La violència gihadista

¿Per què Tunísia?

Per als integristes, Tunísia no és un país més. El fet que en aquest  país la 'primavera àrab' hagi obert la via a una democràcia real és un  perillós precedent per als gihadistes.

3
Es llegeix en minuts
ANTONIO BAQUERO

1 L’única ‘primavera àrab’ que ha funcionat

Les organitzacions gihadistes tenen Tunísia en el seu punt de mira. La raó és que la societat tunisiana i la seva classe política han aconseguit que Tunísia sigui l'únic país dels que van viure la primavera àrab (de fet, va començar allà) que ha aconseguit consolidar una democràcia estable i sense violència.

El fet que els islamistes moderats d'Annahda hagin acceptat l'alternança política ha permès que el país hagi pogut assentar la transició democràtica. El desembre de l'any passat, l'advocat progressista Beji Caid Essebsi, líder del partit Nida Tunis, va guanyar les eleccions i el resultat va ser respectat pels altres partits. Així, la caiguda, el 2011, del règim del dictador Zine al-Abidine Ben Ali no va suposar l'enfonsament del país en el caos, com ha passat a la seva veïna Líbia, al Iemen, Egipte o Síria.

L'exemple de Tunísia demostra que democràcia i islam no són incompatibles. I això és just el que els gihadistes no poden tolerar. Per això han perpetrat al país un gran atemptat com el d'ahir, per desestabilitzar la nació.

Tunísia és, en definitiva, un perillós precedent per al totalitarisme extremista, que vol acabar amb aquesta experiència d'èxit costi el que costi. Una prova d'això és que, en un primer moment, el lloc que els terroristes van voler atacar no va ser el museu, sinó el Parlament, símbol de la democràcia tunisiana.

2 L’última amenaça va ser un dia abans de l’atac

La principal amenaça gihadista per a Tunísia la constitueixen dos grups diferents. Un d'ells és la Brigada Uqba Ibn Nafi, que pren el nom del dictador musulmà que va islamitzar Tunísia i va fundar l'any 670 Kairouan. Aquest grup té la base a les muntanyes Kasserin, a prop de la frontera amb Algèria. Ha comès diversos atemptats contra militars i policies, l'últim d'ells el 17 de febrer, quan va matar quatre gendarmes.

Dimarts passat, aquest mateix grup va difondre un vídeo a les xarxes socials en què feia una crida per cometre un atac terrorista a Tunis.

3 Perill des d’una Líbia enfonsada en el caos

L'altra gran amenaça la constitueix Ansar As xaria (Els Seguidors de la llei islàmica), una milícia gihadista líbia vinculada a Al-Qaida. Amb més mitjans i membres que la Brigada Uqba Ibn Nafi, aquest grup té capacitat per infiltrar-se a Tunísia des de Líbia. De fet, el 15 de març passat, en un compte de Twitter associat a aquest grup, va aparèixer un comentari en què es deia que «aviat hi hauria una bona notícia per als musulmans» i «una de dolenta per als infidels i els covards. Especialment per als amants de la cultura», cosa que es pot interpretar com una premonició de l'atac al museu.

4 El gran viver al Magrib per a l’Estat Islàmic

Que la societat tunisiana hagi aconseguit consolidar la seva democràcia no significa que sigui immune al proselitisme gihadista. Sinó al contrari. Tunísia és el país del Magrib d'on més voluntaris han sortit per combatre a l'Estat Islàmic a Síria i l'Iraq. Així, segons el Govern, a les files de l'Estat Islàmic hi ha 2.400 tunisians. Altres fonts eleven aquesta xifra a més de 3.000. Molt per sobre, per exemple, dels 1.500 marroquins.

La raó és que la transició democràtica no ha aconseguit generar un avanç econòmic que beneficiï les classes més desafavorides, on els gihadistes segueixen tenint un viver per captar nous reclutes.

Notícies relacionades

És per això que, a més de les dificultats econòmiques, que obeeixen entre altres motius a l'escàs suport rebut per part de la Unió Europea, el gran repte de les autoritats tunisianes és el combat contra el gihadisme. Aquests han sabut aprofitar l'extraordinària dependència que Tunísia té de la indústria turística.

Un de cada 10 tunisians viu d'aquest sector. Per aquest motiu, igual que ja van fer els terroristes islàmics en països com Egipte i el Marroc, un cop van haver constatat que no podien atacar el Parlament, es van llançar a fer-ho contra el museu, que acostuma a ser ple d'estrangers. La seva intenció és dissuadir els turistes que visitin el país per perjudicar l'economia.