Madiba, la llegenda

Nelson Mandela serà per sempre el pare de la nova Sud-àfrica. Nascut el 1918 en un petit poble del sud-est del país, Rolihlahla --va ser una professora qui li va posar el nom de Nelson-- es va proclamar set dècades després el primer president negre i democràtic de la potència africana més gran. Mentrestant, Mandela es va convertir en un símbol.

Davant el racisme del règim de l'apartheid, tan aberrant que va arribar a posar d'acord la URSS i els EUA per condemnar-lo, Mandela es va erigir com el líder d'un moviment popular que va enderrocar un govern que separava per llei la població segons el seu color de pell. Els negres sempre a sota. 

D'arrels seminobles --el seu pare era conseller del rei de la seva regió--, Mandela va poder estudiar i es va llicenciar en dret. Fins i tot va fundar amb el lluitador antiapartheid Oliver Tambo el primer despatx d'advocats negre de Sud-àfrica per donar representació legal a la població de color. Però si a la universitat ja havia fet mostres del seu carisma, la seva elegància i la seva capacitat de lideratge, va ser en la dignitat de la desobediència civil on Madiba -- el seu nom de clan xhosa-- va començar a llaurar la seva llegenda. Quan el Govern de l'apartheid va exigir als sud-africans un passi que indicava quins barris podien visitar segons la seva raça, Mandela es va posar el seu millorsu mejor traje i es va assegurar de que sortia somrient a la vestir tan elegant com va saber mentre cremava el document davant la càmera.

Al capdavant de la 'Llança de la nació'

La repressió de l'apartheid, que va començar a acumular morts sota de l'alfombra, va posar un punt i a part amb la massacre de Sharpeville . El 1960, la policia va obrir foc contra una manifestació negra antigovernamental i va matar 69 persones, entre elles diversos nens. Poc després es van prohibir els partits polítics. Mandela no va trigar a posar-se al capdavant de Umkhonto we Sizwe ('Llanza de la nació'), el braç armat del Congrés Nacional Africà. 

Va ser detingut i, després d'esquivar pels pèls la pena de mort, va ser condemnat a cadena perpètua amb altres camarades. La resistència antiapartheid, política, social i internacional, va ajudar a convertir-lo en un símbol de la causa negra. 

Notícies relacionades

El preu de l’habitatge i els turistes expulsen els ciutadans de París

Els BRICS condemnen els atacs a l’Iran sense citar els EUA

L'11 de febrer de 1990, Mandela va ser alliberat per acabar d'enderrocar el Govern blanc sud-africà. Havia passat 27 anys pres, i malgrat que llavors tenia  71 anys, va tenir temps de guanyar el premi Nobel de la pau el 1993 amb el seu discurs de perdó i reconciliació, convertir-se en el primer president negre de Sud-àfrica, casar-se per tercera vegada als 80 anys amb Graça Machel i, després de retirar-se el 2004, convertir-se en l'avi d'una nació. 

En realitat va aconseguir molt més: Madiba es va convertir per sempre en un referent moral per al món. I en una llegenda.