"Li van rentar el cervell"

La descripció que fa la família de Iassine, de 26 anys, l'assassí de la matança de 21 turistes al Museu del Bardo, el mateix que va pujar a l'autobús del pàrquing i va disparar contra la parella catalana de jubilats, no correspon al perfil d'un extremista religiós, ni tan sols al d'un salafista o un gihadista. A casa no tenia cap discurs religiós ni polític.  Era más aviat un home solitari que matava el temps a internet. Aquí va començar el seu propi suïcidi. Passava hores senceres a les xarxes virtuals. «L'haurien pogut reclutar mitjançant les xarxes socials perquè quan no treballava s'estava a casa, sempre molt tranquil, i ens ajudava en tot. Els dies de festa es llevava molt tard», va descriure Wided, morta de dolor pel seu germà i, en especial, perquè hagi sigut un dels dos autors de la massacre del Bardo, en nom del gihad global.

«¡La primera víctima d'aquest atemptat és el meu germà! ¡Era un noi molt generós, bona persona, estimat per tot el barri», es va lamentar la noia. L'assassí procedeix d'una família de classe mitjana, en què cap membre està desocupat. La seva mare treballa com a cuidadora de nadons, el seu pare en la seguretat privada i els seus germans, també en el sector privat. Tots amb estudis superiors i un domini exquisit del francès, inclòs Iassine, llicenciat en literatura francesa a la Universitat de Tunis. Qui podia imaginar que l'idioma colonial en què creixeria es convertiria, pocs anys després d'obtenir el seu títol, en un objectiu per atacar.

«Nosaltres no som pobres. Tots treballem  i vivim molt bé, com pot veure. El meu germà és una noi manipulat per reclutadors que li han  explicat mentides amb històries de l'islam i el paradís», plora incessantment la seva germana.

Estigmatitzats

L'acompanyen un altre germà, cosins i veïns. Una carpa blanca instal·lada a l'exterior de la casa acull els veïns i els familiars que arriben els uns rere els altres per expressar el condol a la família de Iassine, estigmatitzada per sempre per la taca d'un jove fidel a l'estructura del mal anomenat Estat Islàmic. «¿Però com, quan i de quina manera? ¡Ha sigut un rentat de cervell terrible! El meu germà no va manifestar mai una idea radical. ¡Era un borratxo, Déu meu, un borratxo, i fumava cigarros!», se suma als crits d'indignació el germà gran del terrorista, Haled, al mateix temps que mostra la seva foto. «Mira què guapo», diu.

Entre els cosins i la família directa de Iassine es discuteix a la desesperada sobre el possible clic que va torçar la mentalitat del jove. Busquen respostes en va. «L'única cosa que vam veure en ell va ser que l'any passat va abandonar l'alcohol i es va deixar la barba quan un dels seus millors amics es va quedar orfe de pare i mare. Però res més. Era un musulmà treballador, corrent, amb una vida simple», va afegir Haled. Els pares seuen al voltant dels seus fills per recolzar una idea: «El nostre nen no és un terrorista. També és una víctima. Lamentem les morts dels espanyols. Ho sentim de tot cor. Aquells del Daeix són la pesta, la pesta del món, acabant amb els nostres fills. Iassine, per desgràcia, no és l'únic», expliquen.

Tot el barri d'Ibnkhaldoun, als afores de la capital, d'on procedeix l'assassí, s'ha bolcat des de dimecres amb la família de Iassine. A cada moment s'hi acosta un veí de la zona residencial Amena per expressar el condol i donar suport a una família que viu sota la pressió policial i el focus mediàtic des del dia de la massacre, una jornada que ha transformat per sempre la vida dels Laabidi, el cognom del terrorista del Bardo. «El meu germà tenia fins i tot diverses promeses. Una d'elles treballava amb ell. Iassine i jo treballàvem en la mateixa empresa. La meva cap em deia que jo havia de ser com ell, correcta i disciplinada», segueix explicant la germana, de perfil laic.

Notícies relacionades

Un vídeo mostra dos terroristes durant l'atemptat al Museu del Bardo de Tunis

Tunísia busca un tercer terrorista que va fugir del Museu del Bardo

«Mira, jo sempre vesteixo com tu, amb pantalons i sense vel. I, de tant en tant, Iassine em deia que una bona musulmana no és només la que fa les pregàries, sinó també la que s'oculta sota una roba tradicional i el vel, però m'ho comentava sense que sonés a amenaça o en to agressiu», continua Waded. I afegeix: «A més a més, ¿tu creus que un radical amb barba llarga portarà en una moto una dona com jo? El meu germà sempre em conduïa en el seu escúter».Estupefacció i terror senten els germans de Iassine cada vegada que revisen el vídeo en què se'l veu armat. «¿El meu germà entrenat a Líbia?, ¡Però si mai va viatjar! Només va marxar 21 dies a la ciutat industrial de Sfax, abans de començar a treballar amb mi a la meva empresa de serveis, i allà va estar treballant en un restaurant. El més curiós és que quan va tornar de Sfax, el desembre del 2014, es va afaitar la barba», revelen.

Des d'aleshores, Sfax representa un enigma. Es va rasurar tres mesos abans de cometre l'atemptat terrorista. «Ja estava preparant-se, possiblement per evitar que l'assenyalessin com un potencial extremista», pensen els seus dos germans, que ahir van acabar les gestions per enterrar avui el cos. «Es farà un enterrament seguint el ritu musulmà. Iassine serà portat fins a la mesquita per realitzar l'oració del mort i d'allà al cementiri», expliquen.