El debat entre Obama i Romney; combatent percepcions

Gairebé al final deldebat presidencialentreBarack Obama i Mitt Romney, després d'un combat polític extraordinàriament encès i entretingut, el republicà va voler parlar amb el cor a la mà als votants. "La campanya del president ha volgut caracteritzar-me com una persona molt diferent de la que sóc", va dir en to de confessió. "Jo em preocupo pel 100% dels nord-americans. Vull que el 100% dels nord-americans tinguin un futur brillant i pròsper", va seguir. "Sóc una persona que vol ajudar amb l'experiència que tinc... La meva passió probablement ve del fet que crec en Déu. Crec que tenim la responsabilitat de cuidar-nos els uns als altres".

Com bé va apuntar Romney, aquest no és el polític que han dibuixat els demòcrates durant la campanya, i la d'ahir era una de les seves últimes oportunitats per canviar percepcions. Ho va fer presentant-se com unconservador compassiu, però també com un nacionalistaacèrrim disposat a ser més dur amb la Xina. Romney li va recordar al país que havia estat missioner de la seva església i fins i tot es va atrevir a treure del calaix la seva criticada reforma sanitàriaa Massachusetts per convèncer-los que els seuscomentaris despectius sobre el 47% dels nord-americansno van ser més que fum. "Vaig aconseguir assegurar el 100% de la meva gent", va dir confiant a la virtut de la ciutadania el judici definitiu sobre la seva verdadera identitat.

Els moments de Romney

Romney va tenir alguns bons moments, com al detallar les promeses incomplertes d'Obama respecte aldèficit, lareforma dels programes socials, la creació dellocs de treball, lareforma immigratòriao la baixada del preu de lesassegurances sanitàries. Però va desaprofitar bones oportunitats per fer sang amb l'assumpte de Líbia o per dissipar les suspicàcies sobre els seusplans fiscals i el possible impacte negatiu que tindran sobre lesclasses mitjanes.

Preguntat des del públic que especifiqués quines deduccions eliminarà per pagar per la massivaretallada d'impostosque proposa per a tots els trams fiscals, se'n va tornar a anar per les branques. "Agafaré una xifra, posem 25.000 dòlars en deduccions i exempcions, i tu decideixes quines utilitzes", va respondre.

Empatia i arrogància

El president aquesta vegada no n'hi va passar ni una. Va estarconnectat i agressiui va defensar amb convicció el seu programa. Fins i tot va defensar per primera vegada en molt temps les energies renovables i les ajudes que ha atorgat la seva Administració al sector, un dels flancs utilitzats pels republicans per atacar-lo després de la fallida i el clientelisme destapats en algunes d'aquestes empreses.

A vegades a Obama li va sobrararrogànciai li va faltar una mica més d'empatiaamb elsvotants independentsdel públic que es van aixecar per fer les preguntes. Al respondre'n una sobre els plans dels candidats per regular l'accés a les armesd'assalt, Obama va explicar com fa un mes va estar amb una de les víctimes d'Aurora, un noi que va rebre un tret al cap. "Uns dos mesos després aquest jove i la seva mare van reaparèixer i ell semblava estar increïblement bé, com si estigués nou", va dir amb una increïble duresa i fredor, com si li respongués a un periodista incòmode a la sala de premsa.

Els punts febles republicans

Però Obama aquesta vegada va fer el que volia el seu partit, essencialment presentar Romney com un extremista fals, més preocupat a salvar-li la pell als rics que a la resta del país. Ho va fer al·ludint a les seves posicions en emigració o respecte alsanticonceptius, recordant com la seva empresa va invertir en companyies que van deslocalitzar llocs de treball fora del país oatacant-lo amb els impostos que paga.

Notícies relacionades

Obama es pren la revenja en el segon debat amb Romney

Les frases del segon debat entre Obama i Romney

El president va recórrer a una pregunta del programa '60 minuts', en què van entrevistar Romney. "¿És just que algú com vostè, que guanya 20 milions a l'any, pagui menys impostos que un conductor d'autobús que guanya 50.000 dòlars a l'any? I ell va dir, sí: 'crec que és just'. No només això, sinó que va dir 'crec que així és com creix l'economia'", va explicar Obama.

El debat va ajudar a contrastar lesdues visions de país. També va ser una nit plena de xifres i estadístiques sovint contradictòries, de manera que, al final l'actitud i la imatge que cada un va transmetre de si mateix i va poder modelar de l'altre, possiblement tindran un efecte decisiu. I és que al final les nostres decisions solen ser bastant intuïtives.