Cavalls taxi a la ciutat emmurallada

Diu un refrany que les presses maten. I això ho saben molt bé els ciutadans d'Essaouira, que no sacrifiquen el carro per arribar puntuals als llocs. Encara que les més acomodatícies, sens dubte, són les dones. Enfilades dalt del cotxe tirat per un cavall, van a comprar diàriament els productes imprescindibles, el pa i els ingredients del tagín (guisat) del dia. És lent, però agradable i purificador. "Jo m'airejo, i alhora faig provisions per al dinar d'avui", explica una dona.

Essaouira, petita ciutat de la costa atlàntica, envoltada d'una bonica muralla, és l'única del Marroc on el cavall taxi perviu com a mitjà habitual de transport de passatgers. Se'n veuen trotar desenes al voltant del casc històric de la ciutat, seguint un circuit que no supera els dos quilò- metres. Per a llargues distàncies ja és obligat agafar un taxi convencional, que "tot i ser més ràpid és el menys utilitzat", diu una noia. No hi ha color entre pagar set dírhams (0,62 euros), i a vegades més, pel taxi motoritzat, o desemborsar-ne tan sols dos (0,18 euros) pel transport tradicional, amb cinc places. I si el cotxer fa els ulls grossos, hi poden pujar fins a sis persones.

Els carrers regalen el perfum d'una ciutat artesanal on no se sent la cantarella dels carros de guiris, com a Marràqueix, sinó els sons dels vehicles que porten la seva pròpia gent. La primera parada de la línia és davant de la plaça vella, la principal, que està tota emmurallada. Allà, un grup de dones i nens esperen. Els més petits no paguen. Baixen i pugen passatgers durant un recorregut pintoresc, marcat per un esotèric grafisme d'amulets, escriptures de talismans i altres objectes religiosos que estan destinats a la protecció de la ciutat de les malalties, els esperits i els mals d'ull. El trajecte torna a acabar a la plaça del poble.

La tradició té segles i seguirà centenars d'anys més, aventuren els cotxers. Encara que només en queden 100, d'aquests vehicles. La competència és molt dura. "Ja hi ha 127 taxis normals, però no hi ha res com el carro", riu un vell cotxer que fa més de 30 anys que no deixa anar les xurriaques.

Notícies relacionades

La mà del papa Francesc

Macron, Starmer, Merz i Tusk envien un ultimàtum a Putin

El color blau dels carros es veu per tota aquesta ciutat de pescadors. El reflex del mar està present a les façanes, portes, cafès, botigues, carrers i a qualsevol racó de la medina, on el blau sembla tenyir-ho tot. Però els passatges estrets i ombrívols de la petita medina bloquegen l'entrada als cavalls taxi.

Hi ha qui pensa que es pot reprendre la pràctica d'utilitzar el burro perquè carregui les mercaderies dels artesans. Només la ciutat de Fes manté encara aquest animal per al transport i fa que la pervivència del burro no es limiti al medi rural. La seva medina té elements comuns amb la d'Essaouira: llarga, estreta, i una mica alambinada, cosa que impedeix l'accés als vehicles. Per això, el burro es fa imprescindible per proveir els comerços."¡Balak!, ¡balak!",que en àrab vol dir¡compte!, se sent des de primera hora del matí a la medina de Fes. D'aquesta manera s'obren pas els comerciants, muntats en burro, entre la multitud, i amb això somien els artesans d'Essaouira. Algun dia.