Desenes de fabricants competeixen per fabricar drons per al Pentàgon

Els drons són ja les armes de la guerra del present. L’intercanvi d’atacs amb centenars d’aeronaus no tripulades forma part del dia a dia en escenaris com la guerra d’Ucraïna. Tant l’Exèrcit ucraïnès com el rus s’han convertit en la punta de llança d’aquesta tecnologia, de la qual també s’ha fet ús a l’Iran o el Líban. Els Estats Units, tradicionalment la potència militar més gran del món, han quedat endarrerit en la carrera per la producció massiva de drons. Per això, l’Administració de Donald Trump ha redoblat els esforços i manté converses amb diverses empreses fabricants per finançar projectes estratègics per a la seguretat nacional. Les companyies seleccionades, a més, participen en un programa en el qual l’Exèrcit nord-americà posa a prova els seus productes en simulacions de combat.

Aquestes negociacions formen part del programa Drone Dominance (Diumenge dels Drons), una iniciativa llançada pel president nord-americà fa un any per accelerar la producció nacional i reduir la dependència de proveïdors estrangers. "El Departament de Defensa ha de ser capaç d’adquirir, integrar i entrenar-se amb drons de baix cost i alt rendiment fabricats als Estats Units", assenyalava l’ordre executiva que va donar origen al programa. La iniciativa compta amb un pressupost de 53.600 milions de dòlars i aspira a produir un arsenal de més de 200.000 drons abans del 2027.

"És un model basat en demostracions, en lloc de l’enfocament tradicional a més llarg termini, en el qual tens un grup molt reduït d’empreses que poden complir aquests requisits o que estan disposades a fer la inversió perquè saben que obtindran un contracte a llarg termini per això", explica a EL PERIÓDICO Scott Shtofman, vicepresident d’Assumptes Regulatoris i assessor jurídic de l’Associació Internacional de Sistemes de Vehicles No Tripulats (AUVSI).

A més, l’Executiu nord-americà estaria ara immers en negociacions amb un grup de fabricants de drons per aconseguir acords de finançament amb participació de l’Oficina de Capital Estratègic, d’acord amb la informació publicada pel Wall Street Journal. Segons la informació obtinguda pel mitjà nord-americà, les negociacions es troben encara en fase inicial, tot i que avança que alguns acords podrien incloure deute o participació accionarial del Govern, cosa que suposaria implicació directa de l’Administració dins de les empreses.

Suport de la família Trump

Els nous contractes de finançament s’afegirien a les comandes que porta a terme el Departament de Defensa com a resultat de les quatre etapes del projecte Drone Dominance. En cada una, dues entitats de l’Exèrcit dels EUA, el Centre de Gestió de Recursos de Proves i la Unitat d’Innovació en Defensa, posen a prova els drons de les empreses seleccionades amb una sèrie de reptes, que inclouen escenaris d’atacs a llarga distància o incursions nocturnes en territori urbà. Com a resultat de la primera fase del projecte, que va tenir lloc entre febrer i març, el Govern nord-americà va adquirir 30.000 drons produïts per les empreses que van obtenir millor puntuació en les proves. La segona etapa, que començarà la setmana vinent, convocarà 49 empreses en la base militar de Camp Grayling, a Michigan.

La composició de les empreses que l’Administració de Trump contempla com a possibles proveïdors de drons per a l’Exèrcit inclou des de companyies amb llarga trajectòria en contractes de defensa als EUA fins a petites ‘start-ups’ sorgides inicialment en l’àmbit recreatiu, com les carreres professionals de drons o els espectacles de llums. Algunes d’aquestes, a més, han cobrat especial rellevància a causa del suport financer de Donald Trump Jr. i Eric Trump, fills del president. És el cas de Powerus, un fabricant de drons tàctics de càrrega pesada, i d’Unusual Machines, un proveïdor de components per a drons. Igualment, l’empresa Neros, propietat d’un jove de 22 anys excampió de carreres de drons, compta amb el finançament del controvertit magnat Peter Thiel, cofundador de Palantir.

La companyia que va obtenir la valoració més alta en la primera etapa de proves, amb un 99,3 sobre 100, va ser Skycutter, un fabricant britànic de vehicles aeris no tripulats, que coopera amb la firma ucraïnesa SkyFall per a la producció del seu model kamikaze. No obstant, aquesta no és l’única companyia estrangera que participa junt amb les desenes d’empreses nord-americanes, també hi ha dues ucraïneses, Grim Tech i UDD (Ukrainian Defense Drones) Tech Corp.

Un primer pas

Notícies relacionades

Els EUA sancionen el president de Cuba i el fill de Raúl Castro

Fujimori i Sánchez demanen el vot als indecisos per guanyar al Perú

En comparació amb els països que han desenvolupat el seu arsenal en combat, els Estats Units no tenen capacitat per produir drons petits i barats amb els quals proveir Exèrcit nord-americà. "Hem vist créixer la indústria respecte a la via comercial, mentre que, en l’àmbit de la defensa, hem comptat amb aquest segment més sofisticat, costós i de gran escala", diu Shtofman, amb referència als drons MQ-9 Reaper, que costen al voltant de 34 milions de dòlars per unitat.

"En aquest moment, el nostre objectiu és que les empreses s’acostumin a la idea que han de ser capaços de produir a gran escala i de forma repetida", comenta. "Intentem anar més enllà de la producció de desenes de milers o fins i tot 100.000 unitats i preguntar-nos de forma realista si podem arribar a una fabricació superior al milió de drons a l’any, similar a la capacitat que han demostrat a Ucraïna i en altres llocs", conclou Shtofman.