CRISI A BIRMÀNIA
Suu Kyi no anirà a l'Assemblea General d'ONU per centrar-se en els rohingyes
La líder de facto del Govern birmà addueix "assumptes domèstics" per no acudir a Nova York a debatre sobre la situació de la perseguida minoria musulmana

mbenach40086863 file in this friday aug 11 2017 file photo myanmar s 170913094345 /
La consellera d’Estat i líder de facto del Govern birmà, la Nobel de la pau Aung San Suu Kyi, trencarà públicament el seu silenci sobre la crisi dels rohingyes la setmana que ve en una al·locució televisada. L’anunci del seu Govern, realitzat a poques hores d’iniciar-se una reunió a porta tancada a l’ONU sobre aquesta emergència humanitària, pretén sortir al pas de les noves crítiques rebudes després de conèixer-se que Suu Kyi havia decidit cancel·lar el seu viatge a Nova York per assistir a l’Assemblea General de les Nacions Unides que debatrà sobre la crisi per la necessitat d’afrontar-la des de casa.
L’exdissident birmana, des de fa dies sota el foc de les crítiques internacionals per la seva ambigüitat al voltant de la persecució de la minoria musulmana dels rohingyes, va anul·lar ahir el seu desplaçament a Nova York amb el pretext que «sota les actuals circumstàncies, té assumptes domèstics que necessiten la seva atenció», va declarar Kyaw Zeya, portaveu del Ministeri d’Exteriors. «Està centrada a establir l’estabilitat», va afegir Zaw Htay, portaveu de la seva oficina, en relació amb la violència desencadenada a l’oest de Birmània contra els rohingyes, que ha desembocat en un èxode massiu de refugiats cap a Bangla Desh.
A l’ONU, l’any passat, Suu Kiy es va comprometre a defensar els drets dels rohingyes. És per això que la seva absència ha aixecat polseguera. Pressionada per expressar-se per la comunitat internacional, encara que obligada a mantenir un precari equilibri en les seves relacions amb l’Exèrcit, Suu Kiy pronunciarà finalment dimarts –el mateix dia que començarà la 72 sessió regular de l’Assemblea General de l’ONU– un discurs televisiu sobre la situa-
ció a l’estat de Rakhine (oest) i la necessitat de retornar a la pau i la reconciliació, segons fonts de la seva oficina.
Fugida massiva a Bangla Desh
Fins ara, l’únic comentari oficial de Suu Kiy sobre la crisi el va abocar fa dies a Twitter, denunciant un «iceberg de desinformació» sobre els rohingyes i defensant l’acció de l’Exèrcit birmà. La persecució d’aquesta minoria musulmana, no obstant, no ha parat d’augmentar. Des del 25 d’agost, gairebé 400.000 rohingyes han fugit a Bangla Desh arran de l’operació militar desplegada en resposta a l’atac contra llocs policials perpetrat per un grup d’insurgents de la mateixa ètnia. Almenys 414 persones, segons xifres oficials, han mort en els combats i la contraofensiva militar, encara que el nombre real podria ser més gran, segons asseguren organitzacions independents.
Notícies relacionadesOrganitzacions no governamentals han denunciat les contínues violacions dels drets humans comeses pels soldats, als quals s’atribueix assassinats, cremes de vivendes, saquejos i violacions, entre altres delictes. El mateix alt comissionat de l’ONU per als Drets Humans, Zeid Ra’ad al-Hussein, va alertar dilluns contra el que va denominar «exemple de llibre de neteja ètnica» contra els rohingyes, a més a més de denunciar «possibles crims contra la humanitat» a Birmània, acusació que l’endemà van rebutjar les autoritats birmanes.
S’estima que més d’un milió de rohingyes vivien a l’occidental estat de Rakhine (antiga Arakan), on han sigut víctimes d'una creixent discriminació des del brot de violència sectària del 2012, que va causar almenys 160 morts i va deixar uns 120.000 rohingyes confinats en 67 camps de desplaçats. Les autoritats birmanes no els reconeixen la ciutadania, ja que els consideren immigrants bengalins, i els imposen múltiples restriccions, inclosa la privació de moviments.
Carta oberta de premis Nobel al Consell de Seguretat
En una carta oberta al Consell de Seguretat de l’ONU, una desena de premis Nobel van instar ahir les Nacions Unides a prendre «accions audaces i decisives» en relació amb la crisi dels rohingyes. «Els demanem que reaccionin immediatament per detenir els atacs militars criminals contra civils innocents», indica el text, firmat entre altres pel bangladeshià <strong>Muhammad Yunus</strong>, la pakistanesa <strong>Malala Yousafzai</strong> i el sud-africà <strong>Desmond Tutu</strong>. El Consell de Seguretat, no obstant, es preveu dividit, ja que la Xina, primer inversor estranger a Birmània, ha reiterat el seu «suport» a Naupyidaw (la capital birmana) i ha alabat «els seus esforços per preservar l’estabilitat».
- Els veïns surten de les seves ciutats a comprar roba i productes de la llar
- Elecció al Vaticà L'estatunidenc Robert Francis Prevost esdevé el 267è Papa sota el nom de Lleó XIV
- Explicació científica Fumata blanca i fumata negra: ¿com aconsegueix el Vaticà canviar el color del fum per anunciar l’elecció del nou Papa?
- Conducció Els cinc consells de la DGT per comprar un cotxe de segona mà
- Sentència judicial Condemnat un pare per agredir un home que havia tocat el seu fill en una piscina de Lleida