El PIB de l’eurozona va caure un 0,2% en el primer trimestre arrossegat per Irlanda

El producte interior brut (PIB) de l’eurozona es va contraure un 0,2% el primer trimestre del 2026, xifra que inclou l’impacte de la guerra entre els EUA, Israel i l’Iran, que s’acosta a 100 dies de durada. Malgrat que el conflicte ha suposat un factor desaccelerador per a l’economia europea, el fre més gran ha sigut el comportament d’Irlanda, amb un PIB que va caure un 12,1% aquests mesos. Això es desprèn de les dades d’ahir de l’Eurostat, l’oficina estadística comunitària.El producte interior brut (PIB) de l’Eurozona es va contraure un 0,2% en el primer trimestre del 2026, xifra que inclouen l’impacte patit per la guerra entre els EUA, Israel i l’Iran, que ja va camí dels 100 dies de durada. Malgrat que el conflicte ha suposat un factor desaccelerador per a l’economia europea, el fre més gran ha sigut el comportament d’Irlanda, el PIB del qual ha caigut un 12,1% en aquests mesos. Així es desprèn de les dades divulgades avui per Eurostat, l’oficina estadística comunitària

De fet, descomptant l’impacte del país insular, l’economia de l’eurozona va créixer un 0,1% els tres primers mesos de l’any, però, a l’incorporar la dada d’Irlanda, va acabar girant tres dècimes a la baixa, per tancar en negatiu. Es tracta de la primera contracció de l’economia de la zona euro des de finals del 2022, quan va caure un 0,1%, i la segona més gran des del segon trimestre del 2020, un resultat influït pels efectes de la pandèmia de covid.De fet, descomptant l’impacte del país insular, l’economia de l’Eurozona hauria crescut un 0,1% en els tres primers mesos de l’any, però a l’incorporar la dada d’Irlanda, ha acabat girant tres dècimes a la baixa, tancant en negatiu. Amb tot, es tracta de la primera contracció de l’economia de la zona euro des de finals del 2022, quan va caure un 0,1%, i la segona més gran des del segon trimestre del 2020, un resultat indubtablement influït pels efectes de la pandèmia de Covid-19.

Quant al conjunt dels països de la UE (que inclou economies fora de l’eurozona com la República Txeca, Dinamarca, Hongria, Polònia, Romania i Suècia), Eurostat també va registrar una contracció del PIB del 0,1%, una dècima menys que la zona euro. L’últim trimestre del 2025, l’economia europea va créixer un 0,2%.Quant al conjunt dels països de la UE – que inclou economies fora de l’Eurozona com la República Txeca, Dinamarca, Hongria, Polònia, Romania i Suècia –, Eurostat també ha registrat una contracció del PIB del 0,1%, una dècima menys que la zona euro. En l’últim trimestre del 2025, l’economia europea havia crescut un 0,2%.

Atenent els països amb més bon acompliment, Dinamarca va registrar l’augment més gran del PIB respecte al trimestre anterior (de l’1,9%) , seguida d’Estònia i Malta (totes dues amb un 1,1%). La caiguda més gran és la d’Irlanda, i la seva economia es va contraure el 12,1% esmentat. El segon país per la cua és Lituània (-0,3%), seguit després de Suècia (-0,2%) i França (-0,1%).Atenent els països amb millor acompliment, Dinamarca (+ 1,9%) va registrar l’augment més gran del PIB respecte al trimestre anterior, seguida d’Estònia i Malta (totes dues amb un + 1,1%). D’altra banda, la caiguda més gran és la d’Irlanda, l’economia de la qual s’ha contret un 12,1%. El segon país per la cua és Lituània (-0,3%), seguit de Suècia (-0,2%) i França (-0,1%).

