Angela Merkel, pragmàtica sobretot

El 1990, Angela Merkel (Hamburg, 1954) era una dona de trenta anys d'aspecte juvenil, cabells curts despentinats, que solia vestir peces folgades. Apareixia freqüentment a prop dels periodistes i de les càmeres, perquè va ser nomenada portaveu del primer Govern democràtic de l'antiga Alemanya de l'Est (RDA). Sempre recorda que procedeix de l'Est per ressaltar els valors que suposen la llibertat d'opinió, de moviment o de religió, dels quals no va poder disfrutar fins a la caiguda del Mur.

Se l'anomena 'Mutter'

Sent molt jove es va casar amb Ulrich Merkel, del qual conserva el seu cognom. El matrimoni va durar només quatre anys i es va tornar a casar amb el seu actual marit Joachim Sauer. No té fills. No obstant, a Alemanya, on el 70% de la població es declara satisfeta amb la seva tasca al capdavant del Govern, se l'anomena afectuosament Mutti, diminutiu de Mutter -mare-, i això contrasta amb l'escàs apreci que se li professa en països del sud d'Europa com Grècia, on se la representa amb bigoti i uniforme de les SS. En aquest sentit, va comentar recentment: "M'alegro que la gent es pugui expressar lliurement sense anar a la presó".

Helmut Kohl, que va passar a la història oficial com el canceller de la reunificació, la va tenir a prop des de l'inici del procés i al desembre, després de les primeres eleccions conjuntes de les dues Alemanyes, en què Merkel va ser elegida diputada, la va posar al capdavant del ministeri de la Dona i Joventut, una manera de cobrir la quota femenina i de l'Est amb "la noia de Kohl", com molts la consideraven llavors.

Intensa dedicació a la feina

No obstant, la jove Merkel va aprofitar les oportunitats que el seu pare polític li brindava i va continuar escalant posicions, gràcies, sobretot, a una intensa dedicació a la feina, que en aquells anys era especialment necessària. El seu següent pas va ser el ministeri de Medi Ambient, una responsabilitat de molt més pes. Allà hi va estar fins a 1998, l'any de la caiguda del seu cap a conseqüència de l'escàndol de finançament irregular del seu partit, la Unió Cristianodemòcrata (CDU). Va caure Kohl i va arrossegar Wolfgang Schäuble, l'actual ministre de Finances de Merkel, que estava cridat a heretar la cancelleria del seu llavors amic.

Merkel es va afanyar en una tasca complicada per a la qual va demostrar un lideratge especial, que la majoria de la cúpula del partit, formada per homes, no li atribuïa. Aquest factor la va ajudar a complir els seus objectius. Schäuble, que havia estat designat president del partit després de la sortida de Kohl, la va nomenar secretària general i des d'aquesta posició va portar a terme la seva estratègia per situar-se al cim, des d'on serà difícil desplaçar-la. Va saber maniobrar a l'interior d'un partit convulsionat per la caiguda d'un líder que semblava etern. Va publicar un històric article al 'Frankfurter Allgemeine' en què defensava la necessitat de desprendre's de Helmut Kohl, una idea que va defensar també, de viva veu, a les reunions que, en aquelles circumstàncies de crisi interna i de moviments no sempre nets, celebrava amb certa freqüència la CDU.

Va ser una operació arriscada que li va sortir perfecta. Des d'aleshores, Angela Merkel no fa un pas si no està segura que va pel camí correcte. Renuncia a l'aventura. Especialment des que va assumir la cancelleria per primera vegada l'any 2005.

A favor de la guerra de l'Iraq

"Utilitzar per a l'anàlisi el temps necessari i, finalment, trobar la solució més adequada és una característica dels estudiants de matemàtiques amb talent especial", afirma Hans-Ulrich Beeskow, professor jubilat que va tenir Angela Dorotea Kasner --més tard Merkel-- com a alumna de matemàtiques a la petita localitat de Templin a l'Est, on va viure els seus anys d'infància i joventut. Beeskow es mostra convençut que aquesta és ara la manera de treballar de la cancellera. Pragmàtica sobretot.

Notícies relacionades

Orania, un lloc per a blancs a Sud-àfrica

"Motivació política" en l’assassinat d’una congressista i el marit

En aquells anys d'oposició, va recolzar el 2003 la intervenció de George W. Bush a l'Iraq, i es va situar al bàndol oposat de la coalició de socialdemòcrates i verds que governaven el país. La seva trajectòria posterior indica que és molt probable que la seva posició respecte a la guerra de l'Iraq hagués estat la contrària si llavors hagués estat al capdavant del Govern.

El març del 2011, a conseqüència de la catàstrofe de Fukushima, va fer un gir total a la seva política nuclear, a l'anunciar el tancament progressiu de les centrals fins al 2022. Una decisió que demostra que el professor Beeskow tenia raó: la seva exalumna va analitzar la situació i va trobar la solució més adequada, però per mantenir-se en el poder. Ara, quatre anys més.