La ultradreta es prepara per assaltar l'est d'Alemanya

Alemanya es prepara per a un nou terratrèmol polític. Després de felicitar-se per unes eleccions europees en què la ultradreta va avançar menys de l’esperat, l’eufòria pot quedar sepultada molt aviat. I és que aquesta pròxima tardor el país celebra tres importants eleccions regionals a l’est en què la nacionalista i xenòfoba Alternativa per a Alemanya (AfD) aspira a tocar la glòria.

La formació antiimmigració pot clavar el seu primer gran cop sobre la taula el pròxim 1 de setembre a Brandenburg, l’estat federat que envolta la ciutat de Berlín. Per primera vegada en la història un sondeig, dimarts passat, va donar la victòria a l’AfD al pronosticar-li un 21% en estimació de vot, i així desbancaria uns socialdemòcrates (SPD) en el Govern que s’enfonsarien fins al 18%. Els conservadors (CDU) caurien al 17% mentre que els verds es catapultarien fins aquesta mateixa xifra.

Malgrat que l’ AfD no para de créixer, la fragmentació política dificultaria molt la seva arribada a aquest govern regional. Tot i que els populistes serien els més votats, només un terç del seu electors recolzen el seu candidat perquè lideri l’executiu, una dada que apuntala el fet que gran part d’aquests vots a la ultradreta són una protesta contra els grans partits.

Tres eleccions

El mateix 1 de setembre l’AfD pot certificar que l’est  és el seu fortí amb un altre gran resultat en les eleccions de Saxònia. Així, els sondejos apunten fins a un 26% dels vots per al partit al bressol del moviment islamòfob Pegida i on l’any passat hi va haver les protestes de Chemnitz. De nou, el partit podria créixer més de 16 punts aprofitant-se de l’embafament ciutadà amb una CDU en caiguda lliure. La protesta els permetria aconseguir els seus millors resultats a tot Alemanya.

El 27 de setembre Turíngia tancarà el cicle electoral alemany per a aquest any i allà l’AfD també serà, de lluny, la força més millorada. Així, es podria disparar nou punts fins a un 20% dels vots. El 2014 la CDU va guanyar però va perdre el Govern després d’un pacte tripartit d’esquerres. Els tres partits de l’Executiu i els conservadors apunten a una pèrdua de vots.

Tot i que Angela Merkel i la cúpula de la CDU han reiterat el seu rebuig de qualsevol tipus d’acostament a l’AfD, dins del partit ja han sonat veus més obertes a trencar el cordó sanitari i pactar amb l’extrema dreta. Com ja han fet a escala federal, arribin a un govern o no la seva victòria més gran serà marcar l’agenda política.

Ascens a l’est

Més pobre, desigual i amb una població immigrant molt menor que a la resta del país, l’antic territori de l’Alemanya socialista s’ha convertit en terreny propici per a l’extrema dreta. Així, no és estrany que Brandenburg fos l’Estat on més atacs a refugiats per càpita es van registrar el 2017 o que Saxònia i Turíngia siguin l’escenari principal de manifestacions nocturnes i contra la immigració.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Noboa obté l’aval popular per donar més pes a l’Exèrcit contra el narcotràfic

L’AfD és més fort que mai a l’est. En les europees van ser la primera força a Saxònia i Brandenburg amb un 25,3% i un 19,9%, respectivament, i van quedar segons a Turíngia amb un 23,8%. Significativament, d’aquests estats han sortit figures prominents del partit com el seu copresident Alexander Gauland, la seva defenestrada líder Frauke Petry o Björn Höcke, el braç etnonacionalista més incendiari.

Tot i que cada elecció regional té les seves particularitats, el pronosticat ascens del’extrema dreta i els verds junt amb la desfeta del bipartidisme pot accentuar encara més la tensió al Govern federal de Berlín i accelerar un precipitat final de legislatura.