Solidaritat a Croàcia

Nedad, una noia d'uns 20 anys siriano-croata, ajuda a traduir de l'àrab a l'anglès. Capcot, però atent, el refugiat escolta i fa que sí amb el cap. Al seu costat, Katerina, alemanya, controla la tensió arterial d'un home que crida com un posseït. Un agent antiavalots li ha llançat als ulls un pot de gas lacrimogen. També hi és Davor, que carrega una muntanya d'ampolles d'aigua, i Sanjia, que es queixa perquè encara no han arribat els metges per a un noi que té leucèmia i una jove embarassada.

L'onada més gran de refugiats a Europa des del final de la segona guerra mundial ha despertat manifestacions enfrontades. Però també una onada de solidaritat inesperada. Aliens a la inacció i a les picabaralles dels seus governants, voluntaris procedents de tot arreu -alemanys, austríacs, serbis, molts altres de balcànics i fins i tot hongaresos- s'han bolcat a assistir els emigrants. Alguns han viatjat durant molts quilòmetres, d'altres són veïns de localitats pròximes i recorden què significa fugir de la guerra. Molts són joves, amb estudis universitaris i experiències a l'estranger.

I és que, en menys d'una setmana, Srijem ha passat de ser una regió tranquil·la a l'est de Croàcia a trobar-se a primera línia del front de l'acollida dels refugiats que provenen de Sèrbia i volen seguir fins al nord del vell continent. Passen per aquí tots aquells que les autoritats croates destinen al camp militar d'Opatovac, on, abans de ser enviats en busos fins a la frontera hongaresa, són identificats. Dimarts, Croàcia va rebre la xifra rècord de 9.000 persones.

Caos i estrès

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

El Regne Unit rep una xifra rècord d’immigrants en un dia electoral clau

En aquest lloc hi impera el caos i l'estrès. Els agents antiavalots, alguns de visiblement cansats, no paren de cridar. «Go! Go! Go!», els deixen anar als desorientats immigrants quan arriba el moment en què han de pujar als autobusos dirigits cap a la frontera. Els voluntaris giren llavors el cap i rebufen. «Des d'ahir que estan així. Es nota que la policia no està acostumada a controlar situacions d'alta tensió com aquesta», diu Davor.

Doblegats pel patiment moral i material i una inseguretat permanent, els refugiats busquen el recolzament dels voluntaris. Els expliquen que han viatjat milers de quilòmetres a peu, pagant traficants, pujant a barques i travessant terres que desconeixien. Molts, moltíssims, amb nens molt petits. «¿Per què anem a Alemanya? Només volem anar allà on ens acceptin», li explica Dia, sirià d'Alep, a Nate, un eslovè que per primera vegada experimenta el fet de ser voluntari. El dia arriba al seu final a Opatovac i ningú sap quants més n'arribaran demà. «Depèn dels serbis», asseguren alguns.