El Partit Pirata, camí de convertir-se en la segona força d'Islàndia

Els islandesos no van dubtar a l’hora de desafiar forts vents i pluges per a anar a les urnes. No en va les eleccions legislatives celebrades ahir són unes de les més interessants dels últims anys amb el Partit Pirata, formació antisistema, en disposició de consolidar un ascens difícil d’imaginar quan va néixer, fa només quatre anys, i de ser artífex d’un sorpasso. Els primers sondejos apunten que el conservador Partit de la Independència, que governa en l’actualitat en coalició amb els centristes, podria guanyar les eleccions però, davant la impossibilitat de governar, podria cedir el Govern a una coalició de partits de  centreesquerra, de la qual formaria part la formació antisistema.

Els pirates islandesos van sorgir el mes de novembre del 2012 impulsats, entre altres, per Birgitta Jónsdóttir, activista i llavors diputada per la Formació Moviment, nascuda al si de les protestes per la crisi econòmica del 2008 que va deixar el país en la bancarrota. El 2013, es van presentar per primera vegada a unes eleccions i, en un resultat històric, es va col·locar, també per primera vegada, en un Parlament una formació pirata –moviment creat a Suècia el 2006 i estès pel món–.

‘PAPERS DE PANAMÀ’

Després de la votació de dissabte passat, els sondejos apunten al fet que el Partit Pirata podria passar de ser la formació política més petita del Parlament a ser la segona força més votada. El partit més durament castigat serà el Partit Progressista, actual soci de Govern, per l’escàndol originat al mes d’abril pels vincles amb els papers de Panamà del primer ministre del país, Sigmundur Gunnlaugsson, que va ser obligat a dimitir. Les revelacions sobre la societat que Gunnlaugsson i la seva dona havien posseït a les Illes Verges, en què van dipositar gairebé 4 milions de dòlars en bons de bancs islandesos, van desencadenar una onada de protestes que van recordar, per la seva virulència, les sorgides vuit anys abans, durant la crisi econòmica.

Notícies relacionades

El calvari de Manuel, deportat per Trump: «Vaig demanar que m’afluixessin els grillons. Els va pressionar més i va dir: a manar, al teu país»

Schengen: el veritable cor d’Europa compleix 40 anys en plena crisi existencial

La formació antisistema ja ha propugnat trobades amb tres forces polítiques més per temptejar la possibilitat de compartir coalició de Govern. La fórmula de col·laboració entre les quatre forces ja funciona des de fa dos anys al govern municipal de Reykjavík, amb alcalde socialdemòcrata i en una coalició en què els pirates són el soci menor amb només un regidor.

El Partit Pirata, al qual els seus crítics acusen de no tenir una política definida en moltes àrees, defensa idees com per exemple el foment de la democràcia directa, la lluita contra la corrupció, el reforç de la sanitat pública, la propietat pública dels recursos naturals i la reforma del sistema de quotes de pesca. Un altre punt central del seu manifest electoral és adoptar una nova Constitució basada en un projecte redactat per una comissió popular i aprovat en referèndum no vinculant,