Assad llança l'assalt final a la martiritzada Alep

L'Exèrcit sirià aconsegueix avançar amb una ofensiva terrestre a diversos punts de la ciutat

Només 30 metges queden a l'urbs per atendre els centenars de ferits pels bombardejos

35697029 60

35697029 60 / AMEER ALHALBI (AFP)

4
Es llegeix en minuts
Javier Triana
Javier Triana

Periodista

ver +

L’Exèrcit de Síria, fidel al president del país àrab, Baixar al-Assad, ha aconseguit avançar sobre l’est d’Alep en una ofensiva terrestre llançada ahir, després de cinc dies d’intensos bombardejos a la segona ciutat del país. Una font militar de Damasc citada de manera anònima per l’agència de notícies AFP va assegurar que els seus homes tenien el control del districte de Farafina, al nord-oest de la històrica ciutadella d’Alep. Per la seva part, un alt comandament militar rebel citat pel diari 'Ashark Al-Awsat' va confirmar l’inici d’una ofensiva terrestre de manera simultània en quatre punts diferents de la ciutat, que els seus homes intentaven repel·lir.

  

 Per la seva part, un comandant d’una milícia iraquiana que combat del costat de Damasc va indicar ahir que diversos vehicles cuirassats s’estaven desplaçant cap a les zones rebels d’Alep. Situada al nord-oest del país, aquesta ciutat és el bastió urbà més gran que està en mans dels rebels, de manera que conquistar-lo suposaria una victòria militar, anímica i propagandística per a Assad i els seus adlàters.

SETGE

Després d’una forta campanya de bombardejos iniciada dijous passat a la nit a la ciutat, la situació de setge a l’est d’Alep encara és més determinant. Des del 23 de setembre passat, data d’inici de la nova ronda de bombardejos per part de Moscou i Damasc per aconseguir la rendició dels barris rebels d’Alep, gairebé 500 persones (la gran majoria, civils) han mort, segons xifres facilitades pel responsable a Alep de la Defensa Civil Siriana (els anomenats Cascos Blancs), Ammar Al-Salm. «Els bombardejos són sobre barris de civils. Els morts que veiem són famílies senceres. No sabem si el pare és soldat o no, però els morts són famílies: dones, nens... ¡Són barris de civils!», insistia per telèfon a EL PERIÓDICO el casc blanc.

    

«Els russos tenen com a objectiu els treballadors humanitaris», denunciava Salm. «A més a més d’hospitals i el comboi humanitari de la Mitja Lluna Roja, han atacat tres centres de la Defensa Civil Siriana i ara no podem arribar a tants llocs com abans. En aquests moments només tenim dos equips operatius. Som un total de 120 voluntaris, però d’aquests, 10 ara mateix estan ferits. Hem perdut també tres ambulàncies», lamentava el treballador humanitari.

    

Als hospitals, la situació no és millor. Només 30 metges atenen les 250.000 persones que estan assetjades als barris anomenats rebels: els controlats per una oposició siriana on hi ha des de moderats fins a gihadistes. A tots ells, el règim sirià els considera «terroristes».

    

Segons les dades de la Societat Mèdica Siriana Àrab (SMSA), només hi ha vuit hospitals que funcionin completament en aquell costat de la ciutat, alguns dels quals s’han hagut de convertir en centres mèdics subterranis per estar a resguard de les bombes. La SMSA afirma que dos pediatres i un metge d’obstetrícia atenen dones embarassades i 85.000 nens. Alguns hospitals només tenen combustible per a 20 dies.

  

 No és el cas del bombardejat hospital Al-quds, que compta amb una mica més de marge. «A l’hospital tenim algunes reserves –explicava a aquest diari el director del centre, Hamzah Alkateab– i espero que això ens permeti funcionar durant un mes o màxim dos. Però no sé què passarà després».

FERITS

Alkateab relatava que arribar a l’hospital ja és un risc en si mateix. Que no hi ha descans en la vida diària d’un metge a Alep. Que els continus atacs tenen com a conseqüència una incessant arribada de persones ferides. «En els últims dies, ens llevem amb el so dels barrils bomba, o de coets o de bombes de dispersió. Esperem ferits a cada moment. Els avions no abandonen mai el cel», explicava. «Rússia i el règim (sirià) concentren els atacs entre les 9 i les 18. I després hi ha més atacs a les 22, fins a mitjanit o la una de la matinada. Així que poden arribar ferits en qualsevol moment. I ens pot tocar a nosaltres també, i això fa que la càrrega sigui més pesada i augmenta l’estrès», apunta el doctor.

    

El metge en fa un macabre resumen: «Cada dia es tradueix en menys menjar, menys electricitat, menys combustible, menys aigua, menys transport. I també menys gent, perquè cada dia mor aquí molta gent». Mig miler en els últims cinc dies. «És la campanya de bombardejos a Alep més gran dels últims cinc anys. El poder destructiu que els russos i el règim utilitzen és molt gran. No havia vist mai res així», va afegir Alkateab. «Les conseqüències són que hi ha més morts i ferits. Abans solíem tenir 50 ferits al dia, cinc dels quals morien. Ara hi ha 50 ferits, dels quals 30 moren», va detallar.

Notícies relacionades

    

«Anem a les muntanyes, treballem sota terra... i fins i tot les nostres instal·lacions subterrànies i de les muntanyes han sigut atacades moltes, moltes vegades», clamava aquest dilluns en una roda de premsa a Ginebra el pediatre Abd Arrahman Alomar, de la SMSA. «Si això segueix així, arribarrem al punt en què no hi haurà instal·lacions mèdiques ni personal a qui protegir», va dir.