Bèlgica s'enfonsa pel xoc entre flamencs i francòfons

Bèlgica, gairebé set mesos després de les eleccions del 13 de juny, segueix sense disposar d'un Govern i dóna la imatge d'un país a la deriva i en descomposició a causa del creixent desacord entre la majoria flamenca i la minoria francòfona.

Les divergències entre tots dos sobre la reforma de l'Estat, el finançament de les regions i la regionalització dels impostos i la protecció social han impedit que es pugui constituir un Govern. Bèlgica ha superat així tots els seus anteriors rècords nacionals sense Executiu i fins i tot els europeus.

Els successius exploradors, negociadors i mediadors nomenats pel rei Albert II han fracassat per l'abismal diferència sobre la concepció del model d'Estat que existeix a cada banda de la frontera lingüística.

El senador socialista flamenc Johan Vande Lanotte, l'últim dels mediadors reials, va dimitir el 6 de gener després que els independentistes de la Nova Aliança Flamenca (NVA) i els democristians flamencs (CDV), els dos principals partits de Flandes, rebutgessin per insuficient la seva proposta.

Encara que des de les files francòfones es responsabilitza tots dos partits del bloqueig actual, tant els socialistes (PS) com els centristes (CDH) francòfons tenien tantes reserves sobre la mateixa proposta que haurien impedit en la pràctica l'avanç de les negociacions.

NOU INTENT / El rei vol evitar la convocatòria de noves eleccions per por que es radicalitzin els resultats, especialment a Flandes, que podrien precipitar la ruptura del país. Albert II es tornarà a reunir avui amb Vande Lanotte perquè reprengui la seva tasca de mediació.

Flandes, la regió més poblada, rica i dinàmica de Bèlgica, reclama més poders i un canvi radical en el sistema de finançament regional. Flandes vol reduir de manera significativa les seves transferències de fons cap a la comunitat francòfona, econòmicament i fiscalment deficitària i acomodada en taxes d'atur elevades i el subsidi social.

Notícies relacionades

Europa repensa la seva estratègia per a un Sahel amb rècords de violència i un inesperat xoc diplomàtic amb Algèria

Dos morts i 20 ferits al xocar un barco escola de l’Armada mexicana amb el pont de Brooklyn de Nova York

L'aclaparadora victòria electoral dels independentistes de la NVA ha contribuït a radicalitzar la posició dels democristians i a endurir les exigències de Flandes. Un sondeig de la televisió VTM va revelar que el 75% dels flamencs consideren que són els francòfons els que han de fer concessions.

Els francòfons volen reduir al mínim la reforma i evitar una regionalització fiscal, perquè això implicaria una dràstica caiguda del diner públic disponible per a l'assegurança d'atur, la sanitat, les ajudes familiars i l'educació, fet que obligaria a retallar els subsidis o apujar els impostos. Els francòfons acusen la NVA buscar la dissolució de Bèlgica i la independència de Flandes amb una crisi política sense fi.