JOCS DE GUERRA

Les maniobres militars de Rússia i la Xina no assoleixen les expectatives

Els exercicis han sigut els més multitudinaris en dècades, però no a l'escala anunciada pel Kremlin

Els experts es mostren escèptics respecte que forgin una coalició estable d'exèrcits com l'OTAN

zentauroepp45038364 a russian navy landing vessel unloads an armored vehicle as 180916172244

zentauroepp45038364 a russian navy landing vessel unloads an armored vehicle as 180916172244 / Sergei Grits

4
Es llegeix en minuts
Marc Marginedas
Marc Marginedas

Periodista

Especialista en països de l'antiga Unió soviètica i el món àrab-islàmic.

ver +

El golf de Pere el Gran, amb àmplies badies i una successiód’arxipèlagsi illots, ocupa bona part de la costa de Rússia que surt al mar del Japó. En l’extrem d’una de les penínsules que forma aquest enorme entrant de mar es troba Vladivostok, la capital del Llunyà Orient rus, amb uns ponts penjants i una escarpada orografia que guarden certa similitud amb una altra prestigiosa ciutat del’oceà PacíficSan Francisco.

Malgrat trobar-se a més de vuit hores de vol de Moscou, no es tracta d’un més de la infinitat de racons remots i oblidats que hi ha a la Federació Russa, el país més gran del món. A poc més d’un centenar de quilòmetres en direcció sud es troba la frontera amb la Xina, amb qui el Kremlin flirteja des que van començar les tensions amb Occident per formar una aliança de gegants euroasiàtics, però també el límit amb un dels estats més volàtils i potencialment desestabilitzadors del món: Corea del Nord.

És precisament aquí, a tan sols unes desenes de quilòmetres del país de Kim Jong-un, en aquestes platges apartades i planes verdes amb turons suaus, on el Ministeri de Defensa rus ha volgut que tingués lloc un altre dels episodis més rellevants de les maniobres Vostok 2018, els exercicis militars de més envergadura empresos pel país en les últimes quatre dècades.

Desembarcament amfibi

En aquesta ocasió es va tractar d’un desembarcament amfibi en un punt de costa sota el control d’un “enemic virtual”, segons el vocabulari fet servir pels comandaments militars russos, una operació avalada per l’aviació i l’artilleria i en què van participar uns 200 soldats, una trentena de tancs, caces Sujoi Su-25 i helicòpters Ka-52 Aligator. 

Enmig del foc enemic, el barcoOslabia es va aproximar fins a la mateixa vora del mar a gran velocitat i quan va tocar terra va obrir la seva comporta de proa, i va permetre en uns quants minuts el desembarcament de desenes de blindats que es van desplegar ràpidament pel territori a controlar. Des d’un turó pròxim, periodistes i reporters gràfics immortalitzaven per a les seves audiències a Rússia, Europa i els EUA la vistosa operació militar, mentre una emocionada veu en off femenina proporcionava, a través de la megafonia, els detalls a la concurrència.

Quan queden tan sols unes hores perquè conclogui, aquest dilluns, Vostok 2018, molts analistes militars ja han fet públiques les seves valoracions de les maniobres, així com sobre el futur de les relacions entre Pequín i Moscou. I l’opinió general és que els exercicis han sigut multitudinaris a un nivell que no s’havia vist en dècades, tot i que no a l’escala anunciada pel Kremlin, mentre que es mostren escèptics que l’excel·lent estat actual de les relacions bilaterals es transformi en una aliança militar duradora que s’oposi al bloc atlàntic.

Les operacions militars han involucrat desenes de milers de soldats, és cert, però no a un terç de les Forces Armades russes, com ha estat anunciant Moscou des que el cap d’Estat major, Guenadi Guerasimov, va realitzar l’anunci oficial a finals del mes d’agost. “La meva sospita és que la xifra [de 300.000 soldats] procedeix de comptabilitzar totes les unitats estacionades al Districte Militar Central i el Districte Militar Oriental, a més de la Flota del Nord i del Pacífic; per cada batalló desplegat han comptabilitzat la brigada sencera, i per uns quants regiments, tota una divisió”, explica Michael Kofman, del centre d’anàlisi Wilson, en el seu blog sobre temes militars russos. 

Segons el mètode de recompte de Kofman, la xifra real de militars que hi ha participat s’hauria de reduir a la meitat, és a dir, uns 150.000, un número respectable tot i que molt inferior al manejat per fonts oficials.

Excel·lents relacions

Ningú posa en dubte que els vincles entre Pequín i Moscou travessen un període de bonança que no s’ha vist en dècades, sobretot en l’àmbit econòmic i polític, tot i que els observadors són molt més reticents sobre les possibilitats que aquesta lluna de mel es materialitzi en el futur en una coalició d’exèrcits que garanteixi ladefensa mútua, a l’estil de l’OTAN. En un panel de debat organitzat a Pequín pel centre Carnegie-Tsinghua el març passat i al qual van assistir tant experts russos com xinesos, els ponents van destacar que “la dinàmica del poder (entre tots dos) és cada vegada més asimètrica, la qual cosa podria causar friccions si continua avançant”.

Notícies relacionades

També es va destacar que els dos països mantenen actituds diferents en contenciosos com Corea del Nord o Ucraïna, motiu pel qual auguraven que en el futur es mantindria “el flexible estatus quo actual”, en lloc d’evolucionar “cap a una aliança militar formal”.

Un fet a destacar en aquestes maniobres a punt d’acabar el constitueix el desequilibri entre la participació de militars xinesos i la visibilitat que aquests han tingut en els actes en què les càmeres de televisió occidentals han sigut presents. En el conjunt de les maniobres, el nombre de soldats xinesos (3.500) no ha superat l’1% dels efectius anunciats per Moscou. No obstant, en la parada militar central de Vostok 2018, presidida per Vladímir Putin, els blindats que onejaven la bandera estrellada en un fons vermell van ser els grans protagonistes, ocupant una posició central en la desfilada.