Ampliant el daltabaix d’Irlanda, l’agència de notícies RTÉ va informar que l’oficina estadística irlandesa atribueix la revisió excepcional de les dades "a la incorporació de dades relatives a les empreses multinacionals, que tenen un pes significatiu en l’economia irlandesa". "Si s’exclou l’efecte del PIB irlandès, el creixement de la zona euro es manté notablement estable, prop del 0,2% per trimestre", va assenyalar Rory Fennessi, d’Oxford Economics.Ampliant el daltabaix d’Irlanda, l’agència de notícies del país RTÉ ha informat que l’oficina estadística irlandesa atribueix la revisió excepcional de les dades "a la incorporació de dades relatives a les empreses multinacionals, que tenen un pes significatiu en l’economia irlandesa". "Si s’exclou l’efecte del PIB irlandès, el creixement de la zona euro es manté notablement estable, entorn del 0,2% per trimestre", va assenyalar Rory Fennessi, d’Oxford Economics.

Entre les economies més grans de l’eurozona, Espanya continua mostrant el millor comportament. El PIB espanyol va créixer un 0,6% respecte al trimestre anterior, el doble que Alemanya i Itàlia i en contrast amb la contracció de França. L’economia nord-americana va créixer un 0,4% respecte al trimestre anterior.Entre les economies més grans de l’Eurozona, Espanya continua mostrant el millor comportament. El PIB espanyol va créixer un 0,6% respecte al trimestre anterior, el doble que Alemanya i Itàlia i en contrast amb la contracció registrada a França. L’Eurostat té també per costum mesurar el creixement del PIB dels EUA, com a referència internacional. D’aquesta manera, l’economia nord-americana va créixer un 0,4% respecte al trimestre anterior. Comparant la xifra amb la del primer trimestre del 2025, l’augment és del 2,6%.

Lleu augment de l’ocupació

Notícies relacionades

Seat obre les portes al Govern per treballar junts en matèria de defensa

Hotelers i agències exigeixen derogar el registre de viatgers

Eurostat va divulgar les xifres d’ocupació desestacionalitzades de l’eurozona i la Unió Europea. En el primer trimestre del 2026, hi havia 221,2 milions d’ocupats a la UE i 176,3 milions eren a la zona euro. Aquestes dades mostren que el nombre d’ocupats va augmentar un 0,1% a la zona euro i es va mantenir estable a la UE, en comparació amb el trimestre anterior. El quart trimestre del 2025, l’ocupació va augmentar un 0,2% a totes dues zones.En un altre ordre, Eurostat ha divulgat al seu torn les xifres d’ocupació desestacionalitzades de l’Eurozona i la Unió Europea. Així, en el primer trimestre del 2026, n’hi havia 221,2 milions de persones empleades a la UE, 176,3 milions es trobaven a la zona euro. Aquestes dades mostren que el nombre de persones empleades va augmentar un 0,1% a la zona euro i es va mantenir estable a la UE, en comparació amb el trimestre anterior. En el quart trimestre del 2025, l’ocupació havia augmentat un 0,2% a les dues zones.

Les hores treballades van disminuir un 0,2% tant a la zona euro com a la UE durant el primer trimestre del 2026, en comparació amb el trimestre anterior. Si s’atén el mateix trimestre de l’any anterior, les hores treballades van augmentar un 0,4% tant a la zona euro com a la UE.Les hores treballades han experimentat un tomb en l’últim trimestre: van disminuir un 0,2% tant a la zona Euro com a la UE durant el primer trimestre del 2026, en comparació amb el trimestre anterior. Si s’atén al mateix trimestre de l’any anterior, les hores treballades van augmentar un 0,4% tant a la zona euro com a la UE. Els estats membres que més van fer créixer l’ocupació el primer trimestre van ser Lituània (+1,8%), Malta (+1%) i Estònia (+0,9%). Per contra, els més perjudicats van ser Romania (-1%), Irlanda (-0,8%) i Portugal (-0,4%).Els Estats membres que més van recórrer a l’ocupació a Europa durant el primer trimestre van ser Lituània (+ 1,8%), Malta (+ 1%) i Estònia (+ 0,9%). Per contra, els més perjudicats van ser Romania (-1%), Irlanda (-0,8%) i Portugal (-0,4%).