L'amenaça nuclear

Aquesta setmana es compleixen 68 anys de les bombes atòmiques a Hiroshima i Nagasaki. Hiroshima va deixar d'existir en tres hores. «La sisena ciutat més gran del Japó, amb una població de 400.000 habitants, havia desaparegut». Això és el que relatavaToyofumi Ogura, un professor d'Història de la Universitat d'Hiroshima, a les sevesCartes des de la fi del món. Inicialment escrites pensant en la seva dona, morta al cap d'uns dies de l'explosió, es van acabar publicant, i van esdevenir el primer testimoni escrit del bombardeig.

Hi ha un passatge del llibre que situa amb precisió el brutal impacte de les bombes.Ogura explica com moltes persones de llocs ben diferents i allunyats de la ciutat afirmaven ben convençudes que l'explosió (encara no sabien que havien patit una bomba de potència fins llavors desconeguda) havia estat «a casa nostra».

Dues ciutats devastades. Més de 220.000 morts. Persones ferides i afectades per sempre. Dones que, exposades a la radiació, al cap dels anys van donar a llum infants amb greus malformacions. Les explosions van ser devastadores. Però el seu impacte es va allargar en el temps fins avui dia.

La gravetat del que va passar a Hiroshima i Nagasaki hauria hagut de fer reaccionar la humanitat. De fet, les Nacions Unides van néixer amb la voluntat de posar fi a dos dels capítols més foscos d'aquell segle XX: l'holocaust i les bombes atòmiques.

Els assajos atòmics

Però, una vegada més, els governs del món no van actuar amb prou responsabilitat en un assumpte tan important com aquest. I, encara ara, fallen clamorosament. Tot i el bàrbar balanç de destrucció, els Estats Units, Rússia, la Xina, la Gran Bretanya i França van continuar la cursa nuclear i van dur a terme unes 2.000 proves durant la segona meitat del segle XX. Les proves nuclears -submarines, subterrànies o atmosfèriques- es van fer en llocs delimitats però també en illes i paratges on es va enganyar de forma indigna la població local, que sense saber a què s'exposaven van acabar patint greus impactes en la seva salut. Malgrat els acords de desarmament, avui disposem d'unes 20.000 armes nuclears. Unes armes, per cert, que permetrien destruir el món unes quantes vegades...

Les eines impulsades per la comunitat internacional per fer front a les armes nuclears no han funcionat: la més coneguda, el Tractat de No Proliferació Nuclear (TNP), ha permès evitar en bona part que més països accedissin a les armes nuclears, però no ha servit, tal com reclamava el TNP, perquè les potències nuclears avancessin cap al seu desarmament. D'altra banda, el 1996 s'aprovava el Tractat contra les proves nuclears que, ¡encara avui!, no ha entrat en vigor perquè alguns Estats encara no l'han ratificat.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Jo no ho he fet: ha sigut la intel·ligència artificial

He parlat diverses vegades amb supervivents de les bombes nuclears, els anomenatshibakusha. N'he conegut de moltes menes: dones i homes; extrovertits i introvertits; corpulents i fràgils; analítics i pràctics. Però en totes i tots ells sempre hi he trobat dues característiques: cap ànim de venjança i una ferma voluntat que tot aquest dolor serveixi perquè mai més es torni a produir.

68 anys després d'Hiroshima i Nagasaki, és hora que la comunitat internacional, les potències nuclears, la resta de governs i la societat civil posin fi d'una vegada per totes a aquesta amenaça: cal aprovar un tractat mundial de prohibició de les armes nuclears. I, així, a més d'estar més segurs, de retruc podrem alliberar una gran quantitat de recursos econòmics.