Viatge al país hermètic

Al posar un peu a Pyonyang, el turista ha de deixar a càrrec d'un funcionari el telèfon mòbil i la targeta de crèdit. El turista que pugui arribar a la capital de Corea del Nord, evidentment, perquè no és una tasca fàcil entrar en un dels països més hermètics del món.

El país comunista, apuntalat sobre la base ideològica de l'aïllament voluntari i total, admet l'entrada de 3.000 turistes occidentals a l'any, dels quals mig centenar, si arriba, són espanyols i cap, per prohibició expressa, nord-americà. Els 17.000 restants són xinesos.

«És impossible viatjar-hi de manera independent, per lliure»,assenyala, a tall d'aperitiu, María José Pujol, directora de l'agència Viatges Pujol, una de les comptades empreses –literalment– que poden comercialitzar a Espanya viatges a Corea del Nord. La responsable d'aquesta agència familiar catalana no en pot determinar el nombre exacte però dubta molt que superi la desena. Fa uns anys, un client habitual es va interessar per la possibilitat de viatjar al país asiàtic i José Manuel Pujol, pare de María José i fundador de l'empresa, de seguida va entreveure la interessant veta per al negoci, amb total independència de valoracions polítiques.

Aleshores va començar un autèntic periple de tràmits i gestions amb Korea International Travel Company (KITC) –«l'agència estatal de turisme»,explica la directora de Viatges Pujol– fins que l'organisme governamental va tenir l'amabilitat d'incloure'ls entre les agències capacitades per vendre viatges al seu país. L'autorització va arribar ara fa set anys. I ¿a qui se li acut anar-se'n de vacances a Corea del Nord?

Inquiets i nostàlgics

«Per descomptat, no és un perfil de turista convencional»,apunta la directora de l'agència, per afegir: «És un viatge per a minories».«No hi ha un model únic de client i podem trobar des del jove estudiant amb inquietuds polítiques fins a gent entrada en edat, nostàlgica del comunisme, passant per viatgers amb una vasta trajectòria que van buscant allò que els queda per visitar, sense oblidar els col·leccionistes de segells al passaport», afegeix. També hi viatgen grups. L'agència és la primera a Espanya que comercialitza aquesta mena de viatge per a grups.

El turista no pot decidir pràcticament res. Paga, i no pas un preu barat, precisament. És l'agència de turisme estatal la que elabora els paquets –de 8, 10 o 15 dies– amb les corresponents visites pautades, entre les quals no falla la visita del mausoleu de Kim Il-sung, altres edificacions totèmiques i algun gran espectacle de masses. No escatimen tampoc en temples i paisatges d'una gran bellesa. I el mític paral·lel 38, convertit en icona de la divisió entre dues formes d'entendre el món.

Però, per sobre de tot, María José Pujol assegura que el que és verdaderament «fascinant»és«endinsar-se en un món que ja no existeix». «El principal atractiu és conèixer la forma de vida»,afegeix. Però, això sí, sense intercanviar impressions amb els nord-coreans del carrer. D'això se n'encarrega el funcionari del Govern que no abandona el turista ni un minut fins, pràcticament, a la porta de l'hotel. «Hi ha molt poc trànsit a la capital però, malgrat això, els agents de control del trànsit, la majoria dones, són una de les estampes més característiques», recorda la directora de l'agència.

Sense consum

Avui en dia, més d'un es podria sentir gairebé despullat sense la targeta de crèdit en un país estranger. Però la veritat és que a Corea del Nord no es necessita. No es consumeix, tal com està concebut el consum a Occident.«Com a màxim, el mateix funcionari et dirigeix a un parell de botigues per comprar alguna peça d'artesania i llibres», explica María José Pujol, per afegir que els dinars i sopars estan inclosos obligatòriament i es realitzen en establiments predeterminats.

Notícies relacionades

Almenys dos morts i 50.000 evacuats pels focs a Turquia

El Govern laborista, en caiguda lliure un any després de la victòria

«El pla B, simplement, no existeix»,resumeix la directora de l'a­gència, que emfatitza que tots els passos estan«supervisats, vigilats i controlats».

Abans de viatjar, els turistes han d'omplir un detallat qüestionari amb les seves dades personals.«Periodistes i fotògrafs, encara que pretenguin viatjar en qualitat de turistes, tenen prohibit l'accés al país»,explica la responsable de Viatges Pujol, que no dubta a recomanar l'experiència apassionadament.«Ningú n'ha tornat decebut»,explica la María José.«La gent flipa»,sentencia.