El poder minvant del 'lobby' jueu

El discurs que Benjamin Netanyahu oferirà avui a la Cambra de Representants dels Estats Units per alertar sobre l'acord nuclear que negocia l'Administració de Barack Obama amb l'Iran és només la punta de llança d'una ofensiva que es desenvolupa fonamentalment a porta tancada. Durant tota la jornada, centenars de membres de l'AIPAC, el més poderós dels lobbies proisraelians a Washington, envairan les oficines del Congrés per reunir-se personalment amb els legisladors i els seus assessors. Volen persuadir-los perquè recolzin noves sancions contra l'Iran. I encara que només entrarien en vigor si falla el diàleg, la Casa Blanca ha advertit que arruïnarien les negociacions immediatament.

La influència del Comitè d'Assumptes Públics EUA-Israel (AIPAC) és tan decisiva que els prestigiosos acadèmics Stephen Walt i John Mearsheimer van arribar a acusar a El lobby israelià, el nom del seu polèmic llibre, d'haver segrestat la política exterior nord-americana al Pròxim Orient per a benefici exclusiu de l'Estat jueu. Encara que no tothom hi està d'acord, ningú dubta de la seva eficiència. «Són molt bons cultivant els congressistes», reconeix l'excap de gabinet d'un senador. «Tenen assignada a un persona, generalment un empresari o un líder respectat a la seva comunitat, que interactua amb el congressista constantment. Hi té línia directa».

L'AIPAC no contribueix directament a les campanyes polítiques, però sí que ho fan molts dels seus 100.000 membres. Per això la conferència anual que aquests dies celebra a Washington és una parada obligatòria per a republicans i demòcrates. Especialment el seu sopar de gala. «En aquest sopar hi ha donants molt, molt, molt rics», diu l'excap de gabinet. «L'AIPAC pren nota i, si no hi vas, s'assegurarà que els seus donants et castiguin quan vagis a Denver, Miami o Los Angeles a parar la mà».

Les donacions

El Washington Post va estimar fa uns anys que el 60% dels diners dels candidats demòcrates provenen de donants jueus i, encara que alguns no siguin membres de l'AIPAC, serveix per entendre la importància electoral que té la defensa d'Israel. És juntament amb les armes un dels pocs assumptes capaços de mobilitzar el votant, segons un lobbista de la indústria.

No hi ha res necessàriament conspiratori en el que fa. L'AIPAC, que té també un notable suport entre la dreta evangèlica, opera com la resta de lobbies. La seva missió consisteix a influenciar la política exterior, promovent lleis i intervenint en la redacció dels textos. Però el seu alineament permanent amb les posicions del Likud i els falcons israelians està alienant un sector creixent de jueus nord-americans, majoritàriament progressistes i partidaris de la pau amb els palestins. Per ells va néixer el 2008 J-Street, però el seu poder és encara limitat.

L'AIPAC ja no és un lobby infal·lible, i la seva influència està minvant, tot i que pocs s'atreveixin a portar-li públicament la contrària per por de ser titllats d'antisemites. No va aconseguir, com s'havia proposat, que Obama ataqués el règim sirià de Baixar al-Assad fa dos anys o que posés com a condició per negociar amb l'Iran el desmantellament complet de la infraestructura nuclear.

Notícies relacionades

El nou termini per als aranzels de Trump dona marge a la UE per negociar

Trump envia dos submarins nuclears a prop de Rússia

Però segueix sent extraordinàriament efectiu, especialment al Congrés. El 2011, quan els palestins van anunciar que recorrerien a l'ONU per declarar el seu Estat, va promoure una resolució que rebutjava la iniciativa. 465 congressistes la van recolzar en un temps rècord. Ara s'enfronta a un moment delicat perquè el discurs de Netanyahu davant el Congrés, que la Casa Blanca ha mirat d'impedir tant sí com no, ha posat en perill un dels seus estendards: Israel com a causa bipartidista.

En la compareixença davant el plenari de l'AIPAC, Netanyahu va intentar ahir calmar els ànims. El primer ministre israelià va afirmar que amb el discurs «no pretenia faltar el respecte a Obama» i va negar que les relacions entre els dos països estiguin en crisi. Però també va deixar clar que sent l'«obligació moral» d'alertar sobre el «perill existencial» que comporta per a Israel el programa nuclear iranià.