Tsipras torna a les urnes pel cisma de Syriza

Heu de jutjar vosaltres mateixos el que he fet fins ara: si era correcte o incorrecte, els èxits i els fracassos». Amb aquestes paraules, el ja ex primer ministre grec Alexis Tsipras va presentar ahir la seva dimissió i va donar pas a la celebració d'unes eleccions anticipades el mes que ve. Tsipras no va parlar de dates, però al llarg de tota la jornada fonts del Govern van filtrar a la premsa local que els comicis -inicialment previstos per a l'octubre o el novembre- tindran lloc tan aviat com el pròxim 20 de setembre.

«Amb l'aprovació de l'acord i el desemborsament del primer tram, l'economia agafarà embranzida», va assegurar Tsipras durant la seva compareixença a la televisió pública. En opinió del mandatari, la data d'ahir suposa «el pas decisiu cap a la normalització econòmica», així com «el principi de la fi» de la crisi que està castigant el país des de fa ja un lustre.

No obstant, la crisi interna dins de Syriza -amb una facció dissident que subratlla el contrast entre els termes del rescat i les promeses electorals de la coalició- han forçat el Govern a anar a les urnes per segona vegada en un any, la quarta des del 2012. La setmana passada, fins a 44 diputats, gairebé una tercera part del total, van desertar a l'Executiu en la votació de l'acord, i li van fer perdre la majoria parlamentària. La primera opció pensada per Tsipras va ser la convocatòria d'una qüestió de confiança, però finalment, després de reunir-se ahir al migdia amb el seu cercle més pròxim de col·laboradors, va optar per un avançament dels comicis.

SUPORT POPULAR / «No vam aconseguir l'acord que buscàvem. Vam fer concessions», va reconèixer l'expremier, que poc després de la seva intervenció es va dirigir a la trobada del president de la República per presentar la seva dimissió. No obstant, Tsipras va recalcar els avantatges d'aquest tercer rescat respecte de la situació anterior -«el finançament a tres anys està assegurat»- i va subratllar les concessions en matèria social que el seu Executiu va aconseguir arrencar de la troica de creditors. «Al final vam aconseguir un acord que era el millor que ningú podia obtenir», va assegurar Tsipras, que va prometre «seguir lliurant batalles tant dins com fora del país». «El mandat popular que vam rebre ha esgotat els seus límits. Ha de tornar a prendre la paraula el poble grec», va apuntar.

Quan es compleixen pràcticament set mesos de l'arribada al poder de Syriza, la convocatòria d'unes eleccions que permetin reforçar l'Executiu en la seva nova política es donava per feta des de fa setmanes. Segons les enquestes d'intenció de vot, Tsipras compta amb un suport popular pròxim al 60%, que permetria a la seva formació governar fins i tot potser amb majoria absoluta. El seu soci de coalició, Grecs Independents, ja ha ofert en qualsevol cas renovar la seva col·laboració passats els comicis.

No obstant, la sobtada dimissió planteja la incògnita de com un Govern interí podrà posar en marxa els compromisos assumits amb els creditors. Com que la maquinària estatal quedarà pràcticament paralitzada fins a la celebració de les eleccions, la primera revisió del rescat està prevista per a l'octubre, i només llavors -i en cas que s'hagin produït progressos-, els creditors s'avindran a posar damunt de la taula la qüestió de la reestructuració del deute, un dels principals capitals amb què compta Tsipras de cara a les urnes.

REACCIONS CONTRÀRIES / Per una altra part, segons fonts oficials, tot apunta que la primera ministra interina serà Vasiliki Thanou-Christofilou, la presidenta del Tribunal Suprem. Aquesta fiscal de 65 anys, vehement opositora al rescat, seria la primera dona en la història de Grècia que ocupés aquest càrrec.

Notícies relacionades

Evitar l’abús i la violència contra noies

Jaume Collboni, en la marxa de l’Orgull LGTBI prohibida a Budapest: «Pot passar demà a Barcelona»

Les reaccions a la convocatòria no s'han fet esperar. El líder de Nova Democràcia Vangelis Meimarakis s'ha compromès a dedicar els tres dies que per llei els corresponen ara per tractar de formar govern a esgotar totes les possibilitats d'evitar unes eleccions que considera catastròfiques per al país.

«El Govern vol que els ciutadans vagin a les urnes abans que els doni temps a informar-se del total de mesures del tercer rescat, i abans que sentin en el seu dia a dia aquesta nova càrrega», va acusar per la seva part el portal oficial de la Plataforma d'Esquerres, la facció dissident de Syriza.