Protestes sense precedents contra Trump

Donald Trump ha trencat molts esquemes en el seu ascens fins a la presidència dels Estats Units, però en aquest camí i en aquest triomf ha generat una resistència i un rebuig popular sense precedents. Mai el país i el món s’havien llançat al carrer l’endemà d’una presa de possessió a Washington com ho van fer ahir, 21 de gener, en centenars de manifestacions pacífiques i massives. Hi ha un missatge clar per a Trump i pot no escoltar-lo, però és del tot impossible que no el senti.

    Fins a la porta de la Casa Blanca hi va arribar una marea humana, centenars de milers de persones que van participar en la manifestació central de la iniciativa batejada com la Marxa de les Dones, amb un poder de convocatòria visiblement més gran que el que van tenir divendres passat els actes de la jura de Trump i d’un calibre tan gran que va obligar a canviar fins i tot el recorregut i l’organització. I el torrent, agrupat per reivindicacions que no es limitaven als drets femenins i s’estenien als drets dels immigrants o la justícia econòmica, social, racial i mediambiental, no es va quedar a la capital. Protestes amb una enorme participació es van repetir a moltes altres ciutats dels EUA, de Nova York a Denver, de Chicago a Boston i de Los Angeles a Filadèlfia, i van saltar fronteres i van arribar a Barcelona o París, a Sidney o a Ciutat del Cap.

    

TORNA L’ESPERIT DE PROTESTA / La de Washington va ser la manifestació més gran en dècades. Va ressuscitar un esperit de protesta que els EUA no veien des de la guerra del Vietnam i, abans, des del temps de la lluita pels drets civils. I va comptar amb la participació de gent que ja llavors va ocupar els carrers, com Judith Johnson, una poeta de 80 anys arribada des de Nova Jersey. «He marxat per la pau, pels drets civils i pel feminisme», deia mentre la seva filla empenyia la seva cadira de rodes. «Però aquesta vegada és per tot. Hem de salvar el país de la intolerància, la crueltat i l’egoisme».

    Era palpable la por, però també la resistència, al fet que Trump, la seva Administració i el creixent poder republicà tant al Congrés com en governs estatals desconstrueixin èxits de les últimes dècades. I aquell temor s’expressava amb frases com «no tornarem enrere» en algunes de les pancartes, una mostra infinita de la diversitat de missatges per a Trump i dels diferents graus de ràbia i disgust.

    Els manifestants veien amenaçats, sobretot, els drets reproductius. I no sols per Trump, sinó també per una Administració que té un vicepresident, Mike Pence, autodefinit com a «cristià, conservador i republicà» i un dels líders dels esforços legislatius per deixar sense finançament federal Planned Parenthood. Aquesta organització atén sanitariament persones amb baixos ingressos i és a la diana conservadora per fer avortaments (encara que els destini menys del 5% dels seus fons).

    «El suport a Planned Parenthood és només una peça del puzle», assegurava Chelsea Kiene, una organitzadora política en oenagés que portava una pancarta en defensa del grup. La jove de 26 anys va recordar que avui, diumenge, es compleixen 44 anys des que el Tribunal Suprem dels Estats Units va legalitzar l’avortament, però assegurava que la mobilització té moltes més causes i molt més potencial. «És l’oportunitat d’unir-se a altres progressistes, recordar a Trump que no representa Amèrica i, esperem, animar la gent a involucrar-se més en l’activisme cívic i en la política local».

    Altres i molts altres en la manifestació, a la qual Hillary Clinton va enviar el seu suport a través de Twitter, repeteixen la idea d’una agenda de resistència més ambiciosa, gent com la colombiana Felicia Bacall, de 29 anys, que assegurava que «no és una protesta contra Trump sinó perquè sàpiga que ha de valorar el nostre punt de vista i assegurar el respecte als drets humans, de tots».

«HA OFÈS A TOTHOM» / Malgrat el lema femení que va donar títol a les marxes, també hi van participar molts homes, com Daniel, un negre, 40 anys, arribat des de Brooklyn, Nova York. Va voler expressar el seu rebuig a un «feixista, racista, sexista i misogin que ha ofès a tothom i amenaça tot el que és correcte».

Notícies relacionades

El populisme antisistema de Trump sacseja Washington

Donald Trump irrita Nancy Sinatra

    Daniel portava una pancarta que formava part d’un projecte artístic titulat Records que recull frases de campanyes electorals. La seva deia: «Tornar la presidència al poble», el mateix missatge que va llançar Trump divendres passat, que els ciutadans van escoltar el 1968 i que Daniel no es creu. «Ens hem quedat atrapats en la història –va lamentar–, i Trump ha intentat el missatge populista, però és un impostor».

    Com ell, Myrabel Gbe, adolescent, 18 anys, també negra, arribada des de Maryland, creia que l’èxit de la convocatòria, la participació massiva i la cobertura mediàtica eren senyals d’esperança. «Trump pot intentar ignorar-nos però és difícil quan tenim reporters de tot el món», deia. «Llevat que siguis un home ric blanc, tothom està en risc», també va explicar. I ella sí que sentia que la Marxa de les Dones, tot i haver anat molt més enllà d’un gènere, tenia un sentit especial. «Sento que les dones som les més disposades a plantar cara i defensar davant les injustícies, no només a nosaltres mateixes sinó també la resta. Quan ens importa alguna cosa ens alcem i ho diem». A Washington, a tot Estats Units i al món, aquest 21 de gener ha quedat clar.