Cop letal al turisme de Tunísia

La capital tunisiana va patir ahir el pitjor atemptat terrorista de la seva història, amb el resultat d'almenys 19 morts, 17 d'ells turistes estrangers. Quatre terroristes, amb uniforme militar i fortament armats, van assaltar el Parlament tunisià, on, precisament, es votava una llei antiterrorista. Després es van dirigir al Museu Nacional del Bardo, situat al costat de l'Assemblea, on els terroristes van agafar com a ostatges un grup de turistes. En el moment de l'atac, un centenar d'estrangers passejaven pel museu d'arqueologia mil·lenària.

El relat dels fets era confús. Diversos testimonis van explicar a Efe que els assaltants van sortir d'una mesquita ubicada entre l'edifici del Parlament i el Museu del Bardo i van disparar contra un autobús de turistes abans d'agafar diversos ostatges i atrinxerar-se en una zona enjardinada que comparteix mur amb el museu. La versió de les forces de seguretat era diferent: els agents que custodiaven la Cambra es van adonar que els uniformats no portaven armes reglamentàries i, al demanar-los que s'aturessin, es va desencadenar un tiroteig durant el qual els assaltants van aconseguir fugir cap al museu. Els terroristes es van atrinxerar a l'edifici de l'Assemblea i el Museu del Bardo, que comparteixen parets, i llavors van disparar contra l'autobús. Van seguir els turistes fins a l'interior del museu i van agafar-ne alguns com a ostatges.

Els cossos i forces de seguretat van desplegar un gran dispositiu per aire i terra per llançar una operació de rescat dels ostatges que va acabar amb un balanç tràgic de 19 morts, 17 d'ells turistes estrangers, i dos tunisians; una empleada del museu, i un agent de la seguretat. Dos dels assaltants també van ser abatuts i un tercer, un jove de 22 anys, va ser detingut. Almenys un quart assaltant hauria aconseguit escapar-se.

Encara que al tancament d'a-questa edició cap grup terrorista s'havia atribuït l'assalt, la forma d'actuar dels assaltants s'associa amb les múltiples cèl·lules adormides de l'Estat Islàmic (EI) o Al-Qaida establertes als països del Magrib, i en especial a Tunísia, que esperen l'«ordre» dels dirigents per atemptar. «Aquesta operació ha sigut posada en marxa per llops solitaris que responen als interessos de l'Estat Islàmic a l'Iraq i Síria i buscaven posar Tunísia al mapa del terror gihadista i, per descomptat, un atac amb impacte mediàtic. Per desgràcia, ho han aconseguit», va assenyalar a aquest diari el coronel de l'Exèrcit i especialista en el fenomen del terrorisme global Mohammad Saleh.

DIVERSOS COPS / Des de la caiguda del règim de Ben Ali, el gener del 2011, Tunísia ha sigut escenari de cops terroristes amb l'assassinat de dos líders polítics, l'auge d'atacs extremistes contra forces liberals, i emboscades de gihadistes contra les forces de seguretat a les muntanyes de Chaambi, a la frontera amb Al-gèria. Els polítics tunisians van arribar a desautoritzar el moviment d'Ansar as Xaria (Defensors de la llei islàmica), que durant els primers mesos de transició democràtica va participar en el joc polític.

Notícies relacionades

Localitzats sans i estalvis els dos espanyols desapareguts després de l'atemptat de Tunísia

¿Per què Tunísia?

El dia anterior a l'atac, el líder de l'altre grup radical, Brigada Uqba Ibn Nafi, va gravar un vídeo dirigit a «la joventut del moviment islamista» en què va fer una crida a la paciència dels seus coreligionaris, els va exhortar a practicar la «gihad» contra els

«impius» i va amenaçar amb «dies futurs plens d'importants successos». El Govern de Tunísia va fer una crida ahir a la «unitat» de tots els corrents religiosos i de la societat civil, en general, per encarar el terrorisme gihadista.