El segon debat demòcrata escenifica el xoc entre progressistes i moderats

Falten més de sis mesos perquè els votants demòcrates que seleccionaran el seu candidat presidencial per intentar guanyarDonald Trump el novembre del 2020 emetin els seus primers vots en els caucus d’Iowa, però la línia bàsica de la baralla en el partit està marcada des de fa temps. És el duel entre l’ala més progressista, representada com en l’anterior carrera presidencial pel senador Bernie Sanders i reforçada aquest any per la candidatura d’Elizabeth Warren, i el sector moderat, pròxim a l’aparell del partit. Es va viure en la primera ronda de debats el mes passat a Miami i s’ha tornat a escenificar dimarts a Detroit, escenari de la segona ronda.

Sanders i Warren han sigut dos dels deu candidats reunits davant de les càmeres de CNN al teatre Fox, on aquest dimecres debaten 10 aspirants més. Per a decepció dels mitjans i observadors que anticipaven o potser esperaven un xoc entre ells, tots dos, entre els més ben situats a les enquestes nacionals, han mostrat un front comú encapçalant les propostes més progressistes en múltiples àrees, especialment en la universalització de la cobertura sanitària però també en el plantejament de canvis profunds en un sistema econòmic i polític dominat per i favorable a les grans corporacions, la condonació del deute universitari o la lluita pelcanvi climàtic. 

Els assalts més forts a les seves propostes els han arribat, sobretot, de moderats com el governador de Montana Steve Bullock, el congressista d’Ohio Tim Ryan i l’exrepresentant de Maryland John Delaney. I tot i que per entendre-ho en part s’ha de considerar que aquests candidats lluiten no només per traslladar el seu missatge sinó per la seva mera supervivència en les primàries (si no arriben a determinat percentatge a les enquestes no entraran en la següent ronda de debats al setembre i un moment viral ajuda), evidencien una lluita més profunda en el partit intensificada des de la derrota de Hillary Clinton.

És un duel d’elements polítics i ideològics, de discussions que es mouen en termes de canvis estructurals profunds o l’aposta per alteracions graduals, entre la consciència de la necessitat d’impulsar la motivació i la mobilització ciutadana per a una veritable“revolució”com la que proposa Sanders i l’atenció a qui és més“elegible”davant de Trump.

Canvis estructurals

Diversos moments del debat a Detroit van plantejar obertament aquests dilemes, i en alguns casos amb tensió. “No entenc per què algú passa tots els problemes de presentar-se a president només per parlar del que no podem fer i pel que no podem lluitar”, va etzibar Warren després d’una de les crítiques de Delaney a les propostes progressistes que va desqualificar com“faules”o poc realistes i que, segons ell, són“promeses impossibles que espantaran els votants independents i faran que Trump sigui reelegit”. “Em cansen una mica els demòcrates espantats de grans idees”,va denunciar Sanders.

En la seva declaració inicial Warren ja havia plantejat aquesta posició al dir: “No solucionarem els problemes sent el partit de petites idees i feble, els solucionarem sent el Partit Demòcrata de grans canvis estructurals”. I en el debat va tallar en sec crítiques moderades al seu pla, compartit amb Sanders, per fer universal la sanitat pública gratuïta als EUA. “Som demòcrates, ningú vol treure-li la cobertura mèdica a ningú”, va dir, per recordar a continuació. “Això és una de les línies de discurs republicanes i hauríem de deixar d’utilitzar línies d’atac republicanes per atacar-nos entre nosaltres”.

Fins i tot Pete Buttigieg, l’alcalde de South Bend i primer candidat mil·lennista i gai, que es mou en una àrea indefinida entre el centre i l’esquerra, va deixar una de les frases del debat que podia haver pronunciat Sanders o Warren. “Deixem de preocupar-nos del que diuen els republicans. Si adoptem una agenda d’extrema esquerra diran que som una colla de bojos socialistes. Si adoptem una agenda conservadora ¿saben què diran? Que som una colla de bojos socialistes. Així que plantegem la política correcta i sortim a defensar-la”, va plantejar.

Potser la defensa més gran de les idees progressistes la va fer, no obstant, Marianne Williamson, autora i activista a la qual molts no han pres seriosament per un missatge en el qual parlad’amor  en política davant odi i por però que, no obstant, en els dos debats ha aconseguit generar l’interès més gran en els espectadors almenys segons determinen les recerques de Google. “Em pregunto per què sou demòcrates”, va etzibar els moderats. “Penseu que hi ha una cosa equivocada en utilitzar instruments del govern per ajudar la gent”.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Williamson també es va guanyar aplaudiments amb la seva ferma defensa de lesreparacions per a la comunitat negra per l’esclavitud i la segregació i quan va parlar de la realitat d’un país dividit entre rics i pobres i per colors de pell quan va dir que en la comunitat rica de Michigan on ella va viure no s’hauria produït el desastre de contaminació de l’aigua a Flint, una altra comunitat de l’estat però pobre i de majoria negra.

El debat entre demòcrates, la recerca de l’ànima del partit i la discussió sobre com guanyar Trump, no està resolt. En la lluita per la nominació continuen dominant numèricament candidats moderats com la senadora Amy Klobuchar, que aquest dimarts defensava que té “idees atrevides però ancorades en la realitat” i altres de ben posicionats a les enquestes com els dos protagonistes esperats del debat de dimecres, l’exvicepresident Joe Biden i la senadora Kamala Harris.