El tiroteig d'Arizona aviva el debat de la crispació

Potser el desequilibri mental d'un noi de 22 anys acabarà explicant el tiroteig de dissabte a Arizona que es va saldar amb sis morts i 14 ferits, incloent-hi la congressista demòcrata Gabrielle Giffords, l'objectiu central de l'atac. Amb tot, els Estats Units ja s'han submergit en el debat sobre quin paper ha jugat en la tragèdia la radicalització del discurs polític durant els últims anys, en què la retòrica incendiària viu el seu apogeu, alimentada per l'extrema polarització entre progressistes i conservadors i multiplicada per altres elements com ara les cadenes de notícies i internet.

Res ha evidenciat amb més força la crispació que l'arribada de Barack Obama a la Casa Blanca i la seva reforma sanitària. On abans es produïen intercanvis habituals de dards partidistes, s'ha fet habitual l'ús per part dels més conservadors de termes com «traïció». Ara és freqüent l'ús de termes com «socialista» per parlar del president i de les polítiques demòcrates. I des del llenguatge fins a les representacions gràfiques dels conservadors -especialment els ultres del Tea Party i figures mediàtiques com ara Glenn Beck o Rush Limbaugh- han ressuscitat l'imaginari revolucionari.

«Hi ha una necessitat de reflexió», analitzava ahir des de l'anonimat per a la web Politico un senador republicà. «El que es considerava excessiu durant l'atemptat d'Oklahoma ara s'accepta. S'ha produït una insensibilització».

Avui abunden els paral·lelismes amb l'atemptat amb 168 morts que va cometre el 1995 Timothy McVeigh. També llavors els republicans havien aconseguit la majoria del Congrés amb un demòcrata, Bill Clinton, a la presidència. També llavors la polarització anava a l'alça i McVeigh, encara que va actuar en solitari, va encarnar la culminació del fort sentiment antigovern.

Si llavors Clinton va trigar cinc dies a denunciar els comentaristes conservadors «amb veus elevades i rabioses» per haver «estès l'odi» i haver «creat la impressió amb les seves paraules que la violència és acceptable», dissabte, només minuts després de l'atac a Tucson, el debat ja s'havia encès.

Veus del partit republicà, tot i defensar que l'establishment i el Tea Party només reflecteixen preocupacions de ciutadans com, per exemple, la despesa de Washington, admetien ahir que durant els pròxims dies serà vital que els polítics demostrin que «el to també importa». I des del Tea Party s'apel·lava a moderar el

discurs.

«S'ha d'anar amb compte amb el que es diu», deia ahir Patrick Beck, president d'un grup del Tea Party a Arizona. «Tot i que crec en la segona esmena (que esgrimeixen els defensors del dret individual a portar armes), ningú s'hauria de referir a solucions amb aquesta esmena». Era una denúncia als representants del grup com ara Sharron Angle, que va ser la candidata al Senat per Nevada, o al llenguatge armamentístic cada vegada més habitual que utilitzen polítics com, per exemple, Sarah

Palin.

De moment, els republicans han tractat d'allunyar els fantasmes d'un debat polític incendiari en un país commocionat a l'endarrerir durant una setmana l'activitat legislativa a la Cambra baixa, on el principal tema que quedarà posposat serà la seva iniciativa de revocar la llei de la reforma sanitària, un projecte simbòlic (ja que no tenen els vots al Senat per aconseguir el seu objectiu) que havien de votar dimecres.

Notícies relacionades

Trump, extasiat amb la seva pròpia estratègia però amb escassos resultats, amenaça de reactivar la guerra comercial i dispara la incertesa

Polònia extrema el control fronterer, esquitxat per patrulles ultres

TOC D'ATENCIÓ DEL XÈRIF / Dissabte Clarence Dupnik, el xèrif del comtat de Pima, feia una clara denúncia de l'enrariment del clima polític i ciutadà, especialment a l'Estat que va intentar aprovar la llei més dura contra els immigrants. I encara que apuntava als desequilibris psicològics del suposat autor de la matança, opinava que la gent amb problemes mentals «és especialment susceptible al verí que surt de certes boques sobre el fet d'acabar amb el Govern» i assegurava que «hi ha coses que són llibertat d'expressió però tenen conseqüències».

Mentrestant, alguns ultraconservadors segueixen desvinculant el seu discurs de crispació i violència dels fets de Tucson. Una col·laboradora de Sarah Palin va qualificar de «repulsius» els intents de vincular la matança amb el polèmic mapa ple de punts de mira. I un portaveu de Jesse Kelly, el candidat del Tea Party a qui es va imposar Giffords al novembre, es va haver de referir als actes de campanya en què es feia una crida a fer fora Giffords del seu escó unint-se a Kelly en el tret d'un M-16. Al ser preguntat per aquests anuncis i pels fets de dissabte va dir: «No hi veig la connexió».