¿I si perd la por?

Sembla que aquesta vegada la gran coalició afartament-esperança derrotarà la por a Grècia. Totes les enquestes dibuixen un panorama similar: victòria de Syriza, però sense majoria absoluta. El primer ministre, el conservador Andonis Samaràs, té set dies per alterar el rumb demoscòpic: ha de convèncer els indecisos (prop del 10% de l'electorat) i frenar el degoteig de pèrdues entre els seus suports. Ho té difícil, perquè és el rostre de l'ajust que ha deixat el país exhaust (ha perdut un quart de la seva economia) i els seus habitants empobrits. A més d'afartament i esperança, hi ha memòria.

Malgrat totes les amenaces apocalíptiques, ingerències i vaivens de la Borsa, els bons i la prima de risc, no sembla que el pànic a Syriza tingui un paper determinant com va passar en les eleccions del 2012. Malgrat les declaracions dels Juncker, Merkel i altres déus de l'Olimp europeu, fa la sensació que fins i tot la UE té descomptada la victòria del partit d'Alexis Tsipras i es prepara per conviure amb una nova realitat.

El líder de Syriza s'ha entrevistat els últims mesos amb una gran part de l'elit econòmica i política europea. Ja no és una cara tan nova, sinó un tipus que ha moderat el seu discurs per centrar-lo en l'essencial: aire fresc per respirar i un canvi de rumb, de l'ajust a l'estímul, per revitalitzar una economia ofegada després de tanta ració d'electroxoc.

El líder de l'esquerra radical grega compta amb suports inesperats, com el de The New York Times, que va demanar en un editorial un ajornament dels pagaments del deute perquè «estrangular Grècia no millorarà les possibilitats de cobrar». Tsipras ha deixat fora del seu discurs la sortida de l'OTAN i el tancament de la base nord-americana de Creta. El que és urgent és el rescat de les persones.

Els analistes sostenen que, en el millor dels casos, Syriza quedaria a tres punts de la majoria absoluta. El sistema electoral grec, pensat per castigar tot el que no sigui els partits que s'alternen -Nova Democràcia i PASOK-, ara podria beneficiar l'esquerra radical, perquè el vencedor té un premi extra de 50 escons. A Espanya passa igual amb la llei d'Hondt, que perjudica el tercer.

Vot ocult

Els periodistes grecs consultats estan convençuts que és gairebé impossible que Syriza arribi als 151 escons, encara que ningú descarta sorpreses, que al final ho aconsegueixi o que perdi les eleccions en l'últim minut. No sé quant vot ocult hi ha a Grècia. El d'Espanya no apareix en aquests moments en les enquestes.

Segons el periodista Kostas Pliakos, la majoria absoluta dependrà de la suma de dos factors: que Syriza obtingui el 34% dels vots i que la suma dels percentatges dels partits que es quedin fora del Parlament, és a dir, aquells que no superin la barrera del 3% exigida per la llei, sigui del 15% o superior. Les enquestes situen Syriza al voltant d'aquest 34%, amb Nova Democràcia no gaire lluny, al voltant del 29%.

Si guanya Samaràs, seguirà la gran coalició, si és que el PASOK no en queda fora. En les enquestes navega en un perillós 3,6%. És el preu per haver traït el seu electorat. Si no fos suficient, el líder conservador hauria d'atraure els centristes de Potami, que no és una opció pura malgrat crear-se l'any passat: són els de sempre amb un altre collar.

Si guanya Syriza, tindria els mateixos candidats per formar el seu Executiu: PASOK o Potami, perquè estan exclosos els prosoviètics del KKE i els neonazis d'Alba Daurada.El partit creat fa unes setmanes per l'exprimer ministre i exlíder del PASOK Iorgos Papandreu té totes les paperetes per quedar fora de la Cambra. Seria una sorpresa que hi entrés.

Paral·lelismes amb Podem

Notícies relacionades

Podem es desmarca de Syriza i assumeix el "Grècia no és Espanya" de Rajoy

Resistència a la clínica

Pliakos diu que una eventual victòria per majoria absoluta generaria problemes interns a Tsipras, que hauria de lidiar amb el seu sector més radical, aquell que exigeix la sortida de l'OTAN i la denúncia del deute. Una coalició amb el PASOK serviria d'excusa per temperar radicalismes.

Malgrat la insistència de Rajoy a vincular Podem amb Syriza, tenen poc en comú, encara que es poden establir alguns paral·lelismes: campanya de la por, rum-rum d'un pacte PP-PSOE i irrupció de la gran coalició ciutadana: afartament-esperança-memòria. A Podem també hi ha un sector pragmàtic enfront d'un altre més ideològic. Una victòria de Syriza, i que els seus primers mesos no siguin tan dolents com auguren els pessimistes, deixaria el PP i el PSOE sense l'argument de la por. Sense aquesta por, ¿què queda? ¿Il·lusió? Una part del partit d'Espanya es juga diumenge que ve a Grècia. Haurem d'estar-hi atents.