El santuari de la revolta

Sant Miquel, refugi tradicional dels ucraïnesos davant invasions i desastres, és un autèntic símbol per a la revolució. El seu interior ha servit de refugi, temple, hospital, llit i caserna per als manifestants. El monestir de Sant Miquel, patró de Kíev, ha estat un dels pocs recintes lliures d’incursions policials durant les protestes del Maidan. La seva catedral, amb la façana blau cel i les cúpules daurades, s’ha convertit en el santuari de la revolució.

El mateix espai que servia a l’Edat Mitjana per resguardar els que fugien dels mongols i tàrtars, ha rebut aquests dies els voluntaris del Maidan, que descansen exhaustos, entre imatges sagrades, fogates i espelmes enceses, i l’expectació animosa del que se sap construint la història. 

Quan un s’aproxima al monestir, el primer que hi veu és una torre amb un campanar i un rellotge enorme. A la base, dos guàrdies d’autodefensa fan guàrdia davant la portalada flanquejats per frescos de sants que semblen acompanyar-los en la seva missió. Darrere els murs barrocs, l’activitat és frenètica des que fa tres mesos l’expresident Víktor Ianukóvitx –ara a Rússia, en recerca i captura– va girar l’esquena a la firma del tractat amb la UE sota pressió de Moscou i es van iniciar les protestes.

Quan la violència va esclatar al desembre, uns manifestants van fer tocar les campanes de Sant Miquel per reunir reforços, una pràctica que es feia servir fa segles davant una amenaça externa. 

Últimes notícies 

Al pati que segueix a l’entrada principal, un grup de persones miren en un televisor les últimes notícies del canal 5, propietat de l’oligarca opositor Piotr Poroixenko, considerat un dels patrocinadors més importants de la revolta i que ara podria ser designat per situar-se al capdavant del Govern. 

L’activitat demostra el nivell d’organització dels manifestants. El pati està ple de carpes. A la primera, una senyora s’encarrega d’inscriure els voluntaris. «A la resta de carpes es recullen donacions, roba, aliments i medicines» , explica Tania Degtiarenk, una de les voluntàries. Degtiarenk es dirigeix a la part de darrere de la catedral. Allà hi ha uns nois preparant sopa en un gran calderó a dins d’un oxidat barril que fa també de forn: «Això és la cuina. Aquí s’alimenta de dia i de nit, a qualsevol hora, a tothom qui s’acosti per aquí», afegeix la noia de 23 anys. 

Notícies relacionades

Ucraïna denuncia la "invasió" russa de dos aeroports de Crimea

Crimea proposa un referèndum per ampliar la seva autonomia d'Ucraïna

A les finestres d’un edifici adjacent, unes creus vermelles fetes de cinta adhesiva indiquen que es tracta de l’hospital improvisat. No s’hi permet l’accés, però un metge surt a fumar un cigarret: «L’hospital de campanya es va muntar el 18 de febrer, quan va començar la massacre. Disparaven a matar i vam rebre molts ferits. Disposàvem de quiròfan però cinc persones van perdre la vida» , assenyala Banar Iuriy, anestesista de 48 anys: «No vam donar l’abast. Durant els pitjors dies, van arribar aquí milers de ferits». 

Un terç de la catedral s’utilitza per emmagatzemar medicaments. La resta, per als serveis religiosos. Segons Konstiantin Lorinskiy, sacerdot de l’església ortodoxa del Patriarcat de Kíev --que, al contrari que l’Església Ortodoxa Russa, ha recolzat l’oposició--, «aquesta església té les portes obertes a la gent necessitada. La gent del Maidan és la nostra gent. La veu de la gent és la veu de Déu» .