Les 12 notícies internacionals més destacades del 2012

La guerra civil a Síria, les protestes a Grècia avivades pel suïcidi d'un jubilat o la reelecció d'Obama, són alguns dels grans temes de l'any

Discurs de Barack Obama després de guanyar les eleccions dels EUA. / periodico

5
Es llegeix en minuts
MONTSE BARAZA / Barcelona

El conflicte a Síria, ja convertit en una oberta guerra civil, ha estat un dels grans temes de les pàgines internacionals dels mitjans de comunicació de tot el planeta al llarg del 2012; un any que també serà recordat, entre altres notícies, per la massacre perpetrada per un islamista aTolosa(França), les protestes socials aGrècia--avivades pel suïcidi d'un jubilat--, Rússia i Egipte, la reelecció deBarack Obama als EUA o la concessió del Nobel de la pau a laUnió Europea.

Aquestes han estat les 12 notícies de caràcter internacional més destacades de l'any:

1. Guerra civil a Síria.El 2012 ha estat l'any de la gran explosió del conflicte sirià, que es va iniciar el 2011 a rebuf de la primavera àrab però que en els últims 12 mesos ha viscut la seva màxima virulència fins al punt que l'ONU ja ha admès que es tracta d'unaguerra civil en tota regla entre els partidaris del president, Baixar al-Assad, i els opositors al règim.Més de 40.000 persones han mort imés de 2,5 milions pateixen la violència. D'entre totes les matances sofertes pel país, una de les que va tenir més impacte va ser la deHula, al maig, en què van morir un centenar de persones, moltes d'elles nens, en un atac de l'Exèrcit sirià. Rússia, fins llavors reticent a criticar Assad, va firmar el document de condemna de l'ONU. Amb el pas dels mesos la situació s'ha anat agreujant, cosa que ha provocar a l'agost la renúncia de Kofi Annan, enviat per l'ONU per mediar en el conflicte. El país acaba l'any amb la guerra encara oberta davant la paràlisi de la comunitat internacional --principalment pels vetos de Rússia i la Xina--, que veu amb preocupació elpossible ús d'armes químiques a Síria, així coml'alta xifra de refugiats.

2. Greus protestes socials a Grècia.La crisi econòmica i les draconianes retallades que des de començament s d'any ha aplicat el Govern grec per complir lescondicions del rescat fixades per la UE, l'FMI i el BCEhan portat els grecs a ocupar els carrers del país.El suïcidi de Dmitris Christoulas, un jubilat de 77 anys angoixat pels problemes econòmics a la plaça Syntagma, davant el Parlament, va ser la gota que que va fer vessar el got de la paciència dels ciutadans, que van llegir amb consternacióla nota deixada pel difunt. La ciutadania també ha viscut amb estupor elsproblemes d'alimentació dels nens grecs. Malgrat les protestes, elGovern d'Andonis Samaràs, sorgit el juny de les urnes, ha prosseguit amb els ajustos. Les manifestacions contra les retallades s'han estès al llarg de l'any per tot Europa.

3. Protestes a Rússia contra Putin. Elretorn de Vladímir Putin a la presidència de Rússia al maig va originar unaonada de protestes inèdita al país que van enterbolir la seva presa de possessió. El president, lluny d'acovardir-se, va aplicarmà dura per evitar les protestes, que no obstant, s'han seguit repetint. Una grup de música punk, Pussy Riot, s'ha convertit en símbol de la repressió del Kremlin. Les tres integrants del grup, detingudes i jutjades per un vídeo rodat en una església ortodoxa, van ser condemnades per la justícia ados anys de presó i enviades a un camp penitenciari.

4. Malestar a Egipte contra la gestió de Mursi. Juntament amb Síria, un altre dels grans països de la primavera àrab que ha estat notícia aquest any ha estat Egipte. La justícia del país va condemnar acadena perpètua l'expresident Hosni Mubàrak i la població va celebrar unes eleccions que al juny van situar Mohammad Mursi al capdavant de la presidència del país. La seva gestió en els últims mesos ha decebut, especialment peldecret que blinda els seus poders, i elsegipcis han tornat a ocupar els carrers en les últimes setmanes per protestar. L'emblemàtica plaça Tahrir torna a ser lloc d'acampada mentre el país està pendent del referèndum sobre la Constitució que se celebra els dies 15 i 22 d'aquest mes.

5. L'ONU reconeix Palestina com a estat observador.El 29 de novembre quedarà marcat en la memòria de molts palestins que van veure com per fi l'organisme internacional acceptavaPalestina com a Estat observador ; un gest més simbòlic que altra cosa però que suposava un pas més cap al reconeixement de l'Estat palestí per part de la comunitat internacional. El gest de l'ONU no va agradar gens Israel, que va anunciar que reprenia el seupla per construir assentaments a Cisjordània i Jerusalem Est. Dies abans de la votació, israelians i palestins van viure un nou episodi de tensió; el 14 de novembre, l'Exèrcit hebreu va iniciar unaofensiva sobre Gaza, que en sis dies va causar més de 100 morts i que va acabar entreva el 21 de novembre.

6. Premi Nobel de la pau a la UE. L'acadèmia sueca va reconèixer amb el guardóla tasca de la Unió Europea a favor de la pau i la reconciliació en les últimes sis dècades. El premi, no obstant, també va despertarcrítiques.

7. François Hollande, elegit president de França. Les eleccions presidencials han marcat el curs polític al país veí. El fins llavors cap de l'Elisi,Nicolas Sarkozy, va perdre a les urnes davant el socialista François Hollande, que va sortir victoriós de la segona volta dels comicis, el maig passat, i es va convertir en el primer socialista que arriba a l'Elisi des de François Miterrand (1981-1985).

8. Barack Obama, reelegit president dels EUA. El país ha estat aquest any permanentment als mitjans per la llarguíssima precampanya i campanya electoral que han portat Obama a la reelecció en els comicis del 6 de novembre, en què es va enfrontar amb el republicà Mitt Romney.

9. La reelecció i la batalla contra el càncer d'Hugo Chávez.El president de Veneçuela ha estat notícia aquest any per la sevareelecció al capdavant del país, a l'octubre, i pels seus problemes de salut, que aquest mes de desembre s'han agreujat i l'han obligat anomenar un successor, el seu vicepresident Nicolás Maduro, abans de viatjar a Cuba per sotmetre's a unanova operació contra el càncer que pateix.

10. Matança en una escola jueva a Tolosa.La ciutat del sud de França va ser el 19 de març el focus de l'atenció mediàtica. Allà,Mohamed Merah, un francès d'origen algerià,va matar a trets un rabí i tres nens a les portes d'una escola jueva. Després esva atrinxerar a casa seva i després d'unes agòniques 30 hores, el terrorista va morir en untiroteig amb la policia francesa. Després es va descobrir que Merah, que deia ser d'Al-Qaida i que actuava per venjar la mort de nens palestins, havia matat anteriorment tres paracaigudistes.

Notícies relacionades

11. Escàndol a la CIA. Lavictòria electoral d'Obama es va veure entelada pocs dies després per un escàndol que va portar a ladimissió del cap de la CIA David Petraeusper una relació extramatrimonial amb la seva biògrafa, Paula Broadwell. El cas va esquitxar també al cap de les tropes de l'OTAN a l'Afganistan, elgeneral John Kelly, també per un embolic de faldilles.

12. L'huracà 'Sandy'.Dies abans de les eleccions als EUA, la Costa Est es va veure castigada per l'huracà 'Sandy', que va convertir Nova York en ciutat fantasma i va provocaralmenys 39 morts idanys per valor de 15.500 milions d'euros.