Iannis Varufakis: "La tragèdia d'Europa és que els seus estats no són sobirans"

Iannis Varufakis vol a tornar a donar guerra a Brussel·les. Sota un programa que exigeix tornar la democràcia a la Unió Europea (UE), l’exministre de Finances grec va ser ratificat diumenge a Berlín com a cap de llista de Democràcia a Europa, un moviment progressista que desd’Alemanya  pretén fer el salt a la primera línia política en les eleccions europees del maig que ve i convertir-se en oposició al’austeritat  i al nacionalisme de tipus autoritari cada vegada més estès al continent.

Aquest nou partit neix del moviment paneuropeu DiEM25, que el mateix Varufakis va cofundar el 2016 després de dimitir com a responsable de les finances del governd’Alexis Tsipras. La seva aliança amb partits progressistes de tot el continent s’agruparà sota el paraigua de Primavera Europea, la primera llista electoral transnacional que es presentarà a aquests comicis.

Finançat amb aportacions ciutadanes, aquest moviment de base format per activistes i intel·lectuals reclama una agenda de progrés que s’oposi a la creixent desigualtat de salaris i que impulsi la justícia social i el respecte al medi ambient. Compta amb el suport de personalitats tan diverses com ara l’excandidat a la presidència dels Estats Units Bernie Sanders, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, o el fundador de Wikileaks, Julian Assange.

En la presentació de la seva candidatura, Varufakis s'asseu a parlar amb aquest diari.

- El 2016 va presentar el seu moviment DiEM25 des de Berlín. Ara torna a Alemanya. ¿És un missatge a Brussel·les?

–Presentar la meva candidatura a Alemanya per a les eleccions europees mentre segueixo liderant el partit a Grècia (MeRA25) mostra la nostra intenció de trencar les barreres nacionals i posar fi a la tòxica narrativa i al fals mite que hi ha una bretxa entre el nord i el sud d’Europa. La bretxa real és entre les forces progressistes i l’autoritarisme, ja sigui el de l’‘establishment’ o el de la ultradreta racista.

–¿Per què tria les eleccions europees?

–Europa viu en una crisi sistèmica que no pot solucionar-se a escala nacional. En els dos últims anys DiEM25 ha fet el que no ha fet cap altre partit polític, hem intentat donar resposta al fet que hem de fer front a la crisi bancària, la pobresa, la inversió en energies verdes, el deute públic i la migració. Ara volem portar el nostre programa als votants.

–¿És la creació d’aquesta llista transnacional una manera de reconèixer que la sobirania nacional no existeix?

–Soc un ferri defensor de la sobirania, és un concepte clau de la democràcia. La tragèdia de l’Eurozona és que des que es va crear una unió política els estats que la formen no són sobirans. Ni Espanya, ni Grècia, ni fins i tot Alemanya. Només hi ha un control per la força de la troica i les seves institucions. Això suposa un complet col·lapse de la sobirania, a escala europea, nacional o regional. Per recuperar-la hem d’europeïtzar els problemes que volem resoldre.

–A la ultradreta no li ha fet falta governar per marcar l’agenda política i condicionar els grans partits. ¿Com pretenen contrarestar-ho?

–La majoria de la gent mira al futur i veu un lloc menys pròsper que el passat. Això crea frustració, ràbia, indignació i por. I tenen raó de veure-ho així perquè després del 2008 l’‘establishment’ va traslladar els costos del sector financer cap als ciutadans més dèbils del sistema. Per a la ultradreta racista això fa molt fàcil poder assenyalar el que és diferent, l’immigrant, el sirià, el jueu. ¿Quin és l’antídot a això? Crec que com que la causa és paneuropea la solució també ha de ser-ho, a més de progressista. Hem de confrontar l’extrema dreta però també les seves causes, que són les polítiques fracassades de l’‘establishment’, això del “socialisme per als bancs però austeritat per a tots els altres”.

–Compten amb el recolzament de forces d’esquerres com Barcelona en Comú per tot el continent però aneu per lliure. ¿Per què no traçar una aliança amb altres partits progressistes, com demanaven a Alemanya des de Die Linke?

–Els nostres companys a Espanya són molt importants i volem treballar amb ells. Però els ciutadans europeus estan farts dels polítics, també dels d’esquerra, i amb raó. L’últim que volen veure és com s’ajunten per repartir-se els càrrecs i per ser elegits. El que diem a totes les forces progressistes d’Europa és que estem oberts a debatre les nostres propostes, a anar a efectes pràctics. ¿Què farem per combatre la pobresa? El pressupost espanyol no és suficient per respondre a això. Així que primer les polítiques, després ja estarem units. Això és una cosa en què l’esquerra no és bona. Els encanta la idea de crear aliances i després es rasquen el cap per saber quines propostes fer. Podem va segellar un pacte amb la França Insubmisa de Jean-Luc Mélenchon però no crec que comparteixin la seva idea de sortir de la Unió Europea.

–Necessitaran debatre també amb els anomenats partits socialdemòcrates.

–No existeix una cosa com els partits socialdemòcrates. Alguns s’han mantingut a la superfície perquè han aconseguit abandonar el barco enfonsat de la socialdemocràcia. A Grècia tenim un govern amb antics col·legues que parlen en nom de l’esquerra. La divisió entre l’esquerra i la dreta sempre continuarà sent pertinent mentre existeixi el capitalisme. Però aquests partits nacionals ara van amb banderes que ens recorden que no pretenen resoldre els problemes de classe.

Notícies relacionades

Zelenski torna a l’optimisme amb la promesa d’armes per a Ucraïna

Israel instal·la nous campaments mentre ultima la invasió de Rafah

- ¿Brussel·les s’alegrarà de la seva tornada política?

–Els importa un rave. ¿Saps per què? Perquè el Parlament Europeu no existeix en les seves ments. L’ignoren, no té l’autoritat per mantenir els controls i equilibris.