La ciutat convulsa

Habitada durant més de 5.000 anys, cap altra ciutat del món ha sigut tan disputada com Jerusalem. Al llarg de la seva història s'ha vist múltiples vegades assetjada, envaïda, conquistada i reconquistada, destruïda i reconstruïda. La ciutat antiga alberga els llocs sants de les tres religions monoteistes: el cristianisme, el judaisme i l'islam. Jerusalem és avui un dels focus calents del conflicte entre Israel i els palestins i l'estatus de la ciutat sempre ha sigut un os dur en qualsevol intent de trobar una solució al conflicte.

ELS LLOCS SAGRATS

Un espai religiós que és un polvorí

Per les vicissituds de la història, el lloc més sagrat del judaisme i el tercer lloc més sagrat de l'islam es troben al mateix espai. El Mur de les Lamentacions és l'únic que queda del segon temple (516 AC - 70 DC): és la paret occidental de l'estructura que el sostenia. A sobre hi ha l'esplanada de les Mesquites, que alberga la cúpula de la Roca i la mesquita d'Al-Aqsa des d'on, segons la tradició islàmica, el profeta Mahoma va pujar al cel. Els musulmans designen l'esplanada de les Mesquites amb el nom de noble santuari i els jueus, amb el de mont del temple. La tensió i els incidents hi són freqüents. L'any 2000 una polèmica visita del primer ministre israelià, Ariel Sharon, va encendre la metxa en un context ja explosiu i va precipitar la segona intifada.

LA DIVISIÓ

Al marge dels plans de partició

Tots els intents de pacificar Palestina anteriors a la guerra del 1948 proposaven d'una manera o altra internacionalitzar Jerusalem. La Comissió Peel (1936-37), encarregada de diagnosticar la situació de violència a la Palestina sota mandat britànic i proposar solucions, va elaborar per primera vegada un pla de partició del territori entre àrabs i jueus, però incloent Jerusalem en un enclavament que continuaria sota administració britànica. El pla de partició aprovat per l'ONU el 1947 (que va donar lloc a la proclamació d'Israel el 1948) establia un règim internacional per a Jerusalem sota administració de l'ONU. Aquest pla, que va ser rebutjat pels àrabs, no es va poder aplicar mai.

La guerra del 1948 va portar a la divisió de la ciutat. La part occidental va quedar en mans d'Israel i l'oriental (inclosa la ciutat antiga) va quedar en mans de Jordània. Aquesta situació va perdurar fins a la guerra del 1967, quan Israel va arrabassar a Jordània l'est de la ciutat (igual que Cisjordània). Així doncs, la guerra del 1967 va reunificar físicament la ciutat però una frontera invisible continua dividint l'est palestí de l'oest jueu.

EL MARC INTERNACIONAL

Capitalitat no reconeguda

El 1949 Israel va proclamar la ciutat de Jerusalem (llavors només controlava l'oest) com la seva capital. El 1980, Israel va aprovar una llei que declara Jerusalem com la seva capital «completa i unida», encara que formalment negava el que equivalia a una annexió. La comunitat internacional no va reconèixer aquesta capitalitat i, per aquest motiu, les ambaixades es van traslladar a Tel Aviv, on encara són avui dia. La integració de Jerusalem Est a la municipalitat de Jerusalem, el mur que separa Jerusalem de Cisjordània i els esforços per judeitzar l'est reforcen l'annexió de facto. Els responsables israelians es refereixen sovint a Jerusalem com la «capital eterna i indivisible» d'Israel.

El 1988, l'Organització per a l'Alliberament de Palestina va aprovar una «declaració d'independència de Palestina» amb capital a Jerusalem. L'Autoritat Nacional Palestina (ANP) reivindica la capitalitat de Jerusalem Est.

En les escasses ocasions en què hi ha hagut negociacions de pau serioses, Jerusalem sempre s'ha presentat com un dels grans obstacles. Tant Ehud Barak com Ehud Olmert van acceptar una sobirania palestina a Jerusalem Est però en un territori molt més reduït, limitat a la perifèria i envoltat d'assentaments israelians. Una iniciativa de pau no oficial, la denominada Iniciativa de Ginebra (2003), elaborada per exnegociadors israelians i palestins, contempla una capitalitat compartida de Jerusalem, en la qual cada un dels dos estats (Israel i Palestina) exerciria la sobirania als barris habitats de manera majoritària per la seva respectiva comunitat.

LA POBLACIÓ DE L'EST

Notícies relacionades

El monarca de Liechtenstein

L’Exèrcit israelià estén l’ofensiva terrestre a Gaza

Palestins com a «residents» d'Israel

El 37% de la població de Jerusalem (300.200 sobre un total de 815.000)  és palestina de Jerusalem Est. Tenen l'estatus de residents permanents a Israel, la qual cosa els dóna uns drets que no tenen els palestins de Cisjordània o de Gaza, com l'accés als serveis públics israelians. Però pateixen discriminació a la pràctica, la municipalitat desatén els barris de l'Est, i cada any alguns palestins de Jerusalem veuen revocada la seva residència. Segons l'Associació de Drets Civils d'Israel (ACRI), l'any 2014 hi va haver 107 afectats.