La subhasta del palau de les mil i una nits

Delacroix, Gary Cooper, Charles Chaplin, Churchill, Hitch­cock, els Rolling Stones, Silvester Stallone i Nicole Kidman es van allotjar entre els seus murs. Els del palau que el sultà Ben Abdul·là va fer aixecar fa més de dos segles a la medina de la màgica Marràqueix. El 1922 va ser reconvertit en un hotel de luxe i La Mamounia va passar a ser un reclam per a les persones més influents de l’últim segle.

El seu nom va travessar fronteres i va sonar en tots els racons del món com un dels millors llocs per passar llargues temporades de repòs a qualsevol època de l’any. Una petita ciutat amb enormes piscines i jardins per a l’estiu, i exòtics banys àrabs per a l’hivern. «És el lloc més bonic del món», li anticipava Winston Churchill a Franklin Roosevelt el 1943, a bord del Daimler verd oliva amb què sortien de la històrica cimera de Casablanca. L’home fort del Regne Unit havia convençut el president dels Estats Units per visitar Marràqueix i provar la històrica Mamounia, que va passar a convertir-se en el seu freqüentat paradís. Roosevelt també va passar a formar part de la llegenda.

Més de 50 anys després, els mobles i els béns de La Mamounia surten a subhasta per quantitats gairebé simbòliques. Centenars de miralls, llums, vitrines i calaixeres –la majoria, art déco o d’estil clàssic francès–, alfombres, coixins, cofres, cartells, estàtues policromades, inunden les sales del Palau de Congressos de Marràqueix, on es mira però no es toca fins que s’hagi fet l’adquisició. No tant pel seu valor artístic o el valor que tingui com a antiguitat, com per respecte al valor sentimental que desperten. Tant, que molts antics clients europeus han agafat un vol fins al Marroc disposats a deixar anar feixos de bitllets per adquirir algunes peces d’aquest tresor.

Un simple tamboret de piano que surt a la venda per l’irrisori preu de 10 euros es dispara fins als 500. L’última mà l’aixeca un francès de 75 anys, inquiet pel temor de perdre un objecte del qual va disfrutar en la seva curta estada a l’hotel, ja fa 20 anys. «Vaig passar amb la meva dona dues setmanes a l’hotel. Fantàstic. Llavors vam pagar l’equivalent a 400 euros», diu el nostàlgic francès mentre es passeja entre els béns, valorats en conjunt en uns dos milions d’euros.

Notícies relacionades

Els EUA aturen l’enviament de míssils a Ucraïna

El dalai-lama diu que no serà l’últim i nega la veu a la Xina en la successió

Molts altres clients de La Mamounia que tampoc poden deixar escapar aquesta excursió a la joventut esperen al telèfon a l’espera que es liciti per l’objecte que volen adquirir. Forma part de la seva memòria. Més de set hores de subhasta per a uns 6.000 objectes. Entre els més cotitzats i esperats, els mobles de la Suite Churchill, la més reconeixible pel toc britànic del mandatari.

Tot aquest mobiliari serà reemplaçat per una nova decoració més fidel a l’estil original, d’artesania i tradició marroquins. La nova cara de l’hotel seguirà sent una incògnita fins al mes de setembre, quan acabi la reforma. Els nous preus, també, encara que s’estimen desorbitats. No obstant, perdre’s als jardins de La Mamounia –que es poden visitar sense l’obligació d’estar-hi allotjat– no té excusa. Ja l’hi va dir Chur­chill a Roosevelt.