París planta cara al terrorisme

Un dia per a la història.  França va protagonitzar ahir un moment d'unitat nacional sense precedents des que els francesos van sortir a celebrar l'alliberament de París el 25 d'agost de 1944. La gran manifestació republicana, convocada per François Hollande després dels tràgics atemptats que han costat la vida a 17 persones, va inundar els carrers de la capital francesa d'un clam sense fissures contra el terrorisme, d'un cant a la llibertat i la democràcia. També va ser un emotiu homenatge als periodistes de la revista Charlie Hebdo, assassinats a sang freda pels germans Kouachi, i a la llibertat d'expressió. En aquesta simbòlica marxa per plantar cara als fanatismes, el president de la República francesa va estar recolzat per 44 caps d'estat o de Govern, entre ells l'espanyol Mariano Rajoy, el britànic David Cameron o l'alemanya Angela Merkel. També pel president de l'Autoritat Palestina, Mahmud Abbàs, i el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu.

Tots van oferir al món una imatge de fermesa, condensada en el gest dels seus braços units en la capçalera de la manifestació parisenca, que va sortir de l'emblemàtica plaça de la República cap a les 15.30 hores sota un sol radiant. Flanquejat per la cancellera alemanya i el president de Mali, Ibrahim Bukarar Keita, que el 2013 va obtenir l'ajuda militar francesa per impedir que el radicalisme islàmic aconseguís el control del país, Hollande i la resta del seguici van iniciar la marxa després d'un minut de silenci en memòria de les víctimes.

Quaranta-cinc minuts després, els líders es van encaminar al palau de l'Elisi i van deixar tot el protagonisme a la gent, que va aportar un rècord per a la història: 3,7 milions de persones van desfilar per tot el territori francès. Només a París ho van fer 1,5 milions en un notable ambient de respecte i camaraderia que va semblar contagiar el mateix Hollande, més afectuós en els gestos del que ho acostuma a estar. Com en el moment en què se'l va veure consolar amb una sentida abraçada Patrick Pelloux, metge i col·laborador de Charlie Hebdo que arrossega la pena de no haver pogut salvar la vida dels seus companys, tot i haver anat de seguida a socórrer-los després del tiroteig mortal.

O una mica abans, al posar amb una Merkel completament de dol que va fer descansar el cap a l'espatlla del president francès. També hi va haver espai per saludar els familiars i amics de les víctimes dels terroristes: els dibuixants, reporters i col·laboradors de la revista, el policia musulmà que custodiava la seu de la publicació, la jove policia municipal abatuda al sud de París i els quatre ostatges d'una botiga jueva de l'est de la capital.

LA «CAPITAL DEL MÓN» / Tot el protocol estava orientat ahir a fer de París «la capital del món», com va dir Hollande als seus ministres al despuntar el dia. Una capital unida davant el terrorisme, recolzada per la comunitat internacional i per la classe política francesa, a excepció de la ultradretana Marine Le Pen, que es va unir a la manifestació a Beaucaire, una petita localitat del sud de França governada pel Front Nacional. Le Pen va ser l'única que va aprofitar la jornada per llançar un missatge polític explícit retraient la inacció governamental davant el terrorisme.

Notícies relacionades

Turquia confirma que la dona del terrorista de París ha entrat a Síria

Hollande li va demanar a Netanyahu que no anés a la manifestació de París

No obstant, és probable que els peròs a una jornada que va transcórrer com la seda tinguin l'origen lluny de Le Pen i a prop de la gran sinagoga de París, on Hollande va culminar els actes del dia amb una cerimònia d'homenatge a les 17 víctimes dels atemptats a la qual va assistir acompanyat de Benjamin Netanyahu. La seva presència a París havia suscitat el malestar de la comunitat musulmana, de qui s'esperava que es manifestés en massa i, si s'ha de jutjar pel que es va percebre als carrers, es diria que no ho va fer.

Han sorgit veus que qüestionen l'aprofitament polític que Netanyahu pretén fer dels atemptats de París, en especial el de caràcter antisemita de la botiga jueva. De fet, Manuel Valls li va haver de parar els peus hores abans  de la manifestació quan el líder hebreu va convidar els jueus de França a instal·lar-se a Israel. «Sense els jueus de França, França no és França», li va dir.  El de la convivència de les diferents comunitats religioses del país serà únicament un dels problemes que Hollande tindrà al davant a partir d'avui mateix, quan reprengui la seva agenda després d'una dramàtica setmana.