadesA partir de 1855, el canceller principal llegia un discurs de pròrroga, preparat pel Govern, i el 1867, el primer ministre, Benjamin Disraeli, va introduir el costum que el canceller principal llegís el discurs de pròrroga en primera persona, com si la reina estigués dient les paraules ella mateixa.
Aquesta pràctica continua, tot i que el discurs ara és llegit pel president de la Cambra. L’última vegada que es va suspendre el Parlament britànic va ser el maig del 2017, quan Theresa May va intentar ampliar la seva majoria convocant eleccions , que es van celebrar el 8 de juny del 2017.
