Massiva protesta a Hong Kong contra la inquietant llei d'extradició

Els hongkonguesos han pres aquest dissabte els carrers per protestar contra una inquietant llei d’extradició que jutgen com un altre intent de Pequín per llimar la seva independència. Els organitzadors parlen d’un milió de participants mentre la policia els rebaixa a 150.000. El previsible ball de xifres és allò de menys. No queden dubtes que la protesta engrossirà la llista de mobilitzacions històriques que els hongkonguesos reserven per a les amenaces més evidents del continent. No són rares les divisions en la complexa societat de l’excolònia, amb una pragmàtica classe empresarial inclinada cap a Pequín davant una joventut més idealista, però la llei d’extradició els ha unit en la defensa de la identitat hongkonguesa.

La protesta va començar a les 15.00 (hora local) al Parc de la Victòria i la marea aviat va cobrir el districte veí de Causeway Bay. Les cròniques de la premsa local parlen d’accessos desbordats i esperes d’hores al soterrani per acudir al centre. Les imatges mostren una majoria de samarretes blanques, el color de la justícia i la llum, i alguns d’aquells paraigües grocs que van simbolitzar les protestes prodemocràtiques del 2015. Els hongkonguesos han desafiat la canícula i la humitat sufocants que a l’illa aconsellen el resguard de l’aire condicionat. Els càntics alternaven les promeses que Hong Kong no es rendirà mai amb els insults variats a l’Executiu pro-xinès de Carrie Lam.

La llei serà votada aquest dimecres al Legco o Parlament local. La seva justificació no és forassenyada. Els seus defensors al·ludeixen al recent cas d’una jove hongkonguesa assassinada a Taiwan pel seu nòvio i la impossibilitat de l’excolònia d’enviar el sospitós a l’illa perquè pagui pel seu crim. Sosté el Govern hongkonguès que la llei acabarà amb aquestes llacunes actuals, ajudarà en la lluita contra el crim i permetrà l’extradició de delinqüents a països amb els quals avui no hi ha tractats formals com Taiwan, Macau o la Xina continental. Aquí està el problema: els crítics temen que Pequín aprofitarà la llei per exigir el trasllat de qualsevol dels fugitius que han trobat refugi durant dècades a l’excolònia. Entre ells figuren criminals econòmics però també un nombrós gremi de dissidents polítics. La llei, doncs, amenaça la independència judicial que Hong Kong va heretar dels britànics i que Pequín es va comprometre a respectar amb la fórmula d’"un país, dos sistemes".

Cavall de Troia xinès

Importa poc que l’Executiu hagi afaitat la llei per fer-la més digerible. Ni les promeses que cada cas serà examinat per separat per un tribunal independent ni la reducció dels supòsits aplicables han amansit la població. Lam ha qualificat d’"infundades" les acusacions que el seu Govern complirà fil per randa les instruccions de Pequín, però costa imaginar una resistència heroica. És segur que no tindrà forces i molt probablement li faltarà la voluntat.  

Notícies relacionades

L’economia europea s’alenteix

El Regne Unit limitarà les ajudes socials per forçar la reincorporació

Darrere s’intueix el cavall de Troia xinès. Han Zheng, membre del Politburó, va apuntalar el mes passat aquesta impressió al remarcar la seva defensa entusiasta de la llei i revelar objectius que incloïen estrangers acusats de crims contra la seguretat nacional.

Contra la llei s’han aixecat tots, dins i fora de l’excolònia. El sector empresarial, sempre reticent a trepitjar-li les durícies a Pequín, s’ha mostrat aquesta vegada rotund. Un centenar de jutges i advocats es van manifestar dijous contra una normativa que atempta contra la independència del sistema legal. També els Estats Units i la Unió Europea han pressionat l’Executiu de Lam perquè faci enrere la iniciativa. En el cor tampoc van faltar les alertes des delRegne Unit sobre la deriva hongkonguesa sota l’ègida xinesa, tan cíniques com recurrents. El seu últim governador, Chris Patten, va advertir dels efectes devastadors de la llei. Londres va governar Hong Kong durant segle i mig com una colònia i no va permetre mai que els illencs disfrutessin de la seva democràcia ni de la seva nacionalitat.