El populisme antisistema de Trump sacseja Washington

Com si els núvols que van tapar el cel de Washington el dia de la investidura haguessin servit de presagi, el discurs inaugural de Donald Trump només ha servit per accentuar l’ansietat que s’ha apoderat de bona part dels Estats Units en l’arrencada del seu mandat. L’estrambòtic constructor, que va saber reinventar-se després d’una successió de fallides empresarials acomiadant concursants en un programa televisiu, va trencar amb la tradició d’exalçar els valors més nobles de la societat nord-americana i presentar una visió optimista del futur. En comptes d’això, va desplegar un populisme tenebrós i va carregar contra la classe política amb la qual haurà de governar els quatre anys vinents, presentant-la com una elit corrupta que s’ha dedicat a explotar el poble.

«Durant massa temps, un petit grup a la capital de la nostra nació ha recollit els fruits del Govern mentre la gent carregava amb els costos», va assegurar durant una al·locució crua i fosca, de marcat caire nacionalista. «Washington va florir sense compartir la riquesa amb el poble». Res d’això és gaire diferent del que Trump va dir durant la campanya, però molts esperaven alguns gestos per calmar les faccions díscoles del seu partit i uns demòcrates disposats a presentar batalla des del primer dia, com ho demostra el boicot de més de 60 dels seus legisladors a la investidura. Ni als uns ni als altres els va esmentar i, en un repudi del treball dels seus predecessors, Trump va descriure la situació del país amb aires apocalíptics. «La carnisseria americana s’acaba aquí i ara».

«DISCURS ATERRIDOR»

El veterà columnista conservador George Will va qualificar el seu discurs com «el més aterridor de la història». «Ha sigut una declaració de guerra contra Washington i l’estatus quo tan evident com la que les colònies (nord-americanes) van declarar a l’Imperi Britànic», va dir l’historiador presidencial, Craig Shirley. La capital no assistia a un moviment sísmic d’aquestes dimensions des de la investidura de Ronald Reagan el 1981, segons el Washington Post. La diferencia és que l’heroi conservador va apuntar llavors al Govern com a font de tots els mals, mentre que Trump va carregar contra l’establishment i la classe política. A més, Reagan va acabar el discurs amb una visió esperançadora del futur.

Més que amb la de Reagan, la revolució que proposa el multimilionari novaiorquès ha estat comparada amb la d’Andrew Jackson, el primer populista a governar els Estat Units (1829-1837). I és que en el seu discurs tampoc hi va haver cap al·lusió al fet que pretengui abraçar l’ortodòxia republicana en qüestions tan fonamentals com la política exterior o el comerç. El magnat va recuperar la idea d’«Amèrica, primer», una mena de nacionalisme econòmic amb un color proteccionista, com queda clar en l’agenda publicada ahir dissabte a la web de la Casa Blanca. Tot el llenguatge dedicat al canvi climàtic, els drets civils o la igualtat dels gais ha desaparegut. Sí que hi ha, en canvi, les intencions de revocar l’acord comercial Transpacífic o de sortir del Nafta si Mèxic i el Canadà es neguen a renegociar-lo.

De moment, l’Administració Trump ha començat a caminar a un pas bastant més lent del promès. A més d’aquest primer decret firmat pel president, en què insta les agències governamentals a desmantellar parts de la reforma sanitària d’Obama, la Casa Blanca va emetre divendres a la nit un memoràndum que congela totes les accions regulatòries del Govern. Solament dos dels seus ministres han sigut confirmats fins ara en el càrrec.

Notícies relacionades

Protestes sense precedents contra Trump

Trump mostra la seva admiració per la CIA després d'insultar-la

El discurs de Trump tampoc va fer res per calmar la preocupació de moltes cancelleries estrangeres. El magnat va presentar el món com una banda de pirates dedicats al saqueig dels EUA. «Hem de protegir les nostres fronteres dels estralls d’altres països que fabriquen els nostres productes, roben les nostres companyies i destrueixen els nostres llocs de treball». A la previsible desconfiança amb què serà rebut a l’exterior, hi haurà d’afegir un nivell de contestació interna majúscul. L’esquerra té l’oportunitat que feia tant de temps que esperava per galvanitzar aquesta energia i crear el seu propi Tea Party.

L’ànim que s’ha apoderat de part del país el va descriure ahir molt gràficament el columnista del 'New Yorker' John Cassidy, quan va recuperar una cita del ministre d’Exteriors britànic, Lord Edward Grey, en els prolegòmens de la primera guerra mundial. «Els llums s’han apagat a tot Europa i no tornarem a veure’ls encesos en la nostra generació».