Trump dinamita el Partit Republicà

Donald Trump avança cap a la nominació republicana com si fos una passejada al sol. Aquest milionari novaiorquès va aconseguir guanyar en set dels 11 estats en disputa del superdimarts, ampliant el seu avantatge en el recompte de delegats i demostrant que és capaç de guanyar a totes les regions del país, independentment del seu perfil ideològic.

La seva victòria ha desencadenat el pànic en amplis sectors de l’estament republicà, que observen com la finestra per aturar l’imprevisible populista s’està tancant a marxes forçades. El partit està trencat i al caire de l’equivalent polític a una guerra civil. Des del seu punt de vista, Trump no només podria arruïnar les seves opcions de recuperar la Casa Blanca al novembre, sinó que reescriu els principis que han definit el partit des de fa 40 anys.

Aquests principis han sigut una combinació de neoliberalisme econòmic i lliure comerç. Resistència al canvi en afers socials com l’avortament i el matrimoni homosexual. Una política exterior intervencionista i dominada pel pensament neocon. I un cert decòrum per evitar associacions explícites amb l’extrema dreta racista i paranoica. Però Trump està esquerdant algun d’aquests pilars.

Recolzant-se en el descontentament de treballadors i classes mitjanes amb el peatge de la globalització, abandera el proteccionisme, ignora les croades socials dels conservadors i, encara que promet «arrasar l’Estat Islàmic», desdenya l’aventurisme militar. Diu que està disposat a deixar que Putin resolgui el caos del Pròxim Orient, promet ser «neutral» en el conflicte entre israelians i palestins, i no té manies a humiliar els neocon qualificant de «mentider» Bush per la farsa de l’Iraq.

Però com els millors cabdills, també dóna clares mostres de no tolerar la crítica. Amenaça d’endurir les lleis que regulen el libel per mantenir a ratlla la premsa i diu coses com «m’agradaria clavar-li un cop de puny a la cara» als que protesten als seus mítings. Parla sense embuts d’utilitzar «la tortura» amb els «terroristes» i promou un xovinisme exaltat que s’acarnissa amb els immigrants i els musulmans, encara que també ha denigrat les dones o els discapacitats. Tampoc té manies a donar ales a les teories conspiratòries i tolera sense gaires problemes el festeig de grups impresentables com el Ku Klux Klan.

DESCONCERT

Hi ha qui pensa que Trump no té ideologia i sembla que tothom estigui desconcertat. Per als seus rivals en la carrera republicana és un «farsant» que amaga la seva verdadera naturalesa de «liberal novaiorquès», mentre que el Washington Post el compara amb autòcrates com Putin, Chávez o Museveni i el descriu com «una amenaça per a la democràcia». Una part del país està terroritzada. «Una victòria de Trump seria catastròfica per al Partit Republicà i la mateixa República», deia a 'Politico' Pete Wehner, un dels assessors de Bush fill durant la seva etapa presidencial.

Les perspectives que Trump acabi enfrontant-se possiblement a Hillary Clinton el mes de novembre augmenten (la favorita demòcrata  li va guanyar set d’11 estats a Bernie Sanders). Ningú a l’establishment vol Ted Cruz com a alternativa a Trump, un purista que els resulta odiós fins i tot als seus companys del Senat, però l’únic que li fa una mica d’ombra. Al superdimarts, va guanyar tres estats, inclòs el seu, Texas, el que repartia més delegats. Marco Rubio va encaminat a convertir-se en una eterna promesa. Només va rascar Minnesota i, en algun com Texas, podria no arribar al mínim per entrar en el repartiment de delegats.

Notícies relacionades

Mor Pepe Mujica, expresident de l’Uruguai i símbol de l’esquerra

La UE imposarà sancions a Rússia si no hi ha avenços cap a una treva

El Partit Republicà no sap què fer. Saben que tenen dues setmanes per aturar Trump, abans que alguns estats entreguin tots els delegats al guanyador, en comptes d’optar pel repartiment proporcional imperant fins ara.

Alguns han demanat a tres dels quatre candidats que encara continuen en la disputa que es retirin per concentrar el vot anti-Trump (Ben Carson està a punt de caure). Altres prometen anuncis negatius en els vuit estats que vénen abans del 15 de novembre. I es rumien maniobres brutes per donar una espècie de cop en la convenció del juliol que negui la nominació al magnat immobiliari. Trump no sembla preocupat i va acostar posicions al partit. «Sé que a la gent li serà difícil de creure, però sóc un unificador», va dir des del seu luxós balneari de Palm Beach, la meca de la jet-set a Florida.