La història de l'àvia que va anar a rescatar els seus nets de l'Estat Islàmic i va quedar atrapada a Síria

Amb 60 anys, la Latifa va decidir anar a Síria per provar de salvar els seus cinc nets, després que el seu fill, un combatent del grup gihadista Estat Islàmic (EI), morís en un bombardeig. Però tres anys després, aquesta àvia marroquina continua atrapada en aquest país.

"El meu fill i la seva dona van venir a Síria sense el meu permís. Després de set o vuit mesos, la seva dona em va trucar per dir-me que ell va morir i demanar-me que vingués per recollir-los a ella i els seus fills", relata a Efe, asseguda en una habitació al campament de Roj, situat a l’extrem nord-est de Síria i que acull dones que, majoritàriament, es van unir a l’EI junt amb els seus fills.

El fill de la Latifa era el gihadista marroquí Husein al-Guili, que tenia 42 anys quan va morir i procedia de la localitat de Fes, al centre del Marroc, d’on ella mateixa va sortir per venir a Síria.

Al-Guili va morir en un bombardeig el 2015 junt amb el seu fill gran a la ciutat de Raqqa, la que va ser durant anys la capital de facto de l’Estat Islàmic a Síria.

Amb el seu marit malalt i la resta dels seus fills que es van desentendre del destí dels nebots, la Latifa va preparar-ho tot per viatjar ella a Síria a intentar rescatar-los del jou de l’EI.

Per a això, es va comunicar amb membres de l’organització radical i va preparar l’entrega una vegada que arribés a Raqqa.

Va viatjar primer a Turquia, on es va quedar dos dies en un hotel. "Em van trucar per dir-me: prepara’t ja i et recollim. Me’n vaig anar amb ells al cotxe, pel camí no vaig poder veure res fins que em van dir que havia arribat a la casa d’hostes de Raqqa", explica.

El camí li va semblar molt fàcil fins a arribar a aquest lloc, però després d’un temps va començar a preguntar pels seus nets als encarregats d’aquest centre, a qui els va deixar clar que "no tenia res a veure amb ells".

Un dels responsables la va intentar convèncer que això era "un Estat Islàmic", on li podien donar casa, diners i tot el que ella volgués, però ho va rebutjar, assegura.

Durant l’entrevista amb Efe, la Latifa abraça en tot moment un dels seus nets, que amb la cella frunzida i abatuda només aixeca el cap per observar la seva àvia quan a ella se li escapa alguna llàgrima.

No sense els seus nets

La Latifa explica que estava desesperada perquè no havia pogut veure els seus nets, tal com li havien promès. La més petita, de 2 anys, va néixer en l’autoproclamat "califat" de l’EI.

"Els cridava que només volia els meus nets. Per això em van treure el telèfon, el passaport i el carnet d’identitat i em vaig quedar sense res. Vaig estar un mes en molt males condicions fins que vaig perdre el cap. Plorava i cridava sense parar", i d’aquesta forma va aconseguir que els hi portessin, diu.

Després de reunir-se amb els cinc nens, el següent pas era tornar a Turquia, segons l’acord tancat amb els gihadistes. Però els radicals li deien que calia esperar: "No entenia per què era tan difícil sortir quan va ser molt fàcil entrar", assevera.

Van quedar-se a Raqqa fins que les forces kurdes van prendre el control de la ciutat l’octubre del 2017. Però els extremistes se la van emportar junt amb els seus nets i la seva nora i altres civils a la ciutat d’Al-Mayadin, un dels feus que l’EI encara dominava a l’est de Síria.

Allà van trobar un contrabandista que, sis mesos després, els va portar a Al-Shadadi, a la província d’Al-Hasakah, i va posar fi al seu captiveri en mans de l’EI, però llavors van ingressar en un camp controlat per les autoritats kurdosirianes.

Crit de socors

La Latifa ha passat de viure immersa en l’olor del cuir que inunda la medina de Fes a l’aroma de petroli que flota al campament, on s’amuntega tota la família en una mateixa tenda de campanya.

"Les condicions del campament no són bones per als nens. Són molt petits per entendre-ho [...] Som set persones que vivim a la mateixa tenda, però gràcies a Déu hi ha una estufa", afirma mentre agafa un mocador com si se li escapés.

L’àvia té ara 63 anys i demana al Marroc que la repatriï juntament amb els seus nets. Diu que no té contacte amb les autoritats del seu país ni tampoc amb els seus fills per les restriccions que li imposa l’administració del campament de Roj.

El Marroc és un dels pocs països que ha iniciat el procés de repatriació dels seus nacionals que es van unir a l’EI o que es trobaven en territori controlat pel grup a Síria, després de la seva derrota territorial el 23 de març.

"Si Déu vol i les coses van bé, tornarem al Marroc. Si no, ens quedarem aquí", assenyala.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears

Tot i que explica afligida que "els nens ja no tenen futur" perquè el seu pare va morir i ella ja és "una dona gran". "No tinc cap esperança en el futur, el futur ja està arruïnat", conclou.

Per això, demana a "totes les mares" que es cuidin molt dels seus fills perquè no els passi el mateix i diu a tothom que resi per ella: "No m’oblideu en les vostres pregàries, sisplau".