El deliri d'una Europa fortalesa

Els atacs de París no poden convertir Europa en una fortalesa, ni els governs han de cedir a la temptació d’aplicar mesures intrusives contra els drets de les persones per aconsegeuir augmentar la seguretat. És el sentiment generalitzat entre els experts en terrorisme, que observen amb preocupació les primeres reaccions dels estats europeus després dels atemptats.

   

Els especialistes mostren la seva inquietud. La proposta del president francès, François Hollande, per portar a terme una reforma exprés de la Constitució que li permeti endurir les mesures militars i judicials en la lluita contra el terrorisme suscita seriosos recels entre els experts.

    

Adverteixen dels riscos que comporta una retallada de les llibertats individuals i sostenen que aquestes respostes, per si soles, són més efectistes que efectives. És a dir, que tenen un efecte placebo. Els uniformes als carrers poden tenir un valor simbòlic i emocional, però els resultats estan en l’estratègia a Síria, no a les ciutats europees.

Félix Arteaga, especialista en Seguretat i Defensa de l’Institut Elcano, assenyala el perill que determinats executius actuïn «per donar sensació de control» i recorda que no hi ha «respostes màgiques» capaces de sumir Europa en una seguretat desitjada però irreal. «Existeix la temptació fàcil de prendre mesures dures o extraordinàries. L’experiència ens diu que aquestes mesures tenen un preu, que ja hem pagat altres vegades, en seguretat i privacitat», sosté. Arteaga subratlla que perillós que pot resultar aprofitar els atemptats perquè la societat accepti determinades retallades que, en altres circumstàncies, rebutjaria.

L’EI IMPOSA L’AGENDA / Sobre el risc potencial de voler construir una Europa com a fortalesa abunda l’exministre d’Afers Estrangers del Govern socialista Miguel Ángel Moratinos. Considera que mesures com ara expulsions sistemàtiques, retirar la nacionalitat o l’increment de les penes no aconseguiran blindar els estats i que a més, adoptar aquestes decisions, implica una actitud «defensiva» de la Unió Europea «enfront d’uns enemics que imposen la seva agenda i que estan guanyant». Moratinos aposta, en canvi, per una mena de pla Marshall d’inversions massives a la zona del conflicte per crear-hi ocupació i desenvolupament, en lloc de construir una Europa bunkeritzada amb sensació de setge.

Coincideix en aquesta argumentació el catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona Antoni Segura, que subratlla els perills que comporta transformar els països en democràcies armades, que no són més segures. «Aplicar determinades retallades a les llibertats significa fer un pas enrere en els nostres valors i suposen una certa victòria per als terroristes», addueix.

LA DOCTRINA DEL XOC / Sense citar-la, els especialistes assumeixen amb els seus arguments la doctrina del xoc, la hipòtesi sostinguda pel premi Nobel d’economia Milton Friedman segons la qual els desastres de gran impacte tenen un efecte en la psicologia social i, sumits en la confusió, els ciutadans accepten l’adopció de mesures que d’una altra manera no serien admeses.

Els experts coincideixen que, en qualsevol cas, les restriccions que s’imposin en nom d’una seguretat més gran haurien de ser sempre limitades en el temps i sotmeses al control del poder legislatiu i judicial. Arteaga demana que les mesures s’adoptin amb cautela màxima i que els estats d’excepció o d’emergència que atorguen a l’Executiu poders extraordinaris tinguin un límit clarament establert. «Si no es fa així, ens acostumarem a un aparell sense control i això és tremendament perillós», afirma.

Notícies relacionades

L’ultra Wilders anuncia un Govern conservador que no presidirà

Michael Ignatieff, premi Princesa d’Astúries de ciències socials

Per a l’especialista de l’Institut Elcano, organisme que assessora el Govern, resulta imprescindible establir mecanismes d’avaluació permanents des de la societat, els partits polítics i els experts per frenar les eventuals temptacions que pugi tenir l’Executiu de retallar llibertats en la lluita contra el terrorisme.

LES MESURES DEL REPTE/ «Puc entendre que hi hagi reaccions puntuals, però no poden ser el centre de l’estratègia», argumenta Julio Rodríguez, excap de l’Estat Major de la Defensa (Jemad) i candidat de Podem per Saragossa el 20-D. Per Rodríguez, l’experiència demostra que la por funciona, però demana a les autoritats altura de mires i actitud d’Estat per afrontar el repte del terrorisme gihadista. El general considera que ja existeixen els instruments jurídics i assegura que es tracta d’implementar aquests mecanismes per perseguir el finançament de l’Estat Islàmic i impedir que la indústria armamentística els subministri arsenal militar.