Sí, hem pogut

Eren poc abans de les nou i mitja de la nit quan Dana Bash, la periodista de CNN que ha cobert durant mesos la campanya de John McCain, assegurava que un assessor pròxim del candidat republicà reconeixia no veure ja cap esperança on agafar-se. En aquell moment, el Grant Park de Chicago va esclatar en un crit eufòric, entusiasta, desencadenat, contagiós. El realisme s'havia fet realitat. El somni ja no només s'acariciava. El somni es vivia.

Durant mesos, els seguidors de Barack Obama havien fet seu el crit de l'activista llatí César Chávez i havien clamat en anglès i en espanyol "Yes we can". "Sí, podem". Sí, es pot. Ahir, els seus ulls encesos, les seves emocions despullades, les seves abraçades i fins i tot les seves samarretes declaraven la victòria: "Yes we did". "Ho hem pogut fer". Ho hem fet.

Probablement l'emoció era la mateixa en infinits racons del país i del món. Però a Chicago, la ciutat que va veure néixer políticament l'home que presidirà els Estats Units, el primer líder negre d'una nació on fins fa només unes dècades el color li hauria impedit fer res del que ha fet, tot es vivia amb una intensitat especial.

No hi havia ja lloc per als dubtes, per a les pors, per a les prediccions o per a les apostes. I centenars de milers de persones necessitaven acostar-se el màxim possible fins al seu candidat, omplir els carrers i el parc, fer-li costat al final d'un llarg viatge que representa el principi d'un d'encara més emocionant.

MAREA HUMANA Alguns astròlegs havien parlat d'un moment poc freqüent, en què Saturn, planeta que representa l'estabilitat, s'enfronta amb Urà, la força de la revolució i el canvi. Ahir, a Chicago, no feia falta creure en les forces planetàries ni mirar les estrelles. Pels carrers que desemboquen a Grant Park, escenari elegit per Obama per al seu discurs de la nit electoral, fluïen cabalosos corrents humans. I tots els afluents acabaven formant a prop del llac Michigan una poderosa marea humana, carregada d'una energia ineludible, tan potent com només la pot generar la unió de gent de totes les edats i races, màgica.

EL PRINCIPI DEL SOMNI "Acabo de veure un home blanc amb una samarreta d'Obama i una altra de Martin Luther King. I no fa gaire pensava que això no seria possible", deia entusiasmada Sonia García, una jove estudiant d'origen hispà voluntària en la campanya i que havia aconseguit una de les cobejades 65.000 entrades que donaven accés a la zona del parc més pròxima a l'escenari. "Aquest matí m'he emocionat molt després de votar --continuava--. He escoltatMan in the mirror, la cançó de Michael Jackson, i m'he posat a plorar. És el principi del somni. El principi".

Crystal Brown, una noia negra de 24 anys, aprofitava aquesta creença per, com altres centenars de persones, vendre samarretes, animada per policies que, per una nit, no tenien el més mínim interès a --ni la més remota possibilitat de controlar de prop els venedors ambulants.

Brown havia arribat la nit anterior des de Memphis i portava diverses bosses plenes de peces que unien Luther King i Obama, el somiador i el somni, per 15 dòlars (o dues per 25). "No importa el que succeeixi aquesta nit --assegurava--, Obama ja ha marcat una diferència. I ell representa no només el somni sobre la raça: encarna la possibilitat de la igualtat a Amèrica i per a tot el món".

CURAR UN PAÍS DIVIDIT No tenir una entrada no va desanimar ningú, com tampoc ho van fer els controls policials que --en principi-- obligaven a obrir cada bossa, a buidar-se les butxaques.

A l'extrem nord del parc s'hi havia instal.lat diverses enormes pantalles. I davant d'aquestes pantalles s'unien en el més improbable pícnic nocturn milers de persones. Molts joves, però no no- més. Molts negres, però no només.

"Jo volia ser aquí. Necessitava ser aquí", explicava Anne Santiago, una dona de pares porto-riquenys nascuda a la ciutat de Nova York i ara resident a Las Vegas. "Si mires al teu voltant entens el que ha passat en aquest país amb Obama: Amèrica és realment la terra de les oportunitats. I ara podem començar a curar un país que ha estat tan dividit. No solíem estar tan separats, però ho han aconseguit amb la por", es lamentava Santiago. "Però mira tota aquesta gent... Està totalment barrejada i és veritat el que ha dit Obama: no hi ha estats vermells republicans i estats blaus demòcrates. Hi ha uns Estats Units, i ell ho ha aconseguit".

Segons després de pronunciar aquestes paraules, una enorme pantalla que retransmetia el senyal de la CNN donava la primera projecció de victòria per a Obama a Vermont. L'aplaudiment va ser eixordador. Immediatament la pantalla s'esquitxava de vermell per indiciar la projectada victòria de John McCain a Kentucky. Van arribar les esbroncades. A l'horitzó, les llums d'un dels gratacels de Chicago lletrejaven USA.

"S'HA ACABAT LA POR" "No tinc por, s'ha acabat la por, només tinc esperança", deia Diane Wilson, l'amiga de Santiago, resistint-se a pensar que a mesura que avancés la nit les urnes poguessin apagar el seu somni. "Els que ens hem reunit aquí representem el que ha passat en aquestes eleccions. Centenars de milers de persones sense nom ni cara coneguda ens hem entregat sense descans a canviar les coses".

Al costat de dones com aquestes, de gent com Santiago, que va viure als anys 60 "l'esperança d'una generació" i la va veure esvair-se després "sense saber com havia passat", hi havia asseguts Joshua i Sheila, blancs, tan joves que només han pogut conèxer als llibres d'història aquells moments de què parlen emocionats i nostàlgics els més grans. Però ells sentien que una cosa tan gran com aquella està a punt de passar ara, en aquesta primera dècada del segle XXI.

IMPOSSIBLE QUEDAR-SE A CASA "No podia quedar-me a casa en un moment com aquest o veure-ho per la televisió", deia Joshua, un administratiu informàtic de 26 anys que lluïa una de les samarretes que han canviat el "sí, podem" pel "sí, hem pogut". "L'últim any he estat més entusiasmat que mai, i els últims sis mesos més encara. Tothom desitja el canvi".

Notícies relacionades

Evitar l’abús i la violència contra noies

Jaume Collboni, en la marxa de l’Orgull LGTBI prohibida a Budapest: «Pot passar demà a Barcelona»

Definir el canvi que auguren com a radical espanta alguns, però no Joshua. "No sé si serà revolucionari comparant-lo amb altres revolucions del passat, però serà revolucionari per a aquests temps". Santiago expressava paraules semblants: "Ha arribat el moment".

Mentre parlaven la gent seguia arribant sense parar. Milers s'agrupaven en bars, en festes organitzades en cases, en restaurants, en tota mena de locals. Però el parc Grant va ser el centre del planeta Obama. La nit es va fer fosca i es començaven a veure jaquetes i abrics. Però ningú tenia fred. I encara menys pressa per anar-se'n.