El matemàtic Alan Turing, perseguit per la seva homosexualitat, nou rostre del bitllet de cinquanta lliures

La seva capacitat per desxifrar els missatges secrets dels nazis alemanys durant la Segona Guerra Mundial va salvar, possiblement, milions de vides. El rostre delmatemàtic anglès i precursor de la ciència informàtica, Alan Turingmatemàtic anglèsprecursorciència informàtica, Alan Turing, és el que il·lustrarà els futurs bitllets de cinquanta lliures esterlines, segons ha anunciat Mark Carney, el governador del Banc d’Anglaterra. Una reparació pòstuma de l’heroi que va acabar per treure’s la vida després ser perseguit i condemnat per les lleis victorianes a causa de la seva homosexualitat. Serà la primera persona pertanyent al col·lectiu LGTB, (lesbianes, gais, transgènere i bisexuals) que figuri en un bitllet de banc.

“Alan Turing va ser un matemàtic excepcional que va fer una feina que va tenir un enorme impacte en la forma en què vivim avui”, assenyala el comunicat de Carney, que ha tingut l’última paraula a l’hora d’escollir el personatge. “Tant com a pare de la informàtica i la intel·ligència artificial com a heroi de guerra, les contribucions d’Alan Turing  han sigut colossals i revolucionàries”, afegeix la nota.

La primera emissió delsbitllets està prevista per a finals d’any 2021 i portaran, a més del retrat del científic, una fórmula matemàtica i una foto dels primers ordinadors utilitzats per Turing. Els seus esforços, junt amb el d’altres col·legues, per desxifrar el codi Enigma utilitzat per la marina alemanya per als seus missatges va accelerar la victòria dels aliats. La història va servir d’argument el 2014 de la pel·lícula ‘Desxifrant l’Enigma’, protagonitzada per l’actor Benedict Cumberbatch.

Turing va jugar també un paper fonamental en el desenvolupament dels primers ordinadors i la intel·ligència artificial al Laboratori Nacional de Física, primer, i més tard a la Universitat de Manchester. Va concebre l’anomenattest Turing (1950), segons el qual es pot jutjar la intel·ligència d’una màquina si les seves respostes són indistingibles de les d’un ésser humà.

Castració química

Homosexual, la seva carrera va acabar abruptament quan el 1952 es va descobrir que havia mantingut relacions amb un home i va ser condemnat per “indecència greu i perversió sexual”. Turing va haver de sotmetre’s durant un any a una castració química per evitar anar a la presó. El 1954 va morir a causa de la ingestió d’una poma amb cianur. El veredicte oficial de la mort va ser suïcidi.

Notícies relacionades

El monarca de Liechtenstein

L’Exèrcit israelià estén l’ofensiva terrestre a Gaza

Només amb el pas dels anys i el canvi de les lleis i els costums morals, Turing va poder ser redimit. El 2009, el llavors primer ministre laborista, Gordon Brown, va presentar oficialment les excuses pòstumes del Regne Unit pel tractament donat al matemàtic.  El seu successor, el conservador, David Cameron, li va negar, no obstant, l’indult pòstum de tota mena de culpes, que finalment li concediria la reina Elisabet II el 24 de desembre del 2013.

L’exdiputat  i activista John Leech, que va fer campanya pel perdó de Turing, es congratula per la decisió del Banc d’Anglaterra i “l’homenatge a un veritable heroi de Manchester”. “Ajuda a no oblidar –afegeix Leech– el que arrisquem quan permetem que venci aquest tipus d’ideologia de l’odi”.