DECISIONS TRANSCENDENTALS

El Suprem dels EUA empara el redisseny partidista de mapes electorals

Tot i que assumeix els riscos per a la democràcia de la pràctica de 'gerrymandering' diu que no és funció de la justícia federal regular-la

L'Alt Tribunal frena, però només temporalment, el polèmic intent de Trump de preguntar sobre ciutadania al cens

zentauroepp36212124 pfx012 nueva york  eeuu  08 11 2016   un hombre vestido como180216195231

zentauroepp36212124 pfx012 nueva york eeuu 08 11 2016 un hombre vestido como180216195231 / Peter Foley

4
Es llegeix en minuts
Idoya Noain

Les transcendentals conseqüències del gir conservador que Donald Trump ha aconseguit fer al Tribunal Suprem dels Estats Units amb el nomenament de Neil Gorsuch i Brett Kavanaugh han tornat a evidenciar-se aquest dijous. La nova majoria conservadora s’ha negat a limitar la polèmica pràctica del ‘gerrymandering” el redisseny partidista dels mapes electorals que beneficia el partit en el poder. I tot i que en una altra decisió l’Alt Tribunal ha paralitzat l’intent de l’Administració Trump d’incloure una conflictiva pregunta sobre ciutadania en l’elaboració del pròxim cens, que també podria tenir conseqüències electorals favorables als republicans, aquest bloqueig no és definitiu

Ningú pot negar, i ni tan sols ho han fet en la seva decisió els jutges conservadors del Suprem, que el“partidisme excessiu en la creació de districtes (electorals) porta a resultats que raonablement semblen injustos”i que aquesta pràctica és“incompatible amb els principis democràtics”.No obstant, en la decisió aprovada per cinc vots contra quatre i escrita pel president del Tribunal, John Roberts, la majoria conservadora ha estipulat que prendre determinacions sobre la qüestió no és assumpte de la justícia federal.

És una decisió d’un calat enorme, ja que la ciutadania o l’oposició només podrà acudir a tribunals estatals (on molts dels jutges són nomenats per un partit concret o elegits en districtes redissenyats de forma partidista) per denunciar o desafiar aquests redissenys a conveniència. Aquests s’han fet cada vegada més radicals i problemàtics, especialment tot i que no només en governs i legislatures estatals controlats pels republicans. En un dels dos casos que el Suprem ha resolt en la seva decisió, per exemple, els republicans a Carolina del Nord van redibuixar els mapes de tal manera que el 2016 tot i que només van aconseguir el 53% dels vots van aconseguir guanyar el 77% dels districtes.

El sistema democràtic, “en perill”

Les alertes sobre la decisió han sigut múltiples. La jutge progressista del Suprem Elena Kagan ha escrit en l’explicació del seu vot dissident: “Les pràctiques que es desafiaven en aquests casos posen en perill el nostre sistema de govern. Part del paper del Tribunal (Suprem) en aquest sistema és defensar els seus fonaments. Cap és més important que eleccions lliures i justes”.I nombrosos experts i organitzacions que treballen en la defensa de la democràcia als EUA han reaccionat amb similar indignació.

Alex Keena, professor universitari a Virginia i autor d’un llibre sobre 'gerrymandering', ha assegurat que la sentència llança el missatge que “els partits polítics són lliures per manipular els districtes legislatius per fer avançar objectius polítics descarats”.Michael Waldman, president del Centre Brennan per a la Justícia, ha denunciat que es dona “llum verda judicial per alpartidisme atroç, un permís als polítics per atrinxerar-se sense por a una intervenció judicial.” I el grup Common Cause ha lamentat que “deixar que els polítics manipulin els mapes de votants és com posar la guineu a càrrec del galliner. Afavoreixin a demòcrates o republicans, els redissenys fan trampa als votants”.

Cens

Tampoc la decisió adoptada amb quatre vots de jutges progressistes i el de Roberts que paralitza ara per ara la inclusió d’una pregunta sobre ciutadania alcens, que dona un cop temporal però no definitiu a Trump, és plenament satisfactòria per a ningú. I és que, tot i que es rebutgen els arguments que va donar l’Administració provant de justificar aquesta polèmica pregunta, els deixa espai per replantejar l’argumentació.

El cens serveix no només per comptar els habitants, independentment del seu estatus de ciutadania o residència, sinó també per repartir segons la població 600.000 milions de dòlars de fons federals. Les seves xifres, a més, s’utilitzen alredisseny de districtes electorals i afecta l’assignació estatal d’escons a la Cambra Baixa del Congrés federal.

Notícies relacionades

El govern ha defensat públicament que volia preguntar sobre l’estatus legal per aplicar millor les lleis electorals, un argument que fins i tot Roberts ha criticat dient que sembla“forçat”o “artificiós”. En realitat, es tem i es denuncia que el que es pretén és espantar la comunitat d’immigrants, una intimidació que electoralment podia ser perjudicial per als demòcrates. Aquesta crítica va guanyar pes recentment, quan es van trobar papers d’un mort estrateg republicà en què reconeixia que la meta última era reduir el poder del vot hispà, tradicionalment tendent als demòcrates, i fer més avantatjós el redisseny de districtes a“republicans i blancs no hispans”.

Després de la decisió del Suprem, i des del Japó, on ha viatjat per a la cimera del G-20, Trump ha acudit a Twitter per mostrar la seva indignació. Ha denunciat com a "totalment ridícul" que el govern no pugui preguntar sobre ciutadania i ha anunciat que es planteja retardar l’elaboració del cens. Segons el seu missatge a la xarxa social, ha preguntat als advocats del govern si és possible postergar aquesta enquesta de població fins que l’Alt Tribunal prengui una decisió definitiva, "sense importar quant temps porti" el procés.