Màxima, la reina argentina

"Qui no salta és un holandès". La consigna va ser corejada per milions d'argentins, abans i després de la final del Mundial de futbol del 1978. Calia definir-se contra aquest altre que venia a robar les il·lusions de campió. La dictadura va animar aquesta falsa imatge d'unitat. Es diria que la Copa va ser guanyada per més que 11 jugadors: 25 milions de seguidors. Al cap de 35 anys, la història ofereix la ironia més impensada: la casa d'Orange té una reina que ha nascut a Buenos Aires. Máxima Zorreguieta, la filla d'un secretari d'Estat d'aquell règim atroç.

Diuen que ella, que ha renunciat a la seva nacionalitat i a l'ús públic de la seva llengua, no deixa de pensar en l'Argentina i que, a la seva manera, se les empesca per preservar la seva identitat d'origen. Les seves filles Amalia, Alexia i Ariane, parlen el castellà amb fluïdesa. La mainadera és una llicenciada en Lletres que la reina es va emportar de la capital argentina. Algunes de les dipositàries dels seus secrets són argentines. Es vesteix amb dissenys confeccionats a Buenos Aires per Graciela Naum i Benito Fernández. Al palau no hi falten obres de Dolores Zorreguieta, la seva germana artista plàstica.

Ella ha trobat altres formes de preservar els llaços afectius amb la seva ciutat. Res millor que els vells sabors i aromes. La reina es cuida amb el menjar, però no falten mai a la seva taula les carns de la pampa. Tampoc els dolços. Guillermo Mellicovsky, que va abandonar l'Argentina el 1993 i es va establir a Amsterdam, la proveeix d''alfajores', una llaminadura d'origen espanyol però que va trobar la seva variant xocolatada i singular a Buenos Aires. "Va venir diverses vegades a comprar aquí", ha dit a la premsa argentina. El seu negoci està situat al carrer Nieuwezidjs Voorburgwal 137.

Biografia no autoritzada

En vigílies de la coronació, “Máxima, una historia real”, la biografia no autoritzada escrita pels periodistes Gonzalo Álvarez Guerrero i Soledad Ferrari s'ha venut com pa calent a la capital argentina. Els lectors busquen saber més d'aquesta vida de pel·lícula. Comenten els detalls, les intimitats. "Si fins i tot va ajudar que una de les seves millors amigues es casés amb un amic de la infància de Guillem". "Que notable: una altra companya d'escola es va casar amb el baró Frederik van Welderen. ¿Saben qui és? Un dels millors amics del rei".

Màxima té a l'Argentina algunes propietats empresarials. És propietària de dues grans extensions de terra en aquesta Patagònia que tant li agrada visitar. També ha adquirit una finca d'unes 1.500 hectàrees a la província de Río Negro. Allà funciona l'Hotel Pilpilcurá, que gestiona la seva tia, Marcela Cerruti. Té una vista espectacular al riu Pichileufu i a les muntanyes. "Una excel·lent gastronomia patagònica no falta a la cita, amb productes de la nostra horta, esmorzars amb rebosteria artesanal, dolços casolans i sucs naturals. Calidesa, confort, activitats a ple sol i una atenció personalitzada de primer nivell", assenyala la promoció. El seu germà Martín, mentrestant, gestiona un selecte restaurant, Tinto, a Villa La Angostura, a la província de Chubut.

La reina d'Holanda també té una mansió. Ha estat aixecada als Pingüinos Country Club, una urbanització de luxe ubicada a Ituizaingo, a la perifèria nord de la capital argentina. Diuen que és un regal que li va fer el seu pare, Jorge Zorreguieta.

Les visites oficials

Màxima ha fet dues visites oficials a l'Argentina. La primera, el 2006, acompanyant la reina Beatriu. "'Hola, ¿cómo estás? Qué decís?'", diuen que la va rebre Cristina Fernández de Kirchner, que llavors era primera dama. Només ella es va permetre aquesta informalitat. Per als altres, es va imposar el protocol. A Guillem se'l va anomenar "sa Altesa". Hi va haver mostres d'agraïment i paraules d'afecte per part del Govern amfitrió. "Voldria aixecar la meva copa per la felicitat i ventura de tots els aquí presents. Majestat, no oblidem que el seu país va ser refugi per als ques van haver d'abandonar el nostre país per fugir de la persecució del terrorisme d'Estat", va dir el president Néstor Kirchner amb la copa alçada i la mirada posada en els seus convidats. El record dels dies de la dictadura i del Mundial del 78, quan des d'Amsterdam es llançaven ferotges crítiques al règim, no va passar inadvertit en aquella trobada.

Notícies relacionades

Rússia veta ‘Harry Potter’ per fomentar la natalitat

Israel es juga 45.000 milions de l’Acord d’Associació amb la UE

No va faltar, durant aquella visita, qui va portar a la memòria un episodi fosc que va tenir lloc durant aquell Mundial. La revista esportiva 'El Gráfico', completament alineada amb els militars, va inventar una carta de Rudd Krol, el capità de la selecció holandesa, dirigida a la seva filla. "Vull dir-te abans que res que et trobo molt a faltar, ja vaig comprar la nineta que et vaig prometre. La mare em va explicar que l'altre dia vas plorar perquè alguns amiguets et van dir coses molt lletges que passaven a l'Argentina. Però no és així, és una mentida infantil d'ells. El pare està molt bé, aquí tot és tranquil·litat i bellesa. Aquesta no és la Copa del Món sinó la Copa de la Pau. No tinguis por, el pare està bé, té la teva nina i un batalló de soldadets que el cuiden, que el protegeixen i que dels seus fusells disparen flors". Krol, que ara té una reina argentina, mai va deixar de recordar la infàmia: "va ser un fet indigne i covard. No vaig escriure mai això".

En aquella ocasió, Kirchner també va brindar per Màxima, "l'estimada princesa que seguim sentint argentina". No calia parlar del pare absent i innominable.