La policia no troba cap nota al costat del cadàver del fiscal Nisman

Els investigadors encarregats d'aclarir la mort del fiscal argentí Alberto Nisman no han trobat cap nota al costat del cadàver i ja han començat a fer l'autòpsia. Els resultats de l'autòpsia es coneixeran a última hora d'aquest dilluns, han informat fonts de la Fiscalia. "L'autòpsia ja ha començat", ha dit als mitjans la fiscal Viviana Fein al sortir de l'edifici on vivia Nisman a la capital argentina, on ha estat trobat mort.

"No sabem si va dormir o no va dormir, tenim hores de data de mort, és abans del sopar (de dissabte)", ha afegit Fein. "No hi ha testimonis, no hi ha veïns, no hi ha cap carta. No hi va haver oportunitat de parlar amb veïns però en principi tampoc n'hi va haver necessitat", ha dit Fein, que ha apuntat que tampoc s'ha investigat els deu policies que custodiaven Nisman.

A més, ha assegurat que s'han sol·licitat "innombrables proves a diferents divisions científiques i tècniques de prefectura i de policia federal", incloses revisions de càmeres de seguretat i de telecomunicacions. Fein també ha confirmat les dades ja difoses pel Ministeri de Seguretat en un comunicat l'última nit, segons les quals el cos de Nisman va ser trobat al bany del seu apartament, al costat d'una pistola de calibre 22 i un casquet de bala.

L'alarma va saltar quan els agents que custodiaven Nisman es va adonar que no havia retirat de la seva porta el diari de diumenge ni responia al telèfon i van decidir notificar-ho als familiars. El cos va ser trobat per la seva mare, que va poder entrar a la vivenda amb l'ajuda d'un manyà perquè la porta estava tancada amb clau per dins.

La troballa es va produir a penes unes quantes hores abans de la compareixença d'Alberto Nisman, prevista per avui davant el Congrés, per detallar la denúncia que afecta la presidenta argentina, Cristina Fernández, i diversos col·laboradors seus pel suposat encobriment dels presumptes autors de l'atemptat contra la mútua jueva AMIA, que va causar 85 morts i més de 300 ferits el 1994.

ESCOLTES INCRIMINATÒRIES

Al presentar la denúncia, Nisman va afirmar davant la Justícia que tenia gravacions de converses telefòniques entre autoritats iranianes, agents d'intel·ligència i mediadors argentins que, segons el fiscal, demostrarien que l'Argentina va subscriure un memoràndum d'entesa amb l'Iran que implicaria l'encobriment d'alguns dels principals sospitosos de l'atemptat.

Segons Nisman, l'encobriment buscava com a contrapartida un impuls del comerç bilateral i l'intercanvi de petroli per gra en un context de crisi energètica al país sud-americà.

Després de la denúncia, el Govern es va afanyar a fer pinya en defensa de Cristina Fernández i va acusar el fiscal de mentir i de deixar-se arrossegar per conflictes interns a la Secretaria d'Intel·ligència, mentre que l'oposició va reclamar que es tractés la denúncia d'urgència, instància que va ser denegada per la Justícia dijous passat.

Notícies relacionades

Mor d'un tret el fiscal que va acusar Kirchner d'encobrir terroristes iranians

L'Ajuntament de Barcelona insta la fiscalia a reobrir el 'cas 4-F'

L'atemptat contra l'AMIA va causar 85 morts i 300 ferits el 18 de juliol de 1994, dos anys després que una bomba explotés davant de l'ambaixada d'Israel a Buenos Aires i provoqués 29 víctimes mortals.

La investigació i la comunitat jueva atribueixen a l'Iran i a l'organització Hezbol·là la planificació i execució dels dos atemptats.