El nou califat, SA

Ala portada de l'últim número de la revista en llengua anglesa que edita l'òrgan de propaganda de l'Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant (ISIL), els seus milicians enarboren la bandera negra en un dels passos fronterers entre l'Iraq i Síria. Destruint les fronteres de la idolatria, diu el títol de l'anomenat Informe de l'Estat Islàmic, concebut per propagar les seves gestes i reclutar gihadistes occidentals. Les seves set pàgines celebren amb fotografies aterridores els afusellaments d'un total de «1.700» soldats iraquians, als quals anomena «bruts rawafifd», un terme pejoratiu per referir-se als xiïtes, i recorda com les «potències croades» van demarcar arbitràriament el 1916 les fronteres de la regió. «Era només qüestió de temps fins que les opressives fronteres del món musulmà comencessin a caure d'una en una sota l'espasa dels mujahidins», assegura la revista.

La milícia d'Abu Bakr al-Bagdhadi ja controla el nord-est de Síria i bona part de les províncies sunnites de l'Iraq. Ahir mateix va decretar en aquestes zones la instauració d'un califat islàmic i la designació d'un califa -Al-Bagdhadi- «per a tots els musulmans». Però el que està sorprenent molts analistes més enllà del seu poder militar és la professionalitat que impera al seu organigrama, en la gestió de les seves finances o en la seva estratègia de comunicació. L'ISIL funciona com una gran corporació. Publica informes anuals amb estadístiques detallades sobre el tipus d'atacs i el lloc on els llança i té una estructura centralitzada que emana de l'emir i els governadors provincials.

ATEMPTATS I BOMBES / Segons Al -Naba (Les notícies), l'informe on relata les seves operacions militars, l'any passat l'ISIL va perpetrar 1.083 assassinats, 160 atemptats suïcides i va posar 4.465 bombes a l'Iraq. També va forçar el «penediment» de «més d'un centenar d'apòstates», un terme que possiblement fa referència als xiïtes perquè a cristians i jueus semblen disposats a tolerar-los sempre que paguin un impost especial. «El progrés en la seva campanya per controlar el territori de l'Iraq es reflecteix en les estadístiques», diu l'Institute for the Study of War, que ha analitzat les seves 400 pàgines en àrab. «La destrucció de cases, l'establiment de checkpoints i les ciutats que diuen dominar parlen directament del control del territori», afegeix l'anàlisi.

L'obsessió pel registre de les seves activitats militars es trasllada també a les despeses i al personal. Així es dedueix dels documents desclassificats pel Pentàgon relatius a l'Estat Islàmic de l'Iraq, el grup afiliat a Al-Qaida que Al-Bagdhadi va passar a liderar el 2010, tres anys abans de canviar-li el nom per incloure-hi Síria (Llevant), una mostra de les seves ambicions transnacionals. En aquests documents es detalla des del nombre de dones i fills que tenen els seus comandants, fins al salari dels milicians o les pensions que es paguen a les famílies dels «màrtirs».

COM LA MÀFIA / «Les seves principals fonts de finançament eren al principi el contraban, els robatoris i el que anomenen botí de guerra, un concepte que pensem que es refereix als diners saquejats als xiïtes», explica a aquest diari Patrick Johnson, un dels analistes dels documents en possessió de la Rand Corporation. «A partir del 2008, es tornen més sofisticats. Maduren com a organització criminal i passen a funcionar més com la màfia». Mossul es converteix en centre de les seves operacions. Estableixen gasolineres. Extorsionen els empresaris i s'asseguren un percentatge dels contractes finançats amb diner públic.

Notícies relacionades

El Papa defensa en la seva primera homilia una Església que faci front als que la ridiculitzen i menyspreen

Qui és el nou Papa? Així és Robert Francis Prevost, elegit nou Pontífex Lleó XIV

Com a salari paguen poc: 41 dòlars als combatents sense fills. Johnson considera que res apunta que l'ISIL hagi canviat la manera d'operar del seu predecessor. Però les seves fonts de finançament s'han expandit. Al nord de Síria controlen refineries de petroli i, segons algunes fonts, venen gasolina fins i tot al Govern d'Assad. A Mossul van robar més de 400 milions de dòlars del Banc Central i es creu que recapten prop de vuit milions de dòlars al mes en impostos.

Tots aquests números testifiquen clarament la seva independència econòmica i el converteixen en el grup terrorista més ric del planeta. El seu verdader problema és el rigor de les lleis que apliquen.  Després de l'ocupació de Mossul al mes de juny, Al-Baghdadi va emetre un decret on s'obliga els musulmans a resar cinc vegades al dia, s'exhorta les dones a no sortir de casa i s'amenaça els lladres de tallar-los la mà. «No han après la lliçó d'Al-Qaida a l'Iraq», assegura Mohammad Abu Ramman, un periodista del diari jordà Al-Ghad i una verdadera autoritat sobre el gihadisme a la regió. «Els sunnites no podran viure gaire temps en aquesta societat. Per ara s'han aliat amb l'ISIL perquè pensen que està castigant el primer ministre xiïta, Nuri al-Maliki, i els està tornant els seus drets. Però és qüestió de temps fins que es rebel·lin, com passa a Síria», afegeix.