▾ .com .cat
Internacional
10 anècdotes i tradicions del discurs de la reina d'Anglaterra

10 anècdotes i tradicions del discurs de la reina d'Anglaterra

La parafernàlia i la tradició es fusionen en la cerimònia anual en què la monarca exposa el programa del Govern

La reina Isabel II, de camí a Westminster.

La reina Isabel II, de camí a Westminster. / AP

3
Es llegeix en minuts
ALBERT GUASCH / BARCELONA
Per què confiar en El Periódico
0 Comentaris

1) El discurs de la reina marca l'inici formal de l'any parlamentari. La reina verbalitza l'agenda governamental per a l'any que comença. És l'única ocasió en què les tres potes del Parlament de Westminster Parlament Westminster(la monarquia, la Cambra dels Lords i la Cambra dels Comuns) es reuneixen conjuntament durant el curs. Es tracta d'una gran cerimònia sustentada en la tradició, com tantes coses en la política britànica.

2) La cerimònia comença en realitat el dia abans amb competicions a l'exterior de Westminster entre els parlamentaris de les dues cambres. Per exemple, competeixen en el joc de força d'estirar la corda.

3) El mateix dia del discurs comença amb una processó des del palau de Buckingham fins a Westminster, en què la reina va escortada per la cavalleria reial. El recorregut sol atraure una multitud de ciutadans, una vistosa parafernàlia i extensiva atenció mediàtica. Lluint la seva corona i la capa reial, la reina lidera la processó fins a la Cambra dels Lords, on seurà al seu tron.

Aquí, vídeo del primer viatge al Parlament del seu regnat d'Isabel II, el 1952.

4) Un funcionari conegut com a Black Rod, és a dir, el representant de la reina al Parlament, recorre llavors el llarg passadís que separa la Cambra dels Lords (Cambra alta) i la Cambra dels Comuns (la baixa) per informar els diputats electes de la presència de la reina. La tradició diu que la porta dels Comuns s'ha de tancar davant els mateixos morros de l'enviat de la reina, costum que pretén simbolitzar la independència dels Comuns, els parlamentaris electes, respecte de la monarquia i els lords, tenint en compte que els seus membres són vitalicis. Aquí es veu com es tanca la porta davant la cara del Black Rod.

5) El rei o la reina en exercici no han pogut entrar a la Cambra dels Comuns des del 1642 quan el rei Carles I va intentar arrestar cinc MP (abreviació de Members of Parlament).

6) El Back Rod dóna tres cops a la porta dels Comuns abans de ser oberta pel conserge de la Cambra.

Una nova tradició s'ha forjat en els últims anys: a l'anunciar-se la presència de la reina, un diputat laborista pronuncia un comentari sarcàstic en veu alta. L'any passat, com en els anteriors, l'encàrrec va recaure en el laborista Dennis Skipper: "L'últim discurs de la coalició", va exclamar. La va encertar, encara que donada la majoria absoluta conservadora de les últimes eleccions, no la va encertar de la forma que hauria desitjat.

7) Després de l'acudit i les corresponents riallades, els diputats caminen darrere del Serjeant at Arms (tradicionalment un exoficial de l'Exèrcit que s'encarrega de la logística de la seguretat) i el Black Rod fins a la Cambra dels Lords per escoltar la reina, que no fa altra cosa que llegir el discurs redactat pel Govern. Es diu 'Her Majesty's Most Gracious Speech o The Gracious Adress'.

8) Quan s'acaba el discurs, els Comuns tornen a la seva Cambra i comencen a debatre sobre el que han escoltat. Durarà sis dies. Obre la veda del debat una MP del partit governamental. La tradició (una altra més) indica que ha de ser un discurs agut, divertit, per fer riure ses senyories. També mira de ser entretinguda la resposta de l'oposició. Almenys al principi. Al cap de poca estona començaran els més prosaics intercanvis verbals.

Notícies relacionades

9) Els comuns votaran a favor o en contra del discurs. Els lords no voten. El joc parlamentari, per cert, està arbitrat per l''speaker, equivalent al president de qualsevol Parlament. El 18 de maig la Cambra dels Comuns va reelegir per al càrrec el conservador John Bercow. La seva personalitat, sovint polèmica, dels que no rebutja la confrontació, no és del gust de tots. Se'l considera, de fet, una de les figures més polaritzants de la política britànica.

10) La cerimònia actual -la processó, el discurs, els tres cops a la porta- es va iniciar el 1852, quan es va obrir Westminster després de la completa reconstrucció a què va obligar el gran incendi del 1834. L'autor de l'estructura gòtica que es va aixecar va ser obra de Charles Barry. Per a l'interior aquest va escollir Augustus Pugin. Westminster necessita ara mateix una altra urgent (i costosa) reforma.

Inicia sessió 0 Comentaris
cargando
  1. ‘La cita’ Sandro Rosell i els seus amics especials de presó: dos funcionaris, dos exinterns i un capellà
  2. Polèmica RTVE demanarà una auditoria del televot espanyol després del suport aclaparador a Israel
  3. BARCELONEJANT Cunyades de luxe en la gala més top
  4. Àustria guanya Eurovisió i Melody s’immola
  5. Prèvia del derbi català Un nou vídeo de l’atropellament massiu a Cornellà revela que la conductora ja havia arrossegat aficionats abans