L'emotiva carta del marit d'una víctima de la sala Bataclan

Antoine Leiris és un periodista francès que va perdre la seva dona, Hélène Muyal-Leiris, en l'atemptat de la sala Bataclan. Hélène i Antoine feia 12 anys que eren casats i tenien un fill de 17 mesos. Leiris ha publicat al seu mur de Facebook un emotiu missatge on es dirigeix directament als terroristes de l'Estat Islàmic i en què deixa clar als terroristes que ni ell ni Melvil, el seu fill de 17 mesos, els "regalaran" mai el seu "odi".

La carta, que ja ha sigut compartida més de 177.00 vegades a Facebook, està escrita en francès i aquesta és la transcripció:

"No tindreu el meu odi. Divendres a la nit vau robar la vida d'un ésser excepcional, l'amor de la meva vida, la mare del meu fill, però no obtindreu el meu odi. No sé qui sou ni ho vull saber, sou ànimes mortes. Si aquest Déu pel qual mateu ens ha fet a la seva imatge, cada bala al cos de la meva dona haurà sigut una ferida al seu cor. No us faré aquest regal d'odiar-vos. Vosaltres l'heu buscat i no obstant respondre al vostre odi amb la meva còlera seria cedir a la mateixa ignorància que ha fet de vosaltres el que sou. Vosaltres voleu que jo tingui por, que miri els meus conciutadans amb ulls desconfiats, que sacrifiqui la meva llibertat per la seguretat. Heu perdut. El mateix jugador encara segueix jugant.

Notícies relacionades

L'embarassada que es va penjar de la finestra del Bataclan troba el seu salvador

La dona de l'espanyol mort a París explica com el seu marit la va protegir dels trets a Bataclan

L'he vist aquest matí. Per fi, després de nits i de dies d'espera. Estava tan guapa com quan va marxar divendres a la nit, tan guapa com quan me'n vaig enamorar perdudament fa més de 12 anys. Evidentment que estic destrossat pel dolor, us concedeixo aquesta petita victòria, però durarà poc. Jo sé que ella ens acompanyarà cada dia i que ens retrobarem en aquest paradís de les ànimes lliures al qual no accedireu mai.

Som dos, el meu fill i jo, però som més forts que tots els exèrcits del món. No tinc més temps per dedicar-vos, m'he de reunir amb Melvil, que es desperta de la migdiada. Té a penes 17 mesos, es prendrà el seu berenar com cada dia, després jugarem com cada dia, i tota la seva vida aquest nen us farà l'ofensa de ser feliç i lliure. No, tampoc tindreu el seu odi".