Més de 400 famílies damnificades pels ciclons del 2008 malviuen en un camp de refugiats d'Haití que l'autoritat no reconeix

Sobre els turons despullats de Gonaïves, una localitat del nord d'Haití, a Praville, més de 400 famílies de refugiats lluiten per sobreviure en un camp que no està reconegut per les autoritats, sis mesos després del pas devastador de quatre huracans i tempestes. En un tros de terra sec, escombrat pel vent i aixafat pel sol, s'amunteguen sobretot dones, nens i persones d'edat avançada que semblen molt febles.

"Ho vaig perdre tot l'any passat",murmura en crioll Lesancia Joseph."Mireu on estic obligada a viure als 80 anys",diu, amb la veu tremolosa, mentre mostra una minúscula tenda aixecada a la vora d'una carretera per on pugen enormes camions que produeixen sorolls, vibracions i una capa espessa de pols.

"Ningú s'ocupa de les persones grans, jo hauria preferit que se m'haguessin emportat els ciclons abans d'haver de viure aquí",afegeix la vella bugadera."Aquí no tenim res per menjar, ni aigua, ni res per curar-nos quan tenim febre i problemes de respiració, perquè tot el món ens ha oblidat",assegura la dona, que viu de la caritat i comparteix la seva tenda amb dos fills dels seus néts.

Aquest camp de refugiats es va crear el mes de gener després que es desmantellessin de forma oficial els dispositius de seguretat reconeguts per les autoritats haitianes per mirar d'evitar que es convertissin en nous barris de barraques.

En aquest camp, que no està reconegut per les autoritats de Port- au-Prince, les persones que l'ocupen afirmen que han estat expulsades dels camps oficials o del domicili dels membres de la seva família, cansats ja d'allotjar-los.

Diverses oenagés consideren que aquesta reagrupació il.legal és fruit de la manipulació de persones que intenten captar l'ajuda internacional."Estic segura que alguns esperen fer negoci amb l'ajuda",assegura en crioll una habitant de Praville.

Oenagés en retirada

Segons la comunitat internacional, la fase d'urgència està oficialment acabada a la zona de Gonaïves. Les ajudes s'han esgotat i les organitzacions humanitàries comencen a retirar-se del lloc, i amb la seva marxa deixen abandonades les poblacions afectades per les catàstrofes naturals de l'any passat.

Notícies relacionades

El preu de l’habitatge i els turistes expulsen els ciutadans de París

Els BRICS condemnen els atacs a l’Iran sense citar els EUA

La vulnerabilitat extrema de desenes de dones i nens no permet cap mena de dubte."No tinc res per menjar per als meus fills, no poden anar a escola i emmalalteixen contínuament",diu plorant Antoniette Paul, de 49 anys, que està esgotada per la gana i la febre.

"L'aigua s'ha emportat la meva casa, el meu marit està mort i tinc por del que ens pugui passar durant l'estació de pluges que ja s'acosta",finalitza Antoniette."No tenim cap lloc on anar",afirma Clairiluce Osnel, de 21 anys, un fontaner sense feina que viu sol amb els seus dos fills de 3 anys i 18 mesos després que la seva casa es va inundar a causa de les adversitats climàtiques.