El thatcherisme viu

Són ben pocs els polítics que donen nom a un moviment. Margaret Thatcher n'és una. Elthatcherismeva canviar no tan sols el Regne Unit. Va contribuir a canviar el món i, dècades després que la Dama de Ferro fos defenestrada pels seus propis col·legues de gabinet, l'ona expansiva de la revolució conservadora que va impulsar segueix fuetejant diàriament milions de persones a tot el món més de tres dècades després de la seva posada en marxa.

La privatització dels béns que havien estat nacionalitzats, la desregulació dels mercats -el financer i el laboral-, les retallades de l'Estat del benestar i el fre a una Unió Europea que fos política i que segueix sent poc més que un mercat comú. Tot això ho va començar aquella dona que el 1979 va arribar al número 10 de Downing Street amb un mantra,menys Estat i més mercat, i una profunda creença en el sentit més neoliberal de la llibertat.

IMPULS DE RONALD REAGAN / Potser la influència de ladama de ferros'hauria limitat a les illes britàniques, però l'arribada de Ronald Reagan a la Casa Blanca el 1981 va donar una dimensió global a la revolució conservadora iniciada per la filla d'un botiguer anglès. La teoria en què es basaria la revolucióthatcheristava ser desenvolupada per Milton Fried­man a l'Escola de Chicago.

Thatcher va heretar un país en franca decadència, amb una inflació de dos dígits i un primer ministre laborista, James Callaghan, obligat a demanar un préstec al Fons Monetari Internacional.

La fórmula llançada per Thatcher era una combinació de baixos impostos, poca despesa pública, molta empresa privada, sindicats febles i lliure mercat. Desdenyava l'Estat del benestar per considerar que generava dependència. Va privatitzar empreses que havien estat nacionalitzades als anys 40 i d'altres que sempre havien estat públiques. Va laminar els fins llavors poderosos sindicats i va sumir l'oposició laborista en un pou profund.

BÉNS PÚBLICS / Va promoure el que denominava capitalisme popular però l'esquer que els britànics es podien comprar una casa va enfosquir la realitat que al capitalisme no li van els qualificatius. Van ser les grans corporacions, els fons privats de pensions i les companyies d'assegurances les que es van beneficiar de la venda dels béns públics.

S'ha dit que aquest canvi de propietat massiu és comparable als saquejos dels béns dels seguidors del decapitat Carles I després de la guerra civil al segle XVII. LaCityde Londres sense lligams i amb diners frescos es va llançar al que avui és, el principal mercat financer europeu.

Notícies relacionades

L’operació Teranyina posa en perill la poderosa aviació russa

Musk carrega contra la llei pressupostària que elabora Trump

Thatcher no va vendre tota la plata de la família. Van quedar algunes peces que el laborista Tony Blair es va encarregar de posar en el mercat, com la xarxa de ferrocarrils. Molts dels canvis ultraliberals fets per la primera ministra van ser assumits pel laborisme de Blair, qui així mateix ho reconeixia ahir.

Aquella revolució no s'ha acabat. El malmès i exsangüe Estat del benestar segueix sent objecte de tota mena d'assalts. Ara el conservador David Cameron vol reduir dràsticament les ajudes socials. El thatcherisme segueix cavalcant. Allà i aquí.