El nou Aylan no té nom

La imatge d'un nadó mort ofegat en mans d'un voluntari fa la volta al món i torna a posar en evidència la Unió Europea

Els voluntaris treballen sols al Mediterrani, mentre que Brussel·les no hi té cap operació d'ajuda i rescat

 

  / AP / CHRISTIAN BUTTNER

3
Es llegeix en minuts
Carles Planas Bou
Carles Planas Bou

Periodista

Especialista en tecnologia i el seu impacte sociopolític.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La setmana passada el mar Mediterrani es va empassar la vida de més de 700 persones. Divendres un equip de l'oenagé alemanya Sea Watch patrullava per les aigües del sud de Malta quan va rebre una trucada de la marina italiana.

Un precari navili que havia sortit del port libi de Sabratha s'enfonsava probablement a causa de la sobrecàrrega. Hi viatjava el nadó que va morir ofegat.

Martin, uns dels voluntaris que intentava ajudar, va recuperar el seu cadàver de l'aigua. “El vaig treure pel braç i el vaig abraçar per donar-li escalfor com si encara estigués viu. Semblava un nino”, ha relatat aquest pare de tres fills a l'agència Reuters.

L'equip alemany i la marina militar italiana van aconseguir rescatar 135 persones. El cadàver del nadó de nomes 1 any, juntament amb les altres 45 víctimes, va ser traslladat a Itàlia, on s'investigarà més sobre la seva situació.

De moment, es desconeix el seu nom, procedència, edat i si la seva família també anava en el petit vaixell pesquer en què viatjaven. “És incomprensible i esgarrifós. El sol brillava als seus ulls alegres però immòbils. Fa només sis hores aquest nen estava viu”, ha lamentat el voluntari alemany.

Sea Watch ha publicat la dura instantània per intentar accelerar el procés de reconeixement i conscienciar els europeus del que passa a les seves costes. “Després de debatre si era ètic, vam decidir publicar la foto per pressionar la classe política i evitar que altres segueixin el seu mateix destí”, assegura a EL PERIÓDICO Ruby Hartbrich, portaveu i voluntària de l'organització. “Aquest és el resultat de les decisions polítiques de la Unió Europea (UE). No podíem amagar el que està passant”, afegeix.

SOLS AL MAR

Les oenagés com Sea Watch o la catalana Proactiva Open Arms treballen gairebé sense descans organitzant els seus voluntaris en grups que es reparteixen per torns. Martin espera la seva pròxima jornada a Malta, el seu centre d'operació.

D'aquí poc serà el torn de Ruby per sortir al mar, on la seva tasca té una dura càrrega psicològica. “Quan et trobes morts flotant a l'aigua et sents avergonyida d'Europa”, confessa.

Els refugiats que fugen de la guerra cap a Europa no són els únics que estan desemparats enmig del Mediterrani. Els voluntaris que es llancen al mar per ajudar, molts dels quals s'entreguen sense rebre cap mena de prestació econòmica, només compten amb la seva experiència i amb el suport de la marina militar italiana.

La Unió Europea encara no ha treballat en cap pla de rescat. “El principal problema és que no hi ha una manera segura i legal d'arribar al continent. Això no frena els refugiats, sinó que els empeny a assumir més riscos”, denuncia Ruby.

DEPORTAR I EXPULSAR

Malgrat llançar la imatge per remoure consciències, des de l'oenagé saben que és molt difícil canviar les decisions impulsades des de Brussel·les. La imatge d'Aylan, el nen kurd de 3 anys ofegat a les platges turques, no ho va fer.

“Des d'aleshores tot ha anat encara pitjor”, lamenta la portaveu de Sea Watch referint-se a l'acord entre la UE i Turquia per poder deportar i expulsar els refugiats al país d'on fugen.

Sea Watch té entre les seves files desenes de voluntaris amb coneixements marítims i sanitaris que han deixat enrere el que feien a Alemanya per ajudar els més desafavorits.

Notícies relacionades

La constant arribada de persones al continent, accentuada a finals de l'any passat, va obrir els ulls d'una societat civil que es va organitzar. Des de l'hivern treballen a les costes gregues de Lesbos, a Turquia i a la ruta entre Líbia, Malta i Itàlia, una de les més accidentades.

“Si no volem veure més imatges com les d'aquesta criatura o Aylan, hem de deixar de produir-les”, remarca l'organització.