L’operació Teranyina posa en perill la poderosa aviació russa

Es diu aquests dies a Kíiv que el llenguatge del cos de la delegació russa que ha participat aquesta setmana en la segona ronda de les converses de pau d’Istanbul havia canviat per complet respecte a la primera, celebrada tan sols un parell de setmanes abans. "Havien perdut la seva arrogància", explica una font a Kíiv amb accés a les autoritats ucraïneses. ¿Quina novetat s’havia produït en tan curt lapse de temps perquè es produís aquest canvi en els representants russos? Fonamentalment, l’operació Teranyina, una audaç maniobra militar amb més d’un centenar de drons llançats contra bases aèries russes, algunes de les quals situades a milers de quilòmetres de les fronteres ucraïneses, i que ha posat fora de circulació una part important tot i que encara per determinar de l’aviació estratègica russa.

En alguns fòrums, l’atac ucraïnès està sent descrit com una mena de Pearl Harbor per a Rússia, la cèlebre incursió aèria japonesa contra la base naval nord-americana a les illes Hawaii el desembre del 1941 i durant la qual van ser enfonsats o danyats una dotzena de vaixells de guerra nord-americans, cosa que va motivar l’entrada dels EUA en la Segona Guerra Mundial.

danys patits per Rússia.

Les xifres de danys experimentats per Rússia encara estan ballant, però, com a mínim, es pot concloure que són significatius. En un primer moment, Ucraïna va certificar la completa destrucció de 13 avions, però ahir va elevar la xifra de danys a una quarantena, "incloent bombarders estratègics i altres tipus d’avions", assenyala un comunicat emès per l’Estat major de l’Exèrcit ucraïnès, que eleva el valor de les pèrdues causades als russos en uns 6.100 milions d’euros.

Dels aparells que es troben en situació de sinistre total s’han comptabilitzat vuit Tupolev Tu-95, bombarders estratègics impulsat per turbohèlice; quatre Tupolev Tu-22M, bombarder estratègic supersònic de geometria variable, i un Antónov An-12, un aparell de càrrega o passatgers capaç d’aterrar en pistes sense pavimentar. Més enllà de les pèrdues, hi ha la capacitat (o incapacitat) de Rússia de reposar-les. En alguns casos, les línies de producció es van suprimir fa temps i els aparells ja no es podran reconstruir des de zero.

"En tota la seva història, l’aviació estratègica" del gegant euroasiàtic "mai havia patit un cop semblant, ni durant l’era soviètica, ni tampoc sota Rússia", emfatitza Serhí Kuzan, president del Centre Ucraïnès per a la Cooperació i la Seguretat, en una entrevista amb aquest diari. Aquesta circumstància li permet fins i tot asseverar de manera taxativa que el món, avui dia, "és més segur" perquè la capacitat de Rússia de llançar un atac nuclear contra els socis occidentals de Kíiv s’ha reduït, sobretot quan dels tres vectors de la Tríada nuclear russa –míssils a terra, submarins nuclears i bombarders estratègics– és precisament aquest últim el de més mobilitat i, per tant, difícil de neutralitzar.

L’enginyosa operació.

El bàndol ucraïnès ha demostrat una gran creativitat i inventiva a l’hora d’organitzar l’operació Teranyina. L’SBU, el servei secret ucraïnès, va introduir mitjançant contraban, en falsos sostres de camions, els drons que portarien a terme els bombardejos contra les bases aèries disperses per tot Rússia. Això no només va requerir crear una empresa logística russa, sinó també garantir la seguretat dels compartiments en els quals s’instal·larien els avions no pilotats per impedir que resultessin danyats durant el viatge. "Les carreteres russes tenen molts sots", constata Kuzan. Tot apunta que els conductors de camions no estaven al corrent que transportaven armes destinades a atacar el seu propi país.

El més absolut dels secrets va envoltar l’operació, dirigida personalment pel president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, conjuntament amb Vassil Maliuk, al capdavant de l’SBU. Els operadors del centenar llarg de drons que van portar a terme l’atac ni tan sols es trobaven en territori de la Federació Russa en el moment, i no van córrer cap risc. Això sí. Durant més de mig any es van entrenar a Kíiv amb maquetes i dibuixos, mantenint-se aïllats i desconeixent l’abast total de l’operació.

Que uns aparells que costen entre 2.000 i 3.000 euros hagin pogut posar en perill una de les joies de la Tríada nuclear d’una superpotència mundial com Rússia constitueix tota una revolució militar, constata aquest expert.

La resposta russa

La resposta de Rússia, i el seu president, Vladímir Putin, més aviat ha brillat per la seva absència. L’expert Kuzan afirma que s’ha limitat al llançament de centenars de drons, i a disparar míssils contra les ciutats ucraïneses, és a dir una mica més del mateix. Un bombardeig contra el centre de la ciutat de Sumi, situada a una trentena de quilòmetres del front, va causar tres morts.

Notícies relacionades

La CE avisa que apujar al 50% les taxes a l’acer no ajuda el diàleg

El col·lectiu feminista Ni Una Menos desafia Milei en el seu 10è aniversari

Al front de guerra, no s’ha constatat més activitat bèl·lica de l’habitual, ni tampoc preparatius per llançar una operació de represàlia davant el que Moscou pogués interpretar com una gosadia militar de la part de Kíiv. "La situació al front és tensa, però com ho era fa uns dies i ho continuarà sent; res ha canviat", admet l’analista, que insisteix una vegada i una altra que Rússia sempre va de farol, i que l’única manera de parlar amb els seus dirigents és mitjançant la fortalesa.

A més, les espectaculars accions armades van continuar ahir, quan una altra operació encoberta amb explosius va aconseguir fer malbé els fonaments del pont de Crimea, que uneix la disputada península amb territori rus